Sense por

El passat set d'agost a primera hora de la tarda caminava pel carrer Major de Reus quan se'm va apropar un home, que em va recordar l'entrenador actual del Barça per la manera de vestir elegant i les bones maneres, i em va fer un petó al front. Vaig pensar que havia endevinat que era el meu aniversari.

Quina va ser la meva sorpresa quan la setmana passada vaig reconèixer aquell mateix home a les notícies. L'havien detingut acusat de terrorista sanitari per atemptar a favor del virus de la grip A.

Les imatges mostraven un home saludable i alegre que volia abraçar els policies, que refusaven el seu gest afectuós amb fermesa i fins i tot violència. Feia mesos que li seguien la pista per tot Catalunya i deien que l'havien vist per darrer cop a Arenys de Munt, donant la mà a tothom que anava a votar al referèndum per la independència, en un gest d'agraïment pel comportament cívic dels habitants d'aquell municipi.

Ahir vaig seguir amb atenció el judici per Internet. L'home esgrimia que ell no havia fet cap mal, que regalava petons, abraçades i altres mostres d'afecte perquè s'havia adonat que molta gent, a causa de la crisi, estava trista i amoïnada.

Es negava amb rotunditat a ser considerat terrorista, ja que en cap moment volia que la gent sentís por, sinó benestar. I esgrimia al seu favor dues proves consistents: d'una banda, que la majoria de les víctimes de les seves accions no patien cap trauma, sinó que se sentien més felices. Quan va dir això vaig assentir amb el cap, recordant la meva pròpia experiència. D'altra banda, ell no havia estat afectat pel virus.

En defensa seva, també va argumentar davant del tribunal que l'amor sanava. I en aquest punt va citar la Bíblia, una referència que va agradar força als periodistes de la premsa conservadora de Madrid que seguien la sessió. Va insistir que estava segur que l'afecte, la calidesa humana, era l'antídot perfecte contra la temuda malaltia.

Tot just dir això, la jutgessa va tossir tres cops seguits i la gent va abandonar la sala d'estampida. Llavors, ell es va aixecar, va apropar-se a la dona, li va fer un petó a les mans i va marxar en pau.

Vaig tancar l'ordinador portàtil. Vaig pensar quantes vegades m'havia rentat les mans i quantes recomanacions per afrontar el virus de la grip A havia llegit en els darrers mesos. Vaig fer una respiració profunda i vaig sortir al carrer amb l'esperança de tornar a trobar-me aquell home, convençuda que volia viure sense por.