-
Montserrat Castellarnau, després de ser investida alcaldessa d'Altafulla.
Josep M. Llauradó
La moció de censura debatuda aquest dimarts ha tirat endavant. Altafulla canviarà d'alcalde i de partits al govern. Montserrat Castellarnau, d'Alternativa Altafulla, ha estat votada pels regidors del seu partit, de Junts, Ara i el regidor no adscrit del PDEcat. El saló de plens ha comptat amb simpatitzants tant del fins ara alcalde, Jordi Molinera, com també de l'oposició que ha aconseguit donar el tomb al panorama polític local.
Ja amb la vara d'alcaldessa a la mà, Castellarnau ha apuntat que buscarà "complicitats i col·laboració amb tothom" i ha reconegut que el proper any fins a les municipals del 2023 serà "un repte complicat".
Tot plegat ha començat a les 12 del migdia, quan amb la resta de regidors una sala de plens a vessar els regidors de l'EINA han arribat en bloc, en mig d'aplaudiments. La mesa d'edat ha dirigit una sessió històrica, ja que entre d'altres ha provocat que Castellarnau sigui la primera dona amb el càrrec d'alcaldessa al municipi, si bé Alba Muntadas exercia funcions d'alcaldia fins aquest dimarts. També, perquè els Comuns han recuperat una de les seves places importants al Camp de Tarragona, després de la derrota a les eleccions municipals de 2019 i la fugida de Fèlix Alonso, anterior alcalde.
Les intervencions dels diferents grups s'han succeït entre crits d'aprovació o reprovació per part del públic en funció del signe de la bancada. La primera ha anat a càrrec de la nova alcaldessa, que ha assegurat que el govern havia perdut "el suport polític i social" i que fins aquesta primavera no s'havien volgut plantejar la moció de censura, un fet que no tan sols des del govern sinó també des de l'oposició s'ha desmentit.
Un dels motius principals de la moció, la "gota que ha fet vessar el got", va ser la gestió de la platja, segons han destacat el principal motor econòmic d'un poble que viu especialment del sector serveis. Tot i amb això, no hi haurà mesures d'urgència d'aquí a finals de mes, quan la direcció de Costes de l'Estat faci l'esperada aportació de sorra a tot el litoral tarragoní.
Però no només la platja, sinó que el casal La Violeta, la residència de la gent gran o el contracte de la brossa han format part dels retrets al govern municipal. El nou govern s'ha presentat amb l'adjectiu "de gestió" i "sense components ideològics". Jordi Molinera ha destacat el fet que tant Alternativa com Junts disposin de models de poble "contraposats" però ha desitjat "sort i encerts" a un executiu que tindrà poc recorregut abans que es tornin a celebrar les eleccions municipals.
La moció de censura es va presentar el 26 d'abril, l'endemà d'un plenari que va comptar amb llançament d'ous -les marques encara es podien veure avui- i crits de tota mena. En un parell de setmanes, Jordi Molinera i Alba Muntadas asseguraven que estaven a temps d'aturar la moció. Però ni Xavier Rofas, el regidor no adscrit, ni la portaveu d'Ara, Natàlia Sanz, han accedit a retirar el seu suport a Alternativa. De fet, Rofas ni tan sols ha parlat en tota la sessió, mentre que Sanz ha exposat que només va dubtar per la seva relació amb una de les regidores de l'EINA, Gemma Maymó. Finalment, no hi ha hagut sorpreses.
El torns de paraula més controvertits han estat el d'Imma Morales (PSC) i el d'Héctor López Bofill (Junts). Morales ha despertat somriures i aplaudiments entre el sector favorable a l'EINA perquè ha fet una mirada al passat, quan Alternativa amenaçava amb denúncies contra Sanz (Ara) en la seva etapa al govern, fa una mica més d'un any. També que totes dues, en exhaurir-se el tripartit de la primera meitat del mandat, van assegurar públicament que no votarien a favor d'una moció de censura.
Sobre Alternativa, la portaveu socialista ha afirmat que per part d'Alternativa hi havia "moltes ganes de poder i cadira", mentre que ha tingut el seu moment de picabaralla amb Junts per reclamar que deixés de recordar-li reiteradament l'aplicació de l'article 155. "N'estic fins als nassos, sempre està insultant", ha dit, alhora que li ha recordat el pacte de Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona. La intervenció l'ha tancada amb una conclusió: "Aquesta moció de censura és més que res per interessos". Per la seva banda, la intervenció més polèmica ha estat la de López Bofill, que ha acusat l'equip de govern de fomentar "la fractura social entre els nascuts a Altafulla i els que no ho som".
El discurs de l'alcalde Molinera s'ha centrat a donar les gràcies als altafullencs que li han donat suport i a emplaçar-se a les eleccions municipals de l'any 2023. "D'aquí a un any tornarem amb el nostre compromís irrenunciable,avui no acaba res, hem plantat una llavor que no té aturador", ha assegurat.
Marcat per la crítica a les "velles dinàmiques" d'Alternativa, el fins ara alcalde ha expressat que es tracta d'un moment en què "els que no volen perdre els seus privilegis" han aconseguit tombar un govern "pels veïns del poble que volen cogovernar". Uns "poderosos" que segons Molinera haurien acumulat "ressentiment" des de l'any 2019 i que mentrestant s'han dedicat a fer "assetjament personal" a través de "comptes de Twitter falsos" per tal de "denigrar, cercar la humiliació i el bullying".
En aquest sentit, ha recordat que totes les accions que dugui a terme el govern de Montserrat Castellarnau seran aquelles que l'anterior ja ha deixat lligades. I, sobre l'actitud que adoptaran ara que passaran a l'oposició: "Ens trobaran a favor d'allò que pugui ser bo, serem una bona oposició, sense mentir".
El que queda pendent ara és definir el nou cartipàs. Natàlia Sanz no entrarà al govern, però sí que ho farà el representant de Junts i es preveu que el regidor no adscrit treballi com si fos al govern sense tenir competències atribuïdes, per tal de salvar la llei antitransfuguisme. El ple del cartipàs es podria produir al 30 de maig, si bé estan a l'espera d'esdeveniments que obliguin a convocar-ne un d'extraordinari abans.
Ja amb la vara d'alcaldessa a la mà, Castellarnau ha apuntat que buscarà "complicitats i col·laboració amb tothom" i ha reconegut que el proper any fins a les municipals del 2023 serà "un repte complicat".
Tot plegat ha començat a les 12 del migdia, quan amb la resta de regidors una sala de plens a vessar els regidors de l'EINA han arribat en bloc, en mig d'aplaudiments. La mesa d'edat ha dirigit una sessió històrica, ja que entre d'altres ha provocat que Castellarnau sigui la primera dona amb el càrrec d'alcaldessa al municipi, si bé Alba Muntadas exercia funcions d'alcaldia fins aquest dimarts. També, perquè els Comuns han recuperat una de les seves places importants al Camp de Tarragona, després de la derrota a les eleccions municipals de 2019 i la fugida de Fèlix Alonso, anterior alcalde.
Les intervencions dels diferents grups s'han succeït entre crits d'aprovació o reprovació per part del públic en funció del signe de la bancada. La primera ha anat a càrrec de la nova alcaldessa, que ha assegurat que el govern havia perdut "el suport polític i social" i que fins aquesta primavera no s'havien volgut plantejar la moció de censura, un fet que no tan sols des del govern sinó també des de l'oposició s'ha desmentit.
Un dels motius principals de la moció, la "gota que ha fet vessar el got", va ser la gestió de la platja, segons han destacat el principal motor econòmic d'un poble que viu especialment del sector serveis. Tot i amb això, no hi haurà mesures d'urgència d'aquí a finals de mes, quan la direcció de Costes de l'Estat faci l'esperada aportació de sorra a tot el litoral tarragoní.
Però no només la platja, sinó que el casal La Violeta, la residència de la gent gran o el contracte de la brossa han format part dels retrets al govern municipal. El nou govern s'ha presentat amb l'adjectiu "de gestió" i "sense components ideològics". Jordi Molinera ha destacat el fet que tant Alternativa com Junts disposin de models de poble "contraposats" però ha desitjat "sort i encerts" a un executiu que tindrà poc recorregut abans que es tornin a celebrar les eleccions municipals.
Negociacions sense èxit
La moció de censura es va presentar el 26 d'abril, l'endemà d'un plenari que va comptar amb llançament d'ous -les marques encara es podien veure avui- i crits de tota mena. En un parell de setmanes, Jordi Molinera i Alba Muntadas asseguraven que estaven a temps d'aturar la moció. Però ni Xavier Rofas, el regidor no adscrit, ni la portaveu d'Ara, Natàlia Sanz, han accedit a retirar el seu suport a Alternativa. De fet, Rofas ni tan sols ha parlat en tota la sessió, mentre que Sanz ha exposat que només va dubtar per la seva relació amb una de les regidores de l'EINA, Gemma Maymó. Finalment, no hi ha hagut sorpreses.
El torns de paraula més controvertits han estat el d'Imma Morales (PSC) i el d'Héctor López Bofill (Junts). Morales ha despertat somriures i aplaudiments entre el sector favorable a l'EINA perquè ha fet una mirada al passat, quan Alternativa amenaçava amb denúncies contra Sanz (Ara) en la seva etapa al govern, fa una mica més d'un any. També que totes dues, en exhaurir-se el tripartit de la primera meitat del mandat, van assegurar públicament que no votarien a favor d'una moció de censura.
Sobre Alternativa, la portaveu socialista ha afirmat que per part d'Alternativa hi havia "moltes ganes de poder i cadira", mentre que ha tingut el seu moment de picabaralla amb Junts per reclamar que deixés de recordar-li reiteradament l'aplicació de l'article 155. "N'estic fins als nassos, sempre està insultant", ha dit, alhora que li ha recordat el pacte de Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona. La intervenció l'ha tancada amb una conclusió: "Aquesta moció de censura és més que res per interessos". Per la seva banda, la intervenció més polèmica ha estat la de López Bofill, que ha acusat l'equip de govern de fomentar "la fractura social entre els nascuts a Altafulla i els que no ho som".
"D'aquí a un any tornarem"
El discurs de l'alcalde Molinera s'ha centrat a donar les gràcies als altafullencs que li han donat suport i a emplaçar-se a les eleccions municipals de l'any 2023. "D'aquí a un any tornarem amb el nostre compromís irrenunciable,avui no acaba res, hem plantat una llavor que no té aturador", ha assegurat.
Marcat per la crítica a les "velles dinàmiques" d'Alternativa, el fins ara alcalde ha expressat que es tracta d'un moment en què "els que no volen perdre els seus privilegis" han aconseguit tombar un govern "pels veïns del poble que volen cogovernar". Uns "poderosos" que segons Molinera haurien acumulat "ressentiment" des de l'any 2019 i que mentrestant s'han dedicat a fer "assetjament personal" a través de "comptes de Twitter falsos" per tal de "denigrar, cercar la humiliació i el bullying".
En aquest sentit, ha recordat que totes les accions que dugui a terme el govern de Montserrat Castellarnau seran aquelles que l'anterior ja ha deixat lligades. I, sobre l'actitud que adoptaran ara que passaran a l'oposició: "Ens trobaran a favor d'allò que pugui ser bo, serem una bona oposició, sense mentir".
El que queda pendent ara és definir el nou cartipàs. Natàlia Sanz no entrarà al govern, però sí que ho farà el representant de Junts i es preveu que el regidor no adscrit treballi com si fos al govern sense tenir competències atribuïdes, per tal de salvar la llei antitransfuguisme. El ple del cartipàs es podria produir al 30 de maig, si bé estan a l'espera d'esdeveniments que obliguin a convocar-ne un d'extraordinari abans.
El ple d'Altafulla, aquest dimarts. Foto: Josep M. Llauradó
Montserrat Castellarnau, després de ser investida alcaldessa d'Altafulla. Foto: Josep M. Llauradó
