-
Representants del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Reus
Tots som escola, i és veritat: l’escola és a la base del que és i serà un poble, en ella rau el futur de la nació.
Ara que els alumnes són a mitges vacances i que els equips de mestres i de professors acaben de planificar el proper curs, volem recordar uns fets que el marcaran. Ha passat un mes des que dissabte, 14 de juny, Barcelona fou una festa cívica i la manifestació en defensa del nostre model educatiu, de la nostra escola, fou un gran èxit de participació. Un mes en el que, des del govern de l’estat no han parat de desplegar nous esforços amb la intenció de laminar el nostre model i provocar conflictes on no n‘hi ha. Tenim clar però, que lluitarem legalment, políticament i administrativament per mantenir les nostres competències
És normal que, fornissin el gruix dels milers d’assistents els col·lectius més directament afectats (nenes i nens, alumnes, mares i pares, mestres i professors, sindicats del sector, els partits que aposten pel dret a decidir i per la nostra escola, entitat i col·lectius diversos i govern de Catalunya): com tampoc s’explicaria el nombre d’un centenar de milers de persones sense que la ciutat de Barcelona s’hi hagués abocat a participar... Però també hem de convenir que les reivindicacions plantejades abasten i ens interpel·len a tots, