'Olha que coisa mais linda...'

Voldria que aquest espai no es convertís en un obituari, però hi ha morts que em toquen la fibra i m'obliguen a dedicar-los unes ratlles. Em va passar amb Ryūichi Sakamoto i Andy Rourke i em passa ara amb Astrud Gilberto, morta a principis de juny als 83 anys. No puc passar per alt la figura de qui va popularitzar la bossa nova amb la seva versió en anglès de Garota de Ipanema, una de les cançons fonamentals d'aquest gènere i amb la qual va aconseguir la fama internacional. L'original va ser composta per Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes.

 

Astrud Gilberto tenia 22 anys quan va gravar The Girl from Ipanema. Va ser el 18 de març de 1963 a Nova York, mentre el cantant i guitarrista João Gilberto ―llavors el seu marit―, el saxofonista Stan Getz i el compositor i pianista Antônio Carlos Jobim gravaven el disc Getz/Gilberto. Inicialment, Astrud Gilberto no havia de participar en la gravació del disc, però una de les versions que corren apunta que, en un descans, Getz va escoltar com la noia taral·lejava en anglès una de les cançons de Jobim. Va quedar impressionat per la seva entonació i la seva suavitat i va proposar-li fer una prova amb "Garota de Ipanema". La prova va deixar tothom sorprès. El productor Creed Taylor va contractar-la per a més cançons del disc; en concret, per cantar el tema "Corcovado". Altres versions, però, apunten que va ser Astrud Gilberto qui es va oferir a cantar-la sense la intervenció de Stan Getz, que va esdevenir la nova parella sentimental de la brasilera després de divorciar-se de João. 

 

Sobre el que no hi ha discussió és que en el disc original no surten els crèdits d'Astrud Gilberto i que ella només va cobrar 120 dòlars, l'import que pagava el sindicat de músics per una nit de feina, sense rebre cap altre benefici. 

 

La garota ('noia') d'Ipanema té nom i cognoms: es diu Heloísa Eneida Menezes Paes Pinto, coneguda com a Helô Pinheiro. La història es remunta al 1962, quan, en un bar de Rio de Janeiro anomenat Veloso ―ara, Garota de Ipanema―, Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes veien passar una jove de disset anys quan anava a la platja d'Ipanema cada tarda. Van quedar tan captivats per la seva bellesa que li van fer una cançó, que en un principi es titulava "Menina que passa". A partir de llavors, la vida d'Helô Pinheiro es va transformar completament.

 

Que tingueu un bon cap de setmana!