Rebo amb tristesa la notícia del tancament de NW Revista de Reus. El seu director ho va comunicar fa uns dies, tot exposant-ne el motiu principal: les dificultats econòmiques derivades de la Covid, alhora que agraeix les col·laboracions rebudes.
Mai no és una bona notícia que plegui un mitjà de comunicació, ja que hi perd el món del periodisme, així com la comunitat a la qual serveix. I en aquest cas, coincidirem tots que NW Revista de Reus contribuïa en positiu a les dues causes, que, de fet, estan estretament relacionades. El mitjà va obrir el 2012, impulsat per un bon equip de professionals, amb el Quico Domènech al capdavant, i durant els onze anys de funcionament, la publicació ha respost favorablement a la pràctica d’un periodisme rigorós, plural i sensible a totes les qüestions locals, a totes.
Aquest fet agreuja encara més una situació que exposava en un anterior article: la pèrdua progressiva i la mancança de mitjans locals a Reus en comparació amb les èpoques daurades en què érem tot un exemple de ciutat rica en periodisme local. La desaparició de NW significa que la nostra ciutat ja no disposarà d’una publicació periòdica en paper, d’informació general i feta aquí. És a dir, a partir d’aquest mes de gener, hi haurà un espai buit en el panorama comunicatiu local d’una ciutat de la importància de Reus. Els convido a fer un repàs a les bones èpoques que ha viscut la premsa reusenca, amb un gran nombre de capçaleres. Però també els convido a conèixer com de satisfactòria és la situació actual de la premsa local en paper en altres poblacions catalanes de la dimensió de Reus, o fins i tot, més petites.
És cert que no són temps fàcils per la premsa de paper. L’increment dels costos, els efectes de la Covid, la implantació dels mitjans digitals..., però també és cert, i torno amb el que ja vaig escriure en l’anterior article, que no és fàcil en aquesta ciutat gestionar un mitjà de comunicació, atès que no hi ha prou sensibilitat (excepte en alguns pocs casos) de qui s’ho pot permetre i donar-los més suport. Tinc la impressió que NW Revista de Reus ha patit aquesta insensibilitat. Llàstima, era un producte molt digne.
És trist que tanqui aquesta publicació, però seria també trist veure que “aquí no passa res”, com ja ha ocorregut amb altres mitjans i projectes locals desapareguts, en què la resposta ha estat: “És la vida”. Una actitud frívola o passiva encara seria molt més preocupant. Això sí, aquests dies no faltaran els laments i les paraules de lloança per la gran tasca que feia aquest periòdic i la seva gran qualitat, uns laments i lloances que en molts casos provindran d’alguns dels qui haurien pogut fer més per donar-li més oxigen tots aquests anys. El tancament de NW Revista de Reus ens ha de fer reflexionar sobre com solucionar aquest dèficit de mitjans a la nostra ciutat, recuperar-los i conscienciar-nos de la seva importància per al desenvolupament col·lectiu.
Et trobarem a faltar, NW Revista de Reus. M’aferro a un bri d’esperança quan llegeixo en el comunicat enviat pel Quico Domènech que no descarten que en un futur pròxim es pugui reprendre la publicació. Moltes gràcies i tant de bo sigui així, Quico.
Marià Arbonès és director de Reusdigital.cat
Mai no és una bona notícia que plegui un mitjà de comunicació, ja que hi perd el món del periodisme, així com la comunitat a la qual serveix. I en aquest cas, coincidirem tots que NW Revista de Reus contribuïa en positiu a les dues causes, que, de fet, estan estretament relacionades. El mitjà va obrir el 2012, impulsat per un bon equip de professionals, amb el Quico Domènech al capdavant, i durant els onze anys de funcionament, la publicació ha respost favorablement a la pràctica d’un periodisme rigorós, plural i sensible a totes les qüestions locals, a totes.
Aquest fet agreuja encara més una situació que exposava en un anterior article: la pèrdua progressiva i la mancança de mitjans locals a Reus en comparació amb les èpoques daurades en què érem tot un exemple de ciutat rica en periodisme local. La desaparició de NW significa que la nostra ciutat ja no disposarà d’una publicació periòdica en paper, d’informació general i feta aquí. És a dir, a partir d’aquest mes de gener, hi haurà un espai buit en el panorama comunicatiu local d’una ciutat de la importància de Reus. Els convido a fer un repàs a les bones èpoques que ha viscut la premsa reusenca, amb un gran nombre de capçaleres. Però també els convido a conèixer com de satisfactòria és la situació actual de la premsa local en paper en altres poblacions catalanes de la dimensió de Reus, o fins i tot, més petites.
És cert que no són temps fàcils per la premsa de paper. L’increment dels costos, els efectes de la Covid, la implantació dels mitjans digitals..., però també és cert, i torno amb el que ja vaig escriure en l’anterior article, que no és fàcil en aquesta ciutat gestionar un mitjà de comunicació, atès que no hi ha prou sensibilitat (excepte en alguns pocs casos) de qui s’ho pot permetre i donar-los més suport. Tinc la impressió que NW Revista de Reus ha patit aquesta insensibilitat. Llàstima, era un producte molt digne.
És trist que tanqui aquesta publicació, però seria també trist veure que “aquí no passa res”, com ja ha ocorregut amb altres mitjans i projectes locals desapareguts, en què la resposta ha estat: “És la vida”. Una actitud frívola o passiva encara seria molt més preocupant. Això sí, aquests dies no faltaran els laments i les paraules de lloança per la gran tasca que feia aquest periòdic i la seva gran qualitat, uns laments i lloances que en molts casos provindran d’alguns dels qui haurien pogut fer més per donar-li més oxigen tots aquests anys. El tancament de NW Revista de Reus ens ha de fer reflexionar sobre com solucionar aquest dèficit de mitjans a la nostra ciutat, recuperar-los i conscienciar-nos de la seva importància per al desenvolupament col·lectiu.
Et trobarem a faltar, NW Revista de Reus. M’aferro a un bri d’esperança quan llegeixo en el comunicat enviat pel Quico Domènech que no descarten que en un futur pròxim es pugui reprendre la publicació. Moltes gràcies i tant de bo sigui així, Quico.
Marià Arbonès és director de Reusdigital.cat
Etiquetes:
