Dimecres, 20 de Novembre de 2024

Port Tarragona licita la restauració de la Torre d’en Virgili de la Pineda

L’APT ha aconseguit una subvenció del programa del '2% cultural'

03 d'Abril de 2024, per Reusdigital.cat
  • Imatge de la Torre d'en Virgili

    Cedida

L’APT ha iniciat el procés de licitació de les obres de restauració de la Torre d’en Virgili per a l’import de la subvenció de 577.786,48 euros aconseguits per finançar el projecte. Aquesta import ha estat atorgat des del programa "2% cultural” que estableix l'obligació de destinar en els contractes d'obres públiques una partida d'almenys el 2% per a treballs de conservació del Patrimoni Cultural o per al foment de la creativitat artística. En aquest fons cultural, i en el cas concret d’aquesta actuació, hi participa el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Ministeri de Cultura, i el seu objectiu és proporcionar ajudes per al finançament de treballs de conservació o enriquiment de béns immobles del Patrimoni Històric.

La Torre d’en Virgili és una construcció del segle XIII que ha estat declarada BCIN està situada en un extrem dels terrenys del Port de Tarragona destinats a acollir la ZAL de Vila-seca. És accessible des de la carretera TV-3146 que uneix La Pineda i Tarragona dins del terme municipal de Vila-seca, i està situada a uns 800 metres del mar. Aquesta torre, que pertanyia a la família Virgili, té les seves arrels a l'edat mitjana i va ser construïda com a punt de guaita i defensa.

Restauració de la torre

Amb aquesta licitació per a la restauració de la Torre d’En Virgili, el Port de Tarragona vol recuperar el patrimoni històric situat dins del domini públic portuari, fomentar-ne la divulgació i facilitar l’accés al públic. L’estat actual de la torre presenta lesions greus per qual cosa és necessària una intervenció important. L’edifici presenta una planta rectangular d'aproximadament 5,60 x 6,60,amb murs d’un gruix de 60 cm aproximadament i uns 11 metres d'alçada. A l’interior, es divideix en una planta baixa i dos pisos i, per sobre dels dos pisos, un terrat. La porta d’accés es troba a la planta baixa. La restauració preveu actuar en aquestes dues plantes superiors que han patit el despreniment de part del forjat i han deixat al descobert l'interior de la torre.

El projecte de restauració de la torre, així com la millora dels accessos i l'entorn, preveu la restauració de les façanes i l'adequació de l'interior per a un ús públic futur que permeti el seu accés de forma regulada. Pel que fa a l'entorn de la torre, el projecte que es treu a licitació preveu l'adequació dels accessos per integrar-lo a la ruta patrimonial municipal i facilitar la visita.

La Torre d’En Virgili es va utilitzar durant la Guerra Civil com a caseta d'obres i com a torre de vigilància del camp d'aviació de La Pineda. A pocs metres de la torre es conserven les restes d’una de les tres entrades que tenia el refugi subterrani construït també en aquesta època. El projecte de restauració de la Torre d’En Virgili no inclou les edificacions annexes d’època contemporània. No obstant, l’adequació del refugi antiaeri serà objecte d’una rehabilitació en un altre projecte que encara no té data.

Què són les torres de guaita?

La Torre d’En Virgili és considerada una torre de vigilància. Les torres de vigilància o guaita són torres de defensa que es van construir a la costa tarragonina, com a tota la vessant mediterrània de la península, durant els segles XVI i XVII amb l'objectiu de prevenir els atacs de pirates el nord d’Àfrica les poblacions veïnes i com a refugi dels habitants pròxims a aquestes construccions defensives per protegir-la de possibles atacs. Al terme municipal de Vila-seca hi ha una alta densitat de torres, en gran part, a causa de la presència de petits nuclis de població que existien a la regió amb la consegüent activitat comercial que generaven. Les torres permetien vigilar el territori des d’una perspectiva panoràmica i avisar la població amb temps per buscar refugi o per a la fugida.

