-
Detall de la caixa registradora de Licors Massó, que es pot veure al Museu Salvador Vilaseca
Museus de Reus
Les caixes registradores ocupen un lloc essencial als taulells de les botigues des de fa més d’un segle. L’objecte destacat durant el mes de gener als Museus de Reus, en aquest sentit, mostra la que hi havia a la botiga Licors Massó, una peça "molt curiosa" que es pot veure al vestíbul del Museu Salvador Vilaseca del raval de Santa Anna.
El 19 de febrer de 1910 va obrir, al número 15 del raval de Santa Anna (l’actual número 13 bis), la botiga de vins i licors de Josep Massó i Sendrós, que va desenvolupar activitat comercial fins al finals del segle XX. L'establiment era el complement d'una destil·leria, al carrer de Pròsper de Bofarull, on el 19 20 s'hi va va construir la fàbrica, un edifici d'estil noucentista de Pere Caselles i Pau Monguió. El 2007, com bé sabem els reusenc, es va convertir el Centre d'Art Cal Massó, reformat el 2009, "tot conservant els elements arquitectònics originals".
Durant dècades, la fàbrica de Licors Massó va comptar amb una àmplia producció d'aiguardents, anisats, licors de cafè o de taronja, ratafies i altres, alguns amb noms tan curiosos com Leche de Vieja, Beso de Novia o Cualquiercosa. Cal destacar que va ser l'últim obrador d'aiguardents i licors de la ciutat.
Segons s'apunta des dels Museus de Reus, la caixa registradora és un invent nord-americà de 1879, ideat per James Ritty, propietari d’un saloon a Ohaio. El primer el model va ser patentat per James i el seu germà John, però finalment, els drets de l’invent es van vendre l’any 1884 a John H. Patterson, qui va millorar la màquina tot incorporant-hi un rotlle de paper per imprimir els tiquets i va crear la companyia National Cash Register (NCR).
En poc temps van distribuir dos milions d’unitats arreu del món, i els taulells de les botigues van incorporar la nova tecnologia per a controlar les vendes. La botiga Licors Massó, amb una acurada decoració de vidre (de l'empresa reusenca Sanromà), comptava amb aquesta caixa registradora National mod. 442, fabricada a Madrid.
La peça va entrar al Museu l’any 2000. Tot plegat subratlla la tradicional força del comerç local, que es manifesta encara ara a través de les noves generacions de nissagues històriques, però també pel caràcter emprenedor reusenc.
La figura de Josep Massó i Sendrós
El 19 de febrer de 1910 va obrir, al número 15 del raval de Santa Anna (l’actual número 13 bis), la botiga de vins i licors de Josep Massó i Sendrós, que va desenvolupar activitat comercial fins al finals del segle XX. L'establiment era el complement d'una destil·leria, al carrer de Pròsper de Bofarull, on el 19 20 s'hi va va construir la fàbrica, un edifici d'estil noucentista de Pere Caselles i Pau Monguió. El 2007, com bé sabem els reusenc, es va convertir el Centre d'Art Cal Massó, reformat el 2009, "tot conservant els elements arquitectònics originals".
Durant dècades, la fàbrica de Licors Massó va comptar amb una àmplia producció d'aiguardents, anisats, licors de cafè o de taronja, ratafies i altres, alguns amb noms tan curiosos com Leche de Vieja, Beso de Novia o Cualquiercosa. Cal destacar que va ser l'últim obrador d'aiguardents i licors de la ciutat.
Segons s'apunta des dels Museus de Reus, la caixa registradora és un invent nord-americà de 1879, ideat per James Ritty, propietari d’un saloon a Ohaio. El primer el model va ser patentat per James i el seu germà John, però finalment, els drets de l’invent es van vendre l’any 1884 a John H. Patterson, qui va millorar la màquina tot incorporant-hi un rotlle de paper per imprimir els tiquets i va crear la companyia National Cash Register (NCR).
En poc temps van distribuir dos milions d’unitats arreu del món, i els taulells de les botigues van incorporar la nova tecnologia per a controlar les vendes. La botiga Licors Massó, amb una acurada decoració de vidre (de l'empresa reusenca Sanromà), comptava amb aquesta caixa registradora National mod. 442, fabricada a Madrid.
La peça va entrar al Museu l’any 2000. Tot plegat subratlla la tradicional força del comerç local, que es manifesta encara ara a través de les noves generacions de nissagues històriques, però també pel caràcter emprenedor reusenc.
