Una excusa per trobar-nos

Reus és una ciutat que, a pesar de la seva centenària i rica cultura popular, fa ja massa anys que li manquen espais de trobada per a joves. I recalco aquest concepte d'espais de trobada: ambients que, malgrat la diversitat de moments vitals (estudis, feina o altres projectes), permetin retrobar-nos amb aquells amics i amigues amb qui hem viscut tants moments. Posar-nos al dia de qui som ara, compartir-ho i celebrar-ho junts. Una d'aquestes dates assenyalades és per la Festa Major de Sant Pere i les Barraques, però ara cal afegir-ne una de nova: la Festa de Sant Jordi de l'Associació La Crispeta. 

Ja l'any passat va ser una declaració d'intencions, amb un concert de Bonkers a la plaça de la Patacada que va deixar palès aquesta necessitat d'oferta festiva alternativa, gratuïta i de qualitat. Enguany la Crispeta ha fet un (nou) salt al buit, programant a la Palma de Reus catorze hores ininterrompudes de música, ràdio, teatre, monòlegs, llibres, roba i festa. I la gent ha respost, l'espai diàfan del nord de la ciutat ha encaixat a la perfecció al caire que li volien donar a la jornada, generant un espai també per a entitats i artesans de km.0. L'impacte en entrar al recinte era instantani: bon ambient i una gran organització que no va deixar res a l'atzar, gràcies a la tasca de moltes persones que de manera voluntària van tirar endavant aquest dia. 

Tot això en un ambient cultural (diferenciat del festiu de Barraques) i sobretot no excloent, desencadenant una transversalitat de públic, compartint en un mateix espai pares i mares de família amb nens petits i gent gran encuriosida que s'asseia tranquil·lament a veure les activitats programades. Cal ara fer d'aquest petit oasi una nova tradició, i que tots els joves (i no tan joves) tinguem una excusa més a Reus per saber una mica més dels que estimem i celebrar la vida en aquests espais de trobada que trenquen la rutina. 

Llarga vida a la Crispeta i la seva bona gent, que han fet possible una vegada més, amb esforç i altruisme, sentir-se una mica més orgullós de casa meva.