Les torres de defensa de Vila-seca

Vila-seca comptava anys enrere amb diverses d’aquestes torres de guaita o defensa per protegir-se de possibles atacs. Moltes d’aquestes torres encara es conserven avui en dia com a element patrimonial i formen part de la ruta per conèixer el centre històric de Vila-seca a través dels monuments patrimonials que disposen d’un codi QR que ofereixen la informació en 5 idiomes: català, castellà, anglès, francès i rus.

Entre les torres de defensa de la ruta que es troben dins de la ciutat destaquen:

El Portal de Sant Antoni

El portal de Sant Antoni és un portal amb torre que es troba al cor del centre històric de Vila-seca. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El primitiu recinte emmurallat situat a l’est de l’actual Església i defensat per quatre torres, però, va resultar insuficient per protegir la vila. A mitjans del segle XIV va començar a fortificar-se un segon perímetre emmurallat que serviria 400 anys.

La Torre del Delme

La Torre del Delme, també coneguda per la Torre de Guardiola, es troba a l’estret carrer de Riudoms, a l’edifici de Cal Delme. Formava part del conjunt de dependències pertanyents a la Casa Delmària de l’Ardiaca. Era el lloc on els vila-secans pagaven els tributs. L’actual torre va ser construïda en el segle XVI, però la seva estructura és molt més antiga, del segle XII.

La Torre de l’Ardiaca

Després de les obres de restauració de l’absis de l’església medieval es va descobrir una torre que apuntava que va ser construïda cap a la primera meitat del segle XIV. S’especula que, per les seves mides (més de 50m2 de base), podria haver estat la torre principal de l’antiga Vila-seca del Comú.

La Torre de l’Abadia

La torre de l'Abadia és quadrada. Està constituïda per una planta baixa i tres pisos i una terrassa superior acabada amb merlets. Cronològicament es pot situar entre els segles XII i el XIV. La torre de l'abadia fou restaurada el 1600, essent rector de Vila-seca, Pere Gebelí, que eixamplà la casa rectoral i impulsà la construcció de l'església parroquial.

La Torre de la Tuies del Cafè

La torre de la Tuies del Cafè (s. XVI) es troba al carrer de Sant Antoni, a les afores de la muralla, al tram del costat occidental. Avui en dia, la torre està inclosa dins dels habitatges, però l’obertura del carrer de l’Abat Aureli Escarré permet visualitzar en tota la seva alçada la façana meridional.

Torres fora vila

A banda de les esmentades, al terme municipal i voltants encara es poden veure altres torres de defensa. És el cas, per exemple, de la Torre d’en Virgili, i també de la Torre d’en Dolça, la Torre de la Pineda, la Torre dels Carboners, i la del Mas d’en Ramon:

La Torre d’en Dolça

La Torre d’en Dolça que va ser construïda al segle XII i reconstruïda al segle XV. Actualment, forma part d’un parc públic que rep el seu nom i que delimita amb la carretera que uneix Vila-seca amb la Pineda.

La Torre de l’Ermita de la Pineda

La Torre de l’Ermita de la Pineda va ser construïda al segle XVI i reconstruïda dos segles després. L’edificació consta d’una planta quadrada adossada a l'ermita homònima, ubicada als afores del municipi.

La Torre dels Carboners

La Torre dels Carboners datada al segle XIII, està situada a mil metres en direcció sud-est partint de la Torre d’en Dolça. Les seves mesures (43m² de base), la seva ubicació estratègica i les diverses espitlleres que configuren les parets de tots els pisos, conviden a pensar que era el refugi d’un bon nombre de persones que conformaven la pagesia de la contrada.

La Torre de Mas d’en Ramon

La Torre ronda del Mas d’en Ramon està documentada al segle XV. Consta d’una planta rodona d’uns 6 metres de diàmetre, amb la base atalussada i 9 d’alçada, tot i que antigament la seva alçada era com a mínim d’11 metres. Malgrat el seu estat malmès, a dia d’avui no ha estat restaurada.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics