La manca d’aigua que viu el país ha obligat a decretar l’estat d’alarma per sequera a diferents punts de Catalunya, concretament a la zona de Barcelona i Girona. Al Camp de Tarragona la situació és diferent. De moment, els nivells d’aigua del territori són òptims i no és necessari aplicar cap mena de restricció, però s’ha de ser conscient de la manca d’aigua i per això es manté un estat de prealerta. Així ho han explicat des del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), els quals s’encarreguen de la captació, la potabilització i la distribució d’aigua provinent de l’Ebre als seus consorciats.
Estem parlant de 69 municipis de la demarcació de Tarragona i 26 empreses. Tots aquests han d’estar ubicats obligatòriament a la demarcació, ja que no poden distribuir aigua fora d’aquí. Per tant, 69 municipis s’abasteixen d’aigua del consorci. Alguns ho fan de forma exclusiva, és a dir, tota l’aigua que el municipi distribueix als veïns prové del CAT. Altres utilitzen fórmules mixtes, perquè tenen les seves reserves d’aigües, aqüífers, pous, etc. Cada consorciat compta amb la seva dotació efectiva, que és el topall que pot consumir, i una altra de reserva, la qual no els hi arriba si no ho demanen expressament.
El CAT són operadors d’aigua en alta i, per tant, no distribueixen l’aigua directament a l’aixeta de ningú, sinó que es fa arribar als dipòsits de cada consorciat. A partir d’aquí, són els consorciats que decideixen la distribució.
Perquè l’aigua surti de l’aixeta, el CAT capta dos metres cúbics i mig per segon dels canals de rec que es troben al marge del riu Ebre, aquesta aigua arriba a les instal·lacions que tenen a l’Ampolla, on es potabilitza. Després es distribueix als dipòsits indicats i són els municipis els quals s’encarreguen de fer-la arribar a totes les llars.
Per entendre la magnitud d’aigua que s’utilitza, al mes de gener, el riu Ebre baixava a 300 metres cúbics per segon (al seu pas per Tortosa). D’aquests, el CAT n’agafa dos. “Quan les xifres són així, no té sentit aplicar restriccions, però sí que s’han de continuar fent campanyes de sensibilització i fer veure a la població que la situació no és senzilla”, expliquen des del CAT.
Tot i això, existeix una manca d’aigua, que afecta molts sectors, en especial a l’agricultura.
El professor de la Facultat d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili, Miquel Àngel Bové, assegura que el conreu d’avellaners ha estat dels més afectats. “Aquest estiu ha sigut molt sonat el tema de l’avellana, ja que no han pogut regar i això ha provocat una caiguda de la producció, que ja és la tònica des de fa un parell d’anys”. “Ha passat una cosa semblant amb l’oli, tot i que els olivers no són de regadiu, però necessiten un rec de suport”, complementa.
Aquestes condicions de molta calor més la falta d’aigua han afectat moltes produccions i han acabat comportant una pujada de preus.
Segons explica Bové, hi ha llocs on estan substituint els conreus bàsics de regadiu pels de secà, un exemple poden ser els cereals. Aquesta decisió està presa, ja que els pagesos no tenen cap garantia que puguin regar aquest estiu.
A Catalunya també hi ha altres sectors, com la química, que requereixen molta aigua i s’adapten per minimitzar la seva dependència.
Per a Bové, les principals solucions passen per les dessaladores, però són infraestructures que “requereixen una gran inversió, consumeixen molta energia i generen sal, la qual s’haurà de ficar en algun lloc”, però aquestes provocarien que no hi hagués una dependència de la pluja.
Una altra opció seria aprofitar l’aigua de les depuradores per regar, en comptes de llençar-les. “Hi ha un projecte de la depuradora de Reus per utilitzar l’aigua en el rec agrícola, fet que també requereix obres i temps, però s’ha d’intentar de deixar de dependre de l’aigua de la pluja, ja que el canvi climàtic ens porta cap aquí”, sentència Bové.
