-
David Calero, en un tram de l'aqüeducte romà
ACN
Com a resultat del treball dut a terme fins ara, el que s'ha obtingut és un mapa més acurat i precís del 'cuniculus romà', tot millorant l'actual, fet pels espeleòlegs fa uns anys. Per poder determinar les coordenades del túnel s'ha dut a terme una prova al subsòl tarragoní, únicament mitjançant un sensor inercial (Inertial Measurement Unit IMU). Així mateix, els investigadors intentaran localitzar les entrades a d'altres pous d'accés, ara coberts de terra, per si mai es volguessin explorar.
El sensor inercial (IMU) va detectant les acceleracions i els girs. D'aquesta manera, a partir d'un punt origen conegut, es pot estimar la posició i la trajectòria de la galeria. Aquesta tecnologia s'utilitza habitualment per posicionar avions, té molta fiabilitat i en aquest cas, de fet, es preveu una precisió d'entre mig metre i un metre.
En l'àmbit de les aplicacions subterrànies no és gens habitual l'ús de l'IMU com a única tècnica de localització de túnels, sense complementar-lo amb cap altra de les tecnologies que es fan servir habitualment -com ara altímetres, odòmetres, làser, baròmetres o magnetòmetres-. Aquestes tecnologies s'han descartat per la inclinació del terreny, per la pressió canviant al llarg del túnel i per la presència de ferro al terreny.
Els responsables del treball de camp són els investigadors Maria Eulàlia Parés i David Calero, membres del grup de recerca sobre navegació de l'Institut de Geomàtica. Aquest projecte cooperatiu entre l'Institut de Geomàtica i l'ICAC ha estat una oportunitat per obrir les portes a futures col·laboracions, tant en l'àmbit del posicionament com en el de la museïtzació.
De fet, ambdues entitats estan avaluant explorar conjuntament l'ús de les tecnologies de realitat augmentada i els seus models geomàtics en les aplicacions pròpies de l'arqueologia clàssica.
