Milers de persones es van reunir ahir dilluns al Santuari de Misericòrdia per celebrar els últims actes de festa major. Els més destacats van ser els balls dels elements del seguici, els sis castells que van realitzar els Xiquets i la baixada dels diables, juntament amb el tradicional i emotiu ball solemne curt de l’Àliga. Música, foc i molta festa van ser els encarregats de tancar el dia de la Mare de Déu.
La jornada de tarda va començar amb la trobada de tots els elements del seguici festiu de la ciutat al voltant del santuari per fer els seus respectius balls davant dels més petits, que aplaudien i ballaven al ritme de la música. Va ser un moment d’unió i germanor entre colles que van aprofitar l’ocasió per ballar plegats, com l’Àliga i el Basilisc, o barrejar els dos balls com quan el Carrasclet va ser aixecat pel ball Mossèn Joan de Vic, els quals es troben d’aniversari pels seus 40 anys.
A les 7 en punt, els Xiquets de Reus començaven a tirar amunt el seu primer castell, un 5d7 que van carregar i descarregar sense cap complicació aparent. Va passar el mateix amb els següents on els de la camisa avellana es van atrevir a fer dos castells simultanis, un 3d7 i un 4d7. Aquest últim es va repetir en la tercera ronda, però es va afegir un pilar que es va mantenir recte completant així el 4d7p. Per finalitzar la jornada, van dur a terme 1p5 i 2p4 sota l’atenta mirada de l’àliga que es començava a preparar per a la seva entrada al Santuari.
El ball solemne curt de l’Àliga va ser un dels moments més emotius de la jornada. El públic es trobava expectant dins d’un santuari ple de gom a gom per poder enregistrar la ballada. Quan es van obrir les portes es va fer el silenci per donar pas a la Cobla Reus Jove que va fer l’acompanyament musical. Pepo Busquets va ser l’encarregat de fer ballar l’àliga que va emocionar i ficar la pell de gallina a més d’un dels presents. Reverència final, llàgrimes als ulls i abraçada de l’aliguer amb els seus fills per celebrar la seva última vegada portant l’àliga.
Fora el santuari es respirava un aire completament diferent. Els diables havien començat la baixada i ja es trobaven il·luminant els carrers amb el foc. Acompanyats dels seus timbalers van fer cap al passeig de Misericòrdia amb una gran tropa que esperaven ansiosos les enceses i carretillades. La víbria va ser l’encarregada d’arrencar l’encesa, primer amb fum verd que després va passar a vermell, igual que va fer el drac en el seu torn. Tot seguit, van venir els tres avisos d’honor dedicats a H20, el primer equip femení de la Fundació i per la campana Petra Clàudia.
Es va donar pas als diables que van realitzar un espectacle pirotècnic que va durar més d’un quart d’hora. Es van barrejar les carretilles dels dimonis amb focs artificials que van fer aixecar el cap i van arrencar els aplaudiments del públic.
La jornada la va acabar la pirotècnia musical on es van combinar els focs amb les cançons del moment com Nochentera, La platja o el famós Coti x Coti de The Tyets, que va fer cantar i ballar a tots els presents. El foc i la música van ser els encarregats de ficar el punt final a les Festes de Misericòrdia.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics