L'Audiència de Tarragona ha començat a jutjar quatre dels vuit acusats pel cas del parc Central de Tarragona després de 30 anys. La majoria dels advocats han demanat que s'anul·li el procediment en la vista de qüestions prèvies d'aquest dilluns perquè al·leguen s'han vulnerat drets fonamentals com el de ser jutjat en un termini raonable, per dilacions indegudes i per la preinscripció dels delictes. La instrucció va arrencar el març de 1997, però les primeres diligencies ja s'havien arxivat el 1994. Estan investigats l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona (CIU), Àngel Fernández, els empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero per un delicte continuat de tràfic d'influències i el lletrat Enric Llobet per blanqueig de capital.
Així mateix, estaven investigats Isidoro Prenafeta, que va morir aquest agost, així com dos empresaris més, que també van morir. Pel que fa a l'exalcalde de Reus, Miquel Colàs, ha quedat exclòs provisionalment de la causa atès que no es troba en les condicions "adequades" per la seva avançada edat.
La fiscalia va començar a investigar el cas l'any 1994, tot i que aquest mateix any es va arxivar. L'any 1995, es van tornar a reobrir les diligències, però fins al març del 1997 no va arrencar la instrucció, que van culminar el 2016.
Peticions de penes
La fiscalia demana una pena de quatre mesos d'arrest major, vuit anys d'inhabilitació especial per càrrec públic i una multa de 2.406.000 euros per a l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández. Així mateix, sol·licita una pena de quatre mesos d'arrest major, vuit anys d'inhabilitació especial per càrrec públic i una multa d'1.800.000 per als empresaris Juan Carretero i José Miguel Yubero. Per Enric Llobet, li fa la mateixa petició però amb una multa de 360.000 euros.
Demanen la nul·litat del procediment
L'advocat de l'empresari José Miguel Yubero ha demanat la nul·litat del procediment al·legant que s'han vulnerat drets fonamentals del seu client, ja que no s'ha jutjat dins d'un termini "raonable". En la seva intervenció, ha assegurat que Yubero ha estat més de 30 anys condicionat per aquesta causa, període pel qual ha viscut preocupat i condicionat. "Va renunciar als dos càrrecs públics de rellevància que li van proposar arran dels dubtes sobre la seva honorabilitat -pels delictes imputats-", ha assenyalat.
També ho ha fonamentat en el fet que els delictes han prescrit després de 27 anys d'ençà que es van tornar a investigar els fets a partir de 1997. "Demano una sentència absolutòria immediata, sense judici per la vulneració d'un dret fonamental i per les dilacions indegudes. Estar a l'espera del judici durant 30 anys és inhumà", ha valorat.
El lletrat d'Enric Llobet també s'ha sumat a la petició que s'aturi el procediment. Ha recordat que les primeres diligències es van arxivar l'any 1994, les quals es va reobrir un any després, però no va ser fins al 18 de març de 1997 quan Fiscalia va iniciar la investigació arran d'una denúncia. "Demano la nul·litat perquè se supera el termini màxim de les diligències de la Fiscalia, s'incompleix el principi de proporcionalitat i el dret de defensa", ha resumit l'advocat, qui també ha apuntat a irregularitats durant la instrucció, que diu, va durar més de 31 mesos.
A la vegada, ha defensat que no es pot jutjar a Llobet per un delicte de blanqueig de capitals perquè no se li "imputa" aquest delicte ni és "interrogat" durant la instrucció. A més, l'advocat ha indicat que l'any 1995 "no hi pot haver delicte de blanqueig perquè el Codi Penal del 95 no va entrar en vigor fins al 1996". Al seu torn, el lletrat de l'exregidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, ha afirmat que ha patit un "linxament mediàtic" durant tots aquests anys i n'ha demanat també la nul·litat per les dilacions indegudes i per la manca de concreció del ministeri públic vers l'investigat.
Per la seva banda, el fiscal ha defensat que els delictes no han prescrit, tot i reconèixer que el retard en l'inici del judici. El tribunal de la secció quarta de l'Audiència de Tarragona té previst resoldre aquestes qüestions durant els pròxims dies i s'ha posat com a data límit el 20 de setembre per comunicar la decisió a les parts. Si decideixen prosseguir amb el judici les sessions se celebraran a partir del 25 i 26 de setembre i durant l'1, 2, 3, 7, 8, 9, 16, 17, 18, 21, 22 i 23 d'octubre. Amb tot, la Sala ja ha resolt que els acusats declararan en l'última jornada del judici.
Antecedents i fets
Segons explica el ministeri públic en el seu escrit d'acusació - de més de 100 fulls i amb una causa que consta de 30.000 folis- Contisa va subscriure amb la companyia MundoBrokers la compra dels terrenys, coneguts com "els terrenys del gas" per 120 milions de les antigues pessetes –quan la compra del terreny rondava els 850 milions–. MundoBrokers havia subscrit un contracte d'opció de compra amb l'empresa Gas Tarraconense S.A i a Hermanos S., als quals pertanyien aquestes finques.
En aquell context, l'any 1989, es va produir una moció de censura de Joan Miquel Nadal (CIU) contra el socialista Josep Maria Recasens. Amb el canvi de govern municipal, Àngel Fernández, un dels acusats, , es va encarregar de la regidoria d'Urbanisme a partir de 1992, després de ser regidor de Personal i Interior. El 19 de novembre de 1990, l'Ajuntament de Tarragona i Contisa van acordar un conveni urbanístic, a través del qual la companyia a canvi de diverses contraprestacions per un valor de 600 milions de pessetes obtenia l'informe favorable de la Comissió d'Equipaments Comercials. El ple del consistori va ratificar-ho el desembre del mateix any. Aquestes negociacions les van dur a terme el mateix alcalde i Fernández. Finalment, la companyia Contisa va abandonar el projecte l'estiu del 1991.
L'acord urbanístic
El 26 de març de 1993 l'Ajuntament de Tarragona i la companyia Erosmer València van subscriure un altre conveni urbanístic. Segons recull el fiscal, la Comissió d'Equipaments Urbanístics Comercials va informar favorablement del projecte presentat per Iberica de Centres Comercials el juliol de 1993, que es va aprovar el 2 d'agost. Metspor, S.l. va vendre els terrenys a Eurosmer Valencia el 24 de setembre de 1993 per un import de 1.337.880.000 de pessetes.
Aprovació de la llicència
El ple de l'Ajuntament de Tarragona va aprovar definitivament el 3 de maig de 1993 la reparcel·lació del PERI Gas presentada per Erosmer València SA. El 29 de juliol, Luis Valero- un altre dels investigats, que va morir el setembre de 2011- va presentar la sol·licitud de llicència municipal per a la construcció d'un centre comercial abans de presentar el projecte d'urbanització i l'estudi de detall, indica el fiscal. "Aquesta sol·licitud de llicència d'edificació, abans de seguir els tràmits anteriors procedents, tenia per objecte aconseguir que se li permetés iniciar les obres abans, evitant les dilacions ordinàries dels tràmits anteriors que exigien el sotmetiment a informació pública i diversos informes preceptius", recull l'escrit de la Fiscalia.
"Per això era necessari que des de l'Ajuntament s'afavorís aquesta il·legalitat: que per part d'Àngel Fernández s'arribés a atorgar la llicència d'obra subjecta a condició d'aprovació dels tràmits preceptius previs i que, malgrat no haver estat aprovats, no es prengués cap iniciativa de paralització de les obres iniciades a l'empara d'una llicència ineficaç", afegeix el fiscal.
A més, el ministeri públic argumenta que els tècnics municipals en els seus informes ja van deixar constància que calia una aprovació prèvia dels "instruments urbanístics abans de la concessió de llicència d'edificació". L'aparició de les restes arqueològiques "d'importància inqüestionable" va obligar Erosmer Valencia S.A. a presentar un projecte de conservació. Les obres d'excavació dels terrenys es van iniciar l'agost de 1995 per Cafisa. El 10 d'octubre es va fer oficialment l'acta de replanteig i inici d'obres per part d'aquesta companyia. El novembre de 1995, van començar els conflictes entre Decotasa i Carbonell Figueras, "que havien vist reduïda l'edificabilitat del projecte per part de l'Ajuntament".
Les obres van continuar executant-se sense llicència. El 29 de gener de 1996, amb Josep Anton Burgasé (PSC) com a regidor es va denegar la llicència d'activitat sol·licitada per Erosmer València. L'empresa va presentar una nova sol·licitud i, finalment, el maig de 1996, es va concedir. La construcció del centre comercial es va adjudicar per la promotora a la companyia Cleop, que al desembre del mateix any va incórrer en suspensió de pagaments. El centre comercial es va inaugurar el maig de 1997.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics