-
Audicència Nacional de Tarragona
ACN
L'Audiència de Tarragona començarà a jutjar aquest dijous 20 persones d'una suposada organització que explotava i obligava a prostituir-se a 26 dones estrangeres. Les víctimes treballaven i vivien en condicions "extremadament dures" en els vuit prostíbuls del grup, situats a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú i Sabadell. Els fets es remunten entre els anys 2008 i 2010. Fiscalia els acusa de 41 delictes de prostitució, d'un d'associació il·lícita, d'un altre contra els drets dels treballadors, d'un delicte continuat de blanqueig de capitals i de dos més de falsificació de document oficial. Per als màxims responsables els demana 175 anys de presó mentre que per a la resta de membres les peticions van des dels 173 als 6 anys.
Els 20 acusats formaven part d'una organització estructurada en forma piramidal i "fortament jerarquitzada", segons assenyala el ministeri públic en l'escrit d'acusació al qual ha tingut accés l'ACN. L'objectiu del grup era enriquir-se mitjançant l'explotació de dones estrangeres, majors d'edat, que obligaven a exercir la prostitució. L'activitat es duia a terme en vuit prostíbuls, tres d'ells a Tarragona, dos a Barcelona, un a Tortosa i els altres dos a Sabadell i Vilanova i la Geltrú. A més, membres de la trama traslladaven a les víctimes als diversos prostíbuls que regentaven per donar la "sensació de novetat".
Segons el fiscal, les dones havien d'estar les 24 hores del dia disponibles, els set dies de la setmana. També explica que les multaven si no complien amb el "règim intern del club". A tall d'exemple, les sancionaven si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients, si no estaven sempre disponibles o si no complien amb els 21 dies estipulats pel reemborsament de la fiança que havien d'abonar per poder treballar en els seus locals. "No podien sortir del pis durant aquests primers 21 dies, i disposaven només d'una hora diària per sortir al carrer; en el cas de tenir una emergència no se'ls permetia sortir, tampoc després de les set de la tarda", indica l'escrit.
A més, les noies havien d'entregar "immediatament" els diners que guanyaven a les anomenades "mamis" o encarregades de cada prostíbul, les quals al final de la jornada els donaven el percentatge que els corresponia pels serveis sexuals fets. Les encarregades anotaven en llibretes tant els serveis com els guanys, un sistema que s'utilitzava en tots els prostíbuls. Segons el fiscal, les condicions laborals es fixaven quan les víctimes acceptaven la "plaça", les quals es trobaven en una situació de "necessitat" i "precària" perquè no disposaven de permís de residència a Espanya.
"Condicions extremadament dures"
Segons l'escrit acusatori, les condicions imposades per l'organització eren "extremadament dures", sense horaris i pel fet que les dones s'havien de comprar el menjar. Així mateix, si es negaven a mantenir relacions sexuals amb els clients perquè tenien la menstruació, les multaven i els hi descomptaven els diners obtinguts per prostituir-se fins aquell moment.
"No disposaven d'horaris per menjar, si els serveis els ho impedia no menjaven; en el cas que el servei fos en una hora nocturna avançada, les despertaven amb crits i insults com 'vinga putes a treballar' o 'filles de putes, fastigoses, aquí no es ve a ocupar llits", relata el fiscal.
El ministeri públic en el seu escrit també manifesta que les dones estaven "atemorides", ja que havien sentit que els membres de l'organització s'havien "carregat unes quantes persones". Per la qual cosa, les víctimes acceptaven les condicions imposades davant el temor de possibles represàlies i de ser multades per qualsevol mena d'incompliment del règim laboral.
Societats pantalla
Les víctimes van exercir la prostitució almenys des de l'any 2008 fins al març de 2010, segons Fiscalia. El màxim responsable de l'organització va constituir la societat Dance and Music of the World S.L., l'octubre de 2006, i la societat Camagran Proyectos e Inversions S.L., el febrer de 2003, per tal de donar una "aparença de legalitat" a l'activitat. En l'escrit, el ministeri públic subratlla que per amagar els beneficis de l'activitat il·lícita, disposava d'una infraestructura formada per un bar a Tarragona, diversos locutoris i tres organitzacions no governamentals -les ONG Andando sin fronteras, Tantra Integral i Aura Tántrica-. Es tractaven d'unes "societats pantalles" amb les quals "ocultava" la seva activitat "real".
El cap del grup no tenia cap propietat ni vehicles al seu nom. Amb tot, el ministeri fiscal indica que l'home intervenia a través de les societats. També va comprar en nom de la seva dona tres finques, una d'elles unifamiliar, a la província de La Corunya, entre el juny de 2007 i el setembre de 2008. L'adquisició, que va tenir un cost de 100.000 euros, segons el fiscal, es va efectuar sense hipoteca.
A la vegada, en el compte bancari de la societat Dance and Music of the World S.L., de la que el màxim responsable de la banda n'és el titular, fins a 47 persones hi van ingressar diners entre el 7 i 10 de març de 2008. "En concret, es van fer 43 imposicions a finestreta en diverses sucursals i quatre transferències, la majoria d'elles d'entre 3.000 i 4.000 euros, que van sumar 116.930 euros", cita el fiscal. Així mateix, explica, que en diversos comptes també es van fer ingressos que van superar els 700.000 euros des de l'any 2000, entre els quals figura un moviment que s'enfila a 500.000 euros, sense que hi hagi un ordenant.
Pel que fa al compte bancari de l'altra societat, Camagran Proyectos e Inversions S.L., també s'hivan fer pagaments a una gestoria i al seu propietari per imports que no superaven els 30.000 euros, entre el 2007 i el 2010. Alhora, el màxim responsable de l'organització va enviar més de 10.000 euros a Lituània a través de Correus. La beneficiària és una de les acusades en la causa.
En paral·lel, a través de l'empresa Sarhad Telecom, s'explotaven els locutoris, els quals servien per enviar diners a l'estranger i blanquejar els diners guanyats de manera il·lícita. L'administrador d'aquesta companyia és un altre dels processats, que feia de testaferro al cap de la trama. En concret, entre el gener de 2008 fins al 16 de febrer de 2010 es van efectuar 32.095 operacions d'enviament o recepció de diners per un import de 9.508.447,35 euros. D'aquests, 7,3 milions van ser enviaments i els 2,2 restants de pagaments, recull l'escrit d'acusació.
Peticions de presó que s'enfilen a més de 100 anys
El ministeri públic reclama 175 anys de presó al cap de l'organització per un delicte d'associació il·lícita, 41 de determinació a la prostitució, per un delicte continuat de blanqueig de capitals i per un altre contra els drets dels treballadors. Per aquest últim delicte també li demana una multa de 28.825.342,05 d'euros o nou mesos de presó en cas d'impagament. Fa exactament la mateixa petició per a la segona acusada, que és la seva dona i que exercia les mateixes funcions de cap. La investigada "controlava directament" les activitats dels prostíbuls i les noies. Els líders del grup tenien el sobrenom d'Antonio i Kler.
La tercera acusada feia funcions d'administració i gestió dels prostíbuls i era la responsable de las "mamis". També s'ocupava de la fiscalització dels diners obtinguts i de la distribució de les dones pels locals. Alhora, era la responsable última de decidir si es multaven les dones i se l'acusa de falsificar la carta d'identitat d'una persona a l'oficina d'estrangeria de Girona. Per la qual cosa, Fiscalia li reclama 173 anys de presó per un delicte d'associació il·lícita, per 41 de determinació a la prostitució, un altre contra els drets dels treballadors i per un de falsificació de document oficial.
El quart processat era la parella sentimental de la tercera investigada i una de les persones de màxima confiança dels caps de l'organització. S'encarregava de traslladar les noies i de les tasques de control i vigilància, implementant les normes i la disciplina imposada per la banda. En el seu cas, el fiscal li 171 anys de presó i també està acusat dels delictes d'associació il·lícita, determinació a la prostitució i contra els drets dels treballadors.
El ministeri públic també demana 21, 24 i 12 anys de presó per a set acusades, dues i una, respectivament. Es tracta de les dones que feien d'encarregades o "mamis" als diferents prostíbuls. En concret, fa aquesta petició perquè les acusa dels delictes d'associació il·lícita, determinació a la prostitució -entre 5 i 6 delictes a cada una d'elles- i contra els drets dels treballadors.
Pel que fa als quatre homes que es dedicaven a fer tasques de seguretat als locals i del trasllat de les víctimes, els reclama 54, 23 i 6 anys de presó-. Al processat amb la petició més alta es deu al fet que també li imputa el delicte de falsificació de document oficial, a banda d'un delicte d'associació il·lícita, setze de determinació a la prostitució i un altre contra els drets dels treballadors.
Finalment, els dos últims investigats per un delicte de determinació a la prostitució i un altre de blanqueig de capitals, els sol·licita una pena de presó de sis anys. Ambdós, els demana una multa de 28.825.342,05 d'euros o bé nou mesos de presó si no abonen els diners.
Paral·lelament, el ministeri públic demana per a tots ells la prohibició d'acostar-se a menys de mil metres de les víctimes i de comunicar-s'hi durant un període de nou anys. També el comís dels guanys i el tancament de tots els locals de l'organització durant cinc anys. Pel que fa a la responsabilitat civil, els reclama una indemnització conjunta i solidàriament per a les víctimes de 5.000 euros per danys morals.
