-
El Manel, la ? i el Joan Carles, de la Cistelleria Maduell
Estel Romeu
Vímet, espart, palma o jute: aquests són els materials protagonistes del negoci familiar situat al número 7 de la plaça del Castell. La Cistelleria Maduell, fundada el 1923, és a les portes del seu centenari amb la tercera generació, els germans Manel i Joan Carles Sanromà, que han vist la cistelleria des de dins des que tenen ús de raó.
L'1 de gener del 1923 és quan el Domingo Filella, avi matern dels germans Sanromà, va crear la cistelleria, que en un inici es trobava al carrer del Mar. L'any 1930 es va traslladar a la seva ubicació actual i es va convertir en una de les cistelleries emblemàtiques de la ciutat.
Treballaven per encàrrec i tot es feia a mà, els vímets eren a la planta baixa, on s'assecaven, i a dalt, es feien els cistells amb les mides que cada client demanava. Hi havia un cistell per a cada producte o funció: un per a les carxofes, un altre per als embotits, per al pa, el peix o, fins i tot, els fems. "Encara conservem al taller algunes eines que s'utilitzaven, com una d'específica per obrir les canyes en quatre o cinc trossos i poder treballar-les per fer cistells", expliquen els germans.
Per la cistelleria Maduell hi van passar molts aprenents i, encara avui en dia, alguns d'ells passen per la botiga i recorden quan seixanta anys enrere hi havien après l'ofici, tal com relata el Joan Carles. Un d'aquests aprenents, de fet, va ser el pare dels germans Sanromà, que es va enamorar de la filla del Domingo i s'hi va acabar casant. En morir el fundador, la cistelleria va passar a mans de la seva dona, la Maria Maduell, de qui ha agafat el nom amb què es coneix encara avui. Després, va ser de la filla de la Maria i, ara, del Manel i el Joan Carles, que han anat adaptant la botiga familiar al segle XXI i als canvis que hi ha hagut en els oficis artesans.
I és que el negoci familiar s'ha transformat radicalment en aquests quasi cent anys i ha passat de ser totalment artesà a oferir productes ja fets. Aquest canvi no ha estat per plaer, sinó per necessitat, perquè l'artesania, avui en dia, costa de mantenir. "Ens hem hagut d'anar adaptant, el negoci és molt diferent de com era, ara, artesanalment només fem arranjaments", afirma el Manel, que encara fa seients de reixeta tal com li va ensenyar el seu pare.
"Les feines artesanes ja no surten a compte", expliquen els germans, que han hagut d'ampliar els productes afegint, sobretot, barrets d'estiu i d'hivern i objectes diversos fets amb espart, jute i altres materials com poden ser làmpades, bosses de platja o articles decoratius. Intenten tenir-ne de proximitat, però asseguren que d'artesania "a Espanya es fa poca cosa, tenim els cistells dels boletaires, de Girona; les butaques de vímet que venen de Salamanca i alguna cosa d'espart que es fa a Andalusia". A més, també han ampliat el negoci a altres especialitats com són la instal·lació de cortines i persianes, que és una de les sortides que els funciona més.
Tot això respon a la necessitat de mantenir el negoci viu, una tasca complicada, tal com mostra el panorama cisteller a Catalunya o "Barcelona ciutat, que tenia 12 cistelleries i ara mateix en queden tres", segons el Joan Carles. "La gent se sorprèn en veure una cistelleria, perquè fins i tot als pobles han anat tancat", continua.
Un futur que, tard o d'hora, arribarà també a la cistelleria Maduell, que d'aquí a quatre mesos, un cop encetat el 2023, complirà els cent anys. Any en què també es jubilarà el Manel, tot i que "el negoci seguirà amb el meu germà, el Joan Carles, i la meva dona, la Carme, fins que tanquem". Sense un relleu possible, ja que els fills d'ambdós treballen en altres sectors, el més segur és que la botiga tanqui quan es jubilin tots.
El Manel aprofita també per fer una crítica a l'estat comercial de la ciutat, que ha anat perdent les botigues més tradicionals a favor de les franquícies i la restauració. "La merceria Sardà, que tenia un munt d'anys, va tancar i ara hi ha una franquícia; i aquí, a la plaça del Castell, no hi havia cap bar, hi havia una botiga de jerseis; una pastisseria, la fàbrica de cereria, una farmàcia, un antiquari...", recorda.
No obstant, també hi ha iniciatives i modes que volen recuperar allò antic i tradicional. Tornar a la compra a granel, a reduir els plàstics i comprar de proximitat són alguns dels moviments que fan revifar els negocis locals. "Ha tornat el rústic, hi ha influencers que ho han posat de moda i ho notem: ara tira molt el cistell de la compra de tota la vida, una catifa rústica, làmpades d'espart o decoració de jute", expliquen. Petites empentes que ajuden a mantenir vius comerços històrics com són la Cistelleria Maduell, que, a punt de complir els cent anys, continua formant part de la vida dels reusencs.
