-
Imatge de la central nuclear d'Ascó
ACN
Un 48,3% de la població s'ha mostrat favorable amb el pla de tancament de les centrals nuclears espanyoles aprovat pel govern espanyol, programat per al període 2027-2035. El projecte de recerca Spectrum, liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha enquestat més de 7.000 persones en els últims mesos. Els resultats de l'estudi han revelat tendències "significatives" en la percepció social de les mesures adoptades de transició ecològica, que posen sobre la taula "la gran divisió" d'opinió sobre quines han de ser les accions en aquest àmbit. La percepció de la clausura de les nuclears varia en funció de la comunitat autònoma enquestada. Les cinc centrals espanyoles en actiu generen aproximadament un 20% de l'energia que es consumeix.
Segons l'estudi, un 28,4% de les persones enquestades van manifestar que estaven molt d'acord amb el tancament gradual de les centrals nuclears a l'Estat Espanyol i un 19,9%, bastant d'acord. Per la qual cosa, un 48,3% d'opinions són favorables al seu tancament. Així mateix, l'enquesta recull que hi ha un 14,3% dels enquestats que no estan ni d'acord ni en desacord a la clausura, mentre que un 14,7% ho està bastant i un 16,5% està molt en desacord.
La percepció sobre la clausura de les instal·lacions varia, a més, en funció del lloc de residència. En comunitats com el País Basc, Ceuta i Melilla, que no tenen reactors en funcionament al seu territori, un 63,5% i un 61,5% respectivament de les persones enquestades es van mostrar molt d'acord o bastant d'acord amb el tancament de les centrals.
En canvi, en comunitats que tenen activitat nuclear, el suport al tancament continua sent majoritari, però més moderat. A tall d'exemple, Catalunya (53,3%), País Valencià (50,9%) i en altres zones, de manera significativa, no arriba al 50%. Aquest són els casos d'Extremadura (35,9%), Castella la Manxa (35,2%) o La Rioja (32,5%), comunitat molt propera a la central clausurada de Garoña (Burgos).
En la primera fase, els responsables d'Spectrum han fet enquestes a més de 7.000 persones. "La percepció social sobre la transició ecològica i energètica és diferent en funció de la comunitat autònoma en què resideixen. Aquestes especificitats s'han de tenir en compte a l'hora d'implementar plans d'adaptació climàtica i energètica, especialment per aconseguir-ne més efectivitat", ha afirmat Maria Llop, catedràtica de Fonaments d'Anàlisi Econòmica de la URV i investigadora líder d'aquest projecte.
Acceptació parcs eòlics i solars
El grau d'acceptació d'instal·lacions d'energies renovables, com ara parcs eòlics i solars, és una altra dada rellevant recollida en l'estudi. En concret, els resultats indiquen que Les Illes Canàries, Múrcia, Ceuta i Melilla es mostren socialment més obertes a acollir nous parcs eòlics mentre que els enquestats de Galícia (43,2%) i Cantàbria (53%) són els menys disposats a acceptar-los a prop dels domicilis.
Pel que fa als parcs solars, han rebut una acceptació mitjana més gran que els parcs d'aerogeneradors, amb una mitjana d'acceptació del 78% a La Rioja i un 76,6% a Canàries. D'altra banda, Cantàbria i Castella i Lleó són les comunitats menys propenses a noves instal·lacions solars, amb un 64% i un 67,6% d'acceptació, respectivament.
La majoria de les persones enquestades també es mostren disposades a pagar un preu més alt per l'energia, sempre que provingui de fonts renovables. Tot i això, també s'han registrat diferències entre la mitjana d'acceptació segons les regions. Així, un 65,4% dels enquestats a La Rioja estarien disposats a assumir un increment en el preu, mentre que a Castella la Manxa només el 51,4% de les persones acceptarien aquest augment.
L'estudi també revela que només el 56,3% dels enquestats considera que la transició ecològica no posa en perill el mode de vida actual. Aquesta percepció varia significativament segons la ideologia política dels enquestats. Així, un 69,4% de les persones que es defineixen d'esquerres o centreesquerra consideren que la forma de vida actual no corre perill, mentre que entre les persones de centredreta o dretes aquesta percepció se situa en el 46,9%.
L'hidrogen verd, desconegut
Alhora, la investigació mostra que un 65% de les persones que hi han participat admeten que saben poc o res sobre l'ús de l'hidrogen verd com a font d'energia, malgrat ser una aposta destacada en el full de ruta de la descarbonització. Per exemple, Navarra és la zona amb més desconeixement sobre l'hidrogen verd, amb un 73%.
El projecte continuarà en altres fases amb la voluntat d'identificar els factors socioeconòmics que afecten la percepció ecològica ciutadana, de difondre i comunicar els resultats, de proporcionar solucions concretes que estimulin l'empoderament i la participació ciutadana en la presa de decisions i en les accions de millora climàtica.
