Cookie control
Dissabte, 07 de Desembre de 2019

'Respecta'm, respecteu-nos!'

23 d'Agost de 2016, per Mar Joanpere Foraster

Matinada de Sant Magí, després d'haver estat tota la nit participant a la festa antirepressiva #JusticiaCasBershka, en solidaritat amb les encausades, mentre Tarragona es desbordava de festes i 'festes'. Havent recollit, pujava cap a casa, acompanyada pels gats de la Part Alta i les claus sempre a la mà; enfilant el carrer dels Cavallers he descartat dos possibles vies d'arribada a casa per un 'si de cas'... Fins que, en arribar al Portal del Roser, dos nois amb molta cara de 'passats', sense samarreta, semblava que m'estaven esperant. He accelerat el pas com he pogut mentre notava que els tenia darrere, un d'ells ha començat a cridar-me "Rubia, párate!" i a xiular-me. En aquest camí ens hem creuat amb dos nois, per separat, als que he mirat demanant ajuda: cap dels dos s'ha aturat (si haguessin estat valents i ho haguessin fet!).

He seguit fins que he vist que al carrer ja no hi havia ningú més que nosaltres tres i que ells no en tenien prou. Érem ja molt a prop de casa, però no volia arribar-hi, per por que sabessin on visc i perquè m'espantava pensar que si obria la porta entrarien al meu darrere. Aleshores m'he girat per veure on eren i pensar si tenia temps, o no, de marxar. Els tenia just darrere. Allargant els braços per barrar-me el pas, han intentat impedir que pogués marxar, mentre un d'ells amb una mirada molt perduda em preguntava on vivia, dient-me que ells venien amb mi a casa. Tremolant com he pogut, he començat a córrer en direcció contrària intentant arribar a un lloc on hi hagués gent, ells també han intentat córrer, però els he perdut al cap de poc. He trucat a una amiga que sabia que encara seria al lloc de la festa, amb qui he anat parlant durant tot el trajecte. En arribar, encara tremolant, he trucat un amic (mil gràcies!) per demanar-li que m'acompanyés a casa. Li he dit que m'esperés a la Plaça de la Font, que anava cap allà, lloc on sabia que encara hi hauria gent. De camí m'he trobat una parella de la Guàrdia Urbana patrullant, als que he acudit directament per explicar-los què acabava de passar, amb la intenció que fessin alguna cosa. Però, a part de no alarmar-se per res, un dels dos m'ha preguntat:

"Eran españoles, latinos o moros? Seguramente irian drogados". Jo li he dit que no en tenia ni idea, que aquest no era el tema, que si s'espavilaven encara els enganxarien. M'ha dit: "Però noia, ja se sap, aquestes coses en dies de festa, passen. En tot cas, si passem per allí ens hi fixarem". He intentat que es moguessin i que hi anessin, com a mínim que em preguntessin si tornava sola o no, si algú m'acompanyaria després d'això, com estava, si necessitava ajuda... Res de res!

Ajuntament de Tarragona, de res serveix iniciar una campanya #NoesNo #Respecta'm regalant la responsabilitat de tot a la ciutadania si no s'ofereixen els mecanismes efectius necessaris de prevenció i actuació en cas d'assetjament. Aquella nit, revetlla de Sant Magí, treballaven per a la ciutat Voluntaris de Protecció Civil, la Creu Roja i la Guàrdia Urbana, que jo hagués vist. Seria bo saber quants d'aquests agents, dedicats a vetllar per la seguretat de la ciutadania, abans o després de l'inici de la campanya municipal contra l'assetjament a les zones de festa ha rebut qualsevol indicació, formació, etc., sobre com cal actuar en cas d'assetjament, com prevenir aquestes situacions a les zones d'oci, o què fer per evitar que una situació com la d'aquella nit acabi amb una violació dins un portal.

Hi ha moltíssims mecanismes a l'abast, articles científics, experts i expertes, moviments feministes, experiències internacionals efectives, per acabar amb aquestes agressions i fins i tot generar els contextos per prevenir-les. Més evidències i menys bona fe, Ajuntament de Tarragona!

Confio que al setembre, per Santa Tecla, deixaran les campanyes superficials de banda i vetllaran per assegurar que tots els agents que tinguin la responsabilitat de treballar en nits i espais de festa actuaran per evitar el més mínim dels casos d'assetjament.

Tenim dret a exigir mecanismes de prevenció efectius. Tenim dret a viure en uns carrers, uns barris i unes festes lliures d'assetjament!

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (14)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

David  30 d'Agost de 2016

@Miquel

Perdona, però jo no justifico res.

El que dic es que tenim un article denunciant comportaments sexistes, titllant de covards a dues persones alienes per no donar protecció a una tercera per l'únic fet de que eren nois. Cosa que em sembla no només sexista sinó totalment fòra de lloc en el context de la descripció. Es la qui ho descriu covarda per no verbalitzar l'ajut que necessita o enfrontar-se amb els assetjadors? Oi que sería absurd? Doncs el mateix per una persona q es creua amb una situació desconeguda i no té perquè ni saber llegir, ni voler-se ficar. Sigui noi o noia.

Antonio Zaragoza Mercade  25 d'Agost de 2016

Vigilar a favor de la integritat urbana

Mar, auqesta cose , a part de desmoralitzar, als que no las viuen els i crea un estat de dpresio,nomes pensat que sigui una persona propoera.Pero es igual,no es pot tolerar i mes tenin en compte que la "patrulla" urbana i es per algo, almeny per ajudar i donar certa confiança al perjudicat. Un fcunionari municipal, te la obligacio de ptrpoteigirnos, mes que res, perque el paguem entre tots.Per mi la respostaes son de i mpresentable, per molt que vaigin uniformat, armats,etc., Un pensa que com que tenen la data i la hora, els seus responsables els i donguin un repas, perque d'alguna manera estat desprestiguian el cos i, en tal cas, que els pasin a brigades i tornin tots els estris que , de fet, nomes fan servir, per donar un aspecta i res mes.

Silvia  24 d'Agost de 2016

Guerrilla girls

Potser necessitem un grup de "guerrilla girls" que facin justícia i es dediquin a capar a aquests fastigosos acosadors?

ISABEL LLABERIA VIDAL  24 d'Agost de 2016

DENUNCIA!!

Cuan os troveu que la policia no us ampara fixarse amb el numero que tenen de placa al pit o demanarla no es poden negar si es aixi tens que denuncia, aixo que explicas aqui,ves els Mossos i fes la denuncia, aquetas personas no mereixen ser policias, perque serveixen dons?

Miquel Albà  24 d'Agost de 2016

Tres penes

en són tres, les penes: l'una és la tristor de tenir les mateixes violències i assetjaments que a les societats ignorants, endarrerides i miserables, una altra és ser governats per una mediocritat incompetent que es vanta de posseir la 'democràcia' -digues de què presumeixes i te'n diré les mancances-, l'altra és la que no tenen els assetjadors, en justícia per la seva debilitat -mental, personal, ideològica, etc. | atès que les dues primeres costen més d'assolir, perquè van amb la cultura i l'educació, la tercera és imprescindible i urgent i l'exigim

Maria  24 d'Agost de 2016

Crec que són els mateixos

Crec que ens vam trobar els mateixos. Jo vaig agafar el cotxe per anar a casa i al semáfor d'avinguda catalunya em van venir tres nois sense samarreta corrent i em van intentar obrir el cotxe, per sort porto sempre el seguro posat, tot i que em vaig espantar molt amb el que em deien em vaig saltar el samáfor i vaig accelerar. Sort que anava dins el cotxe, sento moltíssim el que vas passar. Ojalá la guardia urbana t'hagués fet cas....a seber a quantes noies van fer algo o van espantar.

Marta  24 d'Agost de 2016

Fa 15 anys em va passar el mateix

Quan tenia 15 anys, sortint amb una amiga de la festa de Santa Maria a Tordera a les 5 del matí uns nois ens van començar a perseguir corrents pels carrers. Tan bon punt els vam veure sortir de la plaça tots beguts ens van dir alguna cosa i vam girar un carrer per no trobar-los però després ens van trobar i ens van perseguir. Quan fugiem, jo anava més enrere que la meva amiga i tenia un dels nois a tocar. Un veí ens va sentir cridar i va sortir al balcó cridant: Que passa aquí! mentre la meva amiga i jo ens amagàvem a un portal i el noi va frenar en sec i va marxar. Ens van haver d'acompanyar a casa del ensurt. Tordera és un poble no gaire gran i abans sempre podies anar sola pel carrer a qualsevol hora, ara ja fa temps que no.

la banda esta borratxa  24 d'Agost de 2016

els urbanus de tarragona

Quina guardia urbana tu! d,aqui al FBI!! si haguessis anat amb moto i llum fosa segur q et paren kajajajajajaja... pero quan han vist que se,ls girava feina...

Anónimo  24 d'Agost de 2016

Penoso

Una pena que pase esto en nuestra ciudad. Mucha publicidad e imagen en contra de los abusos pero a la hora de la verdad nada. Es indignante la poca vocación policial, si un intento de violación no es para tanto no sé qué cojones hacen ahí.

Miquel  24 d'Agost de 2016

@David

Déu n'hi do, David, amb el que dius. No saps què és el llenguatge no verbal? No saps que les situacions perilloses no cal verbalitzar-les per veure, saber i comprovar que ho són? Sisplau, no intentis justificar el que no ho és.