Temps de cistells artesans i fets a mida
L'1 de gener del 1923 és quan el Domingo Filella, avi matern dels germans Sanromà, va crear la cistelleria, que en un inici es trobava al carrer del Mar. L'any 1930 es va traslladar a la seva ubicació actual i es va convertir en una de les cistelleries emblemàtiques de la ciutat.
Treballaven per encàrrec i tot es feia a mà, els vímets eren a la planta baixa, on s'assecaven, i a dalt, es feien els cistells amb les mides que cada client demanava. Hi havia un cistell per a cada producte o funció: un per a les carxofes, un altre per als embotits, per al pa, el peix o, fins i tot, els fems. "Encara conservem al taller algunes eines que s'utilitzaven, com una d'específica per obrir les canyes en quatre o cinc trossos i poder treballar-les per fer cistells", expliquen els germans.
La Cistelleria Maduell és al número 7 de la plaça del Castell Foto: Estel Romeu
Per la cistelleria Maduell hi van passar molts aprenents i, encara avui en dia, alguns d'ells passen per la botiga i recorden quan seixanta anys enrere hi havien après l'ofici, tal com relata el Joan Carles. Un d'aquests aprenents, de fet, va ser el pare dels germans Sanromà, que es va enamorar de la filla del Domingo i s'hi va acabar casant. En morir el fundador, la cistelleria va passar a mans de la seva dona, la Maria Maduell, de qui ha agafat el nom amb què es coneix encara avui. Després, va ser de la filla de la Maria i, ara, del Manel i el Joan Carles, que han anat adaptant la botiga familiar al segle XXI i als canvis que hi ha hagut en els oficis artesans.
«Les feines artesanes ja no surten a compte»
I és que el negoci familiar s'ha transformat radicalment en aquests quasi cent anys i ha passat de ser totalment artesà a oferir productes ja fets. Aquest canvi no ha estat per plaer, sinó per necessitat, perquè l'artesania, avui en dia, costa de mantenir. "Ens hem hagut d'anar adaptant, el negoci és molt diferent de com era, ara, artesanalment només fem arranjaments", afirma el Manel, que encara fa seients de reixeta tal com li va ensenyar el seu pare.
"Les feines artesanes ja no surten a compte", expliquen els germans, que han hagut d'ampliar els productes afegint, sobretot, barrets d'estiu i d'hivern i objectes diversos fets amb espart, jute i altres materials com poden ser làmpades, bosses de platja o articles decoratius. Intenten tenir-ne de proximitat, però asseguren que d'artesania "a Espanya es fa poca cosa, tenim els cistells dels boletaires, de Girona; les butaques de vímet que venen de Salamanca i alguna cosa d'espart que es fa a Andalusia". A més, també han ampliat el negoci a altres especialitats com són la instal·lació de cortines i persianes, que és una de les sortides que els funciona més.
Han ampliat la línia de productes amb barrets, làmpades i articles decoratius, entre d'altres Foto: Estel Romeu
Les cistelleries, una espècie en perill extinció
Tot això respon a la necessitat de mantenir el negoci viu, una tasca complicada, tal com mostra el panorama cisteller a Catalunya o "Barcelona ciutat, que tenia 12 cistelleries i ara mateix en queden tres", segons el Joan Carles. "La gent se sorprèn en veure una cistelleria, perquè fins i tot als pobles han anat tancat", continua.
Un futur que, tard o d'hora, arribarà també a la cistelleria Maduell, que d'aquí a quatre mesos, un cop encetat el 2023, complirà els cent anys. Any en què també es jubilarà el Manel, tot i que "el negoci seguirà amb el meu germà, el Joan Carles, i la meva dona, la Carme, fins que tanquem". Sense un relleu possible, ja que els fills d'ambdós treballen en altres sectors, el més segur és que la botiga tanqui quan es jubilin tots.
La moda de l'estil rústic, una petita empenta
El Manel aprofita també per fer una crítica a l'estat comercial de la ciutat, que ha anat perdent les botigues més tradicionals a favor de les franquícies i la restauració. "La merceria Sardà, que tenia un munt d'anys, va tancar i ara hi ha una franquícia; i aquí, a la plaça del Castell, no hi havia cap bar, hi havia una botiga de jerseis; una pastisseria, la fàbrica de cereria, una farmàcia, un antiquari...", recorda.
No obstant, també hi ha iniciatives i modes que volen recuperar allò antic i tradicional. Tornar a la compra a granel, a reduir els plàstics i comprar de proximitat són alguns dels moviments que fan revifar els negocis locals. "Ha tornat el rústic, hi ha influencers que ho han posat de moda i ho notem: ara tira molt el cistell de la compra de tota la vida, una catifa rústica, làmpades d'espart o decoració de jute", expliquen. Petites empentes que ajuden a mantenir vius comerços històrics com són la Cistelleria Maduell, que, a punt de complir els cent anys, continua formant part de la vida dels reusencs.
