Nova etapa política a Reus

Va ser el passat divendres quan vam saber que ERC Reus s'havia decidit finalment a sumar-se al pacte que ja tenien el PSC Reus i Ara Reus per formar el nou govern municipal. Si justament després de les eleccions la formació republicana havia assenyalat als micròfons de LANOVA Ràdio i de Reusdigital.cat que l'objectiu era el de trobar una alternativa per evitar la batllia socialista, el cert és que la fins ara vicealcaldessa Noemí Llauradó ha estat pràtica i ha optat per secundar Sandra Guaita al capdavant del consistori. En essència, el canvi és la sortida de Junts per Reus i l'entrada del PSC Reus; ERC i Ara Reus iniciaran, en breu, el seu tercer mandat plegats. 

L'alternativa impossible

L'alternativa buscada per ERC era, de fet, molt complexa d'aconseguir. La suma entre els socialistes i els municipalistes d'Ara Reus, per un costat, i la incompatibilitat entre la resta de candidatures (entre les quals, el PP i la CUP) han estat els principals obstacles per a la republicana Llauradó. Han estat dies d'intensa negociació entre les parts, la conclusió de la qual ha estat una "entesa fàcil" amb Guaita i Rubio. Una aliança, van exposar el passat divendres, que se sustenta en models de ciutat "similars" i la voluntat de "treballar per desenvolupar polítiques que posin les persones al centre". 

L'adhesió d'ERC Reus al pacte, si bé lògica, permet diverses lectures un cop mirem enrere. Llauradó va arribar a la cita electoral del passat 28 de maig disposada a endur-se un triomf que no es va produir. Païda la patacada, va obrir la porta a assolir l'alcaldia tot conformant una majoria sense els socialistes, per més que a l'últim debat en campanya, al Teatre Bartrina, demanés que es respectés la llista més votada per liderar l'ajuntament, tot afegint que aquesta seria la seva. Quant al discurs, la fins ara vicealcaldessa ha centrat les seves intervencions en allò que ha anomenat el Reus sencer (que es pot vincular amb l'atenció als barris que vol dispensar Guaita), i ha reiterat que en els governs dels últims anys el seu grup municipal ha contribuït a "posar les bases" de la futura "transformació" de la capital del Baix Camp. 

I en aquesta "transformació", cal subratllar-ho, el sud hi ha de tenir un paper destacat. Llauradó s'hi refereix sovint per albirar a l'horitzó una "nova centralitat" al terme, amb el trasllat del Mercat del Carrilet a la principal avinguda del barri. És aquesta, però, una "línia vermella" per a la socialista Guaita, partidària de construir la Casa de la Festa a la nau adquirida mesos enrere per l'ajuntament per una quantitat aproximada d'1 milió d'euros. A aquesta quantitat caldria afegir-hi els 2 milions que es preveia haver de destinar a la reforma, així com el cost del concurs d'idees que finalment va plantejar reconvertir l'actual mercat en un espai polivalent obert a la ciutadania. Ara Reus ja es va desmarcar, en precampanya, del projecte. Haurem d'esperar, per tant, que un cop segellada l'entesa a tres per al futur de Reus, la voluntat d'ERC al respecte del sud es reformuli. 

Junts, de l'alcaldia a l'oposició

Val a dir que la postura adoptada per ERC és prudent, en el sentit que permet la seva continuïtat al govern, i en un rol que d'entrada sembla haver de ser similar a l'actual, per darrere de la força més votada. Parlant d'alternatives, el cas és que per a Llauradó el millor era sumar-se al PSC i a Ara, perquè el risc de quedar-se a l'oposició era tangible. Hagi estat perquè té un model de ciutat semblant al dels socialistes i el dels municipalistes, o pels terminis i la celeritat en establir consensos, tot plegat ha deixat Junts per Reus fora de joc. De gaudir de l'alcaldia durant 12 anys (si comptem les etapes de CiU i del PDeCAT), la formació haurà d'estar-se a l'oposició els propers anys. En aquest sentit, caldrà prestar especial atenció al futur polític de la cap de llista, Teresa Pallarès, encara amb la governabilitat a la Diputació de Tarragona per esclarir i a les portes d'una convocatòria d'eleccions generals. 

Si a les negociacions del que es tractava era de confrontar models de ciutat, com ha assenyalat Guaita en ocasions, el fet és que la pròpia Pallarès va posar l'accent en distingir el seu del de la socialista. Van ser dies en què es va parlar de l'eixugament del deute municipal, o d'una suposada "mirada nostàlgica" del PSC al passat. Conegut el pacte, el passat divendres, Pallarès va assenyalar en un comunicat que l'entesa entre el PSC, ERC i Ara és la "reedició del tripartit" que van formar en el seu moment socialistes, republicans i ICV. 

L'hora del canvi

I, encara quant a ERC, un apunt més. Aquest ens porta justament després de les eleccions de 2019. Havia estat una possibilitat, juntament amb la CUP, que Llauradó governés amb el PSC. Es va plantejar com una aliança d'esquerres, i com una alternativa al tarannà del batlle Carles Pellicer. Segons les fonts que es consultin, que no arribés a bon port té diversos responsables. A l'equador del mandat, el 2021, i per fer balanç de la gestió a les seves regidores, Llauradó va esgrimir l'aplicació del 155 per argumentar la seva negativa a l'entesa amb el PSC. Sobre el paper, és cert, ara tenim finalment una alternativa a l'opció juntaire. No hi serà pas la CUP, això sí, que la nit electoral va assenyalar Llauradó com la seva única interlocutora per entrar al govern reusenc. 

Quant a l'altre soci del PSC, Ara Reus, el seu portaveu Daniel Rubio ha subratllat que la seva formació aporta "estabilitat" als governs en què pren part. Serà aquest el tercer mandat consecutiu dels municipalistes amb acció de govern, en una mostra de la practicitat de la seva proposta. Com ja va passar en l'etapa 2019-2023, sembla tenir el rol d'apuntalar i refermar la solidesa de l'aliança, com a mínim de portes enfora. Després de 12 anys, els socialistes recuperen la batllia reusenca. És l'hora del canvi, deia Guaita en campanya. Aquest ja s'ha gestat, i es manifesta en un nou lideratge. Els socis, però, són els mateixos que va deixar Pellicer.