La pluja va impedir que la dotzena edició del pessebre vivent del poble de Masia de Castelló, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, obrís ahir les seves portes amb normalitat. 'El Pessebre dels Estels' conté poques escenes bíbliques i escenifica com a protagonistes més d'una trentena d'oficis. Si el temps ho permet, el muntatge es podrà veure tant avui com el proper 3 de gener, de sis de la tarda a dos quarts de nou del vespre, en aquest petit municipi deshabitat del terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.
Fa dotze anys un grup de joves de Vandellòs van recuperar la Masia de Castelló, un poble ensorrat i abandonat del mateix terme situat a tres quilòmetres del municipi. Per fer-ho van crear l'Associació Masia de Castelló amb l'objectiu de muntar una activitat que engresqués al poble i que donés a conèixer el nucli deshabitat als municipis propers.
Actualment l'associació està formada per uns cent membres i treballa per recuperar el patrimoni històric i la cultura popular del municipi. A més de muntar el pessebre vivent, l'entitat també s'encarrega d'organitzar-hi festes a l'estiu i d'editar una revista, entre d'altres activitats. Josep Escoda, tresorer de l'organització, explica que la Masia de Castelló és un "indret molt singular" i que la tasca d'habilitar el terreny -que comença el mes d'octubre- és "costosa ja que s'han de fer moltes coses, com l'any passat que fins i tot hi havíem de fer arribar la llum".
El pessebre vivent recull la participació d'uns tres-cents col·laboradors, dels quals dos-cents cinquanta encarnen algun paper. Encara que la majoria són de Vandellòs, alguns dels protagonistes procedeixen de pobles propers com Rasquera o Capçanes. A diferència de molts altres pessebres, aquest té poques escenes bíbliques i treballa per recuperar els antics oficis que protagonitzen els veïns de la zona. "Cada actor del pessebre representa el seu ofici o el que tenien els seus avantpassats", comenta Escoda.
El poble de la Masia de Castelló estava format per vint-i-set cases, de les que el pessebre vivent n'ocupa vint-i-tres. Cadascuna d'aquestes, en què se situen els diferents oficis, és una escena del muntatge. "Cada any intentem millorar el pessebre incorporant noves escenes", afirma Escoda. En la dotzena edició del pessebre s'hi representen més d'una trentena d'oficis que situen a l'espectador en un poble de mitjan segle passat ple de vida: el cadiraire, el cisteller, el fuster, el matalasser, el forner, el trencador d'avellanes, el destil·lador d'aiguardent, el picapedrer, el boter o animals d'estable són alguns dels protagonistes. Josep Escoda explica que "la gent que s'incorpora al pessebre ho fa aportant nous oficis".
Com a novetat, aquesta edició actuarà la representació d'uns pastorets infantils "que sorgeixen de la iniciativa d'una entitat que els organitza al poble", comenta el tresorer. Es tracta d'una petita representació d'uns vint minuts de durada que es pot veure a les set de la tarda de cada un dels dies en què té lloc el tradicional betlem.
Per arribar a la Masia cal anar a Vandellòs i "des d'aquí trobaran els indicadors necessaris per accedir al pessebre vivent", aclareix el membre de l'organització, mentre afegeix que, en les primeres edicions, el camí era unidireccional i no estava asfaltat, "per aquest motiu ens encarregàvem del transport amb cotxes tot terreny". Tot i que el més recomanable és arribar-hi amb cotxe, l'organització també té servei de transport per als que ho prefereixin.
L'entrada per als adults té un cost de set euros, mentre que els nens d'entre tres i nou anys han d'abonar quatre euros. Aquest preu inclou el sopar, que consisteix en llonganissa a la brasa, pa torrat i vi. "Una vegada s'ha visitat el pessebre, els espectadors podran dirigir-se a la sortida on hi ha un gran tendal per poder-hi sopar", explica Escoda. "En aquesta zona també hi ha una petita botiga on es poden degustar productes autòctons de la zona i d'altres que es fan en el pessebre com la mel de cal meler", aclareix.
La Masia de Castelló no va poder recuperar ahir, per culpa de les inclemències meteorològiques, la vida que va perdre als anys cinquanta. Caldrà esperar a aquesta tarda i al dia 3 de gener per veure la representació de la dotzena edició del pessebre vivent. Aquests dies, entre les sis de la tarda i dos quarts de nou del vespre, els visitants podran recórrer el pessebre si el temps no ho impedeix de nou. De moment, segons fonts de l'organització, no hi ha la intenció de recuperar en una altra data el dia del pessebre que el temps va estroncar.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics