-
El reusenc Torres, en acabar la cursa, tot mostrant la bandera de la ciutat
Cedida
El reusenc Ruben Torres Garcia, de 38 anys, és tot un atleta. Tot un triatleta, de fet, per ser més precisos. Professió d'educació física d'ESO i Batxillerat al col.legi Sant Josep de la capital del Baix Camp, recentment ha completat amb èxit una dura prova: l'Ironman de Thun, a Suïssa.
Un cop va traspassar la línia de meta, va mostrar el seu orgull ganxet en onejar una bandera de la nostra ciutat davant dels presents. "Tot em va sortir força bé, vaig gaudir molt", explica a Reusdigital.cat. Ara, el nou repte del docent és ni més ni menys que la marató de Chicago, als Estats Units.
Torres apunta que per encarar l'Ironman suís amb garanties es va preparar al llarg de sis mesos. "Tot plegat costa molt, ja que amb la feina i coses que sorgeixen, és difícil ajustar les càrregues d'entrenament", indica. A més, enguany ha fet d'entrenador de dos equips femenins del Club Voleibol Reus, "i per tant he tingut força menys temps per preparar-me", precisa. Amb tot, el professor va participar a la prova i se'n va sortir.
Aquesta va tenir lloc el passat 10 de juliol, a partir de dos quarts de 7 del matí. Torres la va completar amb un registre de 12 hores i 13 minuts. I com va anar? D'entrada, els competidors van haver de nedar una distància de 3,8 quilòmetres al llac Thun, amb l'aigua a 18 graus de temperatura. "Nedant vaig veure el Jungrau i altres pics dels alps; va ser espectacular", recorda el reusenc. Després, feta la transició, Torres va agafar la bicicleta. L'esperaven 180 quilòmetres per fer, amb 2.300 mentres de desnivell positiu. "Vam fer dues voltes de 90 quilòmetres, tot passant per poblets molt bonics", diu. En destaca el "caliu de la gent", que en veure passar els atletes feia sonar les campanes del bestiar.
La segona de les voltes, això sí, "va ser més dura pel vent que va començar a bufar, i pels més de 30 graus de temperatura que començava a fer pels voltants de Thun". Feta la segona transició, Torres va córrer la marató. El moment més dur, admet. "Vaig aconseguir arribar fins al quilòmetre 30 amb un molt bon ritme. A partir d'allà, però, em va faltar energia i el cervell em va permetre aguantar quan les cames no tiraven", revela.
I a l'arribada, el premi. "La cursa va ser espectacular. A cada pas hi havia persones animant, vam passar pel mig del castell i per tota la ciutat medieval de Thun. Vaig agafar la meva bandera de Reus i la vaig fer volar, i la gent es va posar a animar-me!", conclou un satisfet Torres. De fet, l'Ironman d'aquesta localitat suïssa ha estat votat, recentment, com el més bonic del món.
A Thun s'hi van donar cita 1.600 triatletes de tot el món. "Cadascú competeix contra si mateix", subratlla. Torres va arribar en el lloc 618, doncs, d'aquest total de 1.600 (va ser el 90è de la seva categoria d'edat). I després? "Doncs vaig arribar a l'hotel i vaig començar a disfrutar de la gastronomia suïssa", rebla.
Un cop va traspassar la línia de meta, va mostrar el seu orgull ganxet en onejar una bandera de la nostra ciutat davant dels presents. "Tot em va sortir força bé, vaig gaudir molt", explica a Reusdigital.cat. Ara, el nou repte del docent és ni més ni menys que la marató de Chicago, als Estats Units.
Una preparació de sis mesos
Torres apunta que per encarar l'Ironman suís amb garanties es va preparar al llarg de sis mesos. "Tot plegat costa molt, ja que amb la feina i coses que sorgeixen, és difícil ajustar les càrregues d'entrenament", indica. A més, enguany ha fet d'entrenador de dos equips femenins del Club Voleibol Reus, "i per tant he tingut força menys temps per preparar-me", precisa. Amb tot, el professor va participar a la prova i se'n va sortir.
Detall de la medalla de Torres per acabar l'Ironman Foto: Cedida
Aquesta va tenir lloc el passat 10 de juliol, a partir de dos quarts de 7 del matí. Torres la va completar amb un registre de 12 hores i 13 minuts. I com va anar? D'entrada, els competidors van haver de nedar una distància de 3,8 quilòmetres al llac Thun, amb l'aigua a 18 graus de temperatura. "Nedant vaig veure el Jungrau i altres pics dels alps; va ser espectacular", recorda el reusenc. Després, feta la transició, Torres va agafar la bicicleta. L'esperaven 180 quilòmetres per fer, amb 2.300 mentres de desnivell positiu. "Vam fer dues voltes de 90 quilòmetres, tot passant per poblets molt bonics", diu. En destaca el "caliu de la gent", que en veure passar els atletes feia sonar les campanes del bestiar.
"El cervell em va permetre aguantar quan les cames no tiraven"
La segona de les voltes, això sí, "va ser més dura pel vent que va començar a bufar, i pels més de 30 graus de temperatura que començava a fer pels voltants de Thun". Feta la segona transició, Torres va córrer la marató. El moment més dur, admet. "Vaig aconseguir arribar fins al quilòmetre 30 amb un molt bon ritme. A partir d'allà, però, em va faltar energia i el cervell em va permetre aguantar quan les cames no tiraven", revela.
Els triatletes van haver de completar una marató Foto: Cedida
I a l'arribada, el premi. "La cursa va ser espectacular. A cada pas hi havia persones animant, vam passar pel mig del castell i per tota la ciutat medieval de Thun. Vaig agafar la meva bandera de Reus i la vaig fer volar, i la gent es va posar a animar-me!", conclou un satisfet Torres. De fet, l'Ironman d'aquesta localitat suïssa ha estat votat, recentment, com el més bonic del món.
A Thun s'hi van donar cita 1.600 triatletes de tot el món. "Cadascú competeix contra si mateix", subratlla. Torres va arribar en el lloc 618, doncs, d'aquest total de 1.600 (va ser el 90è de la seva categoria d'edat). I després? "Doncs vaig arribar a l'hotel i vaig començar a disfrutar de la gastronomia suïssa", rebla.
Etiquetes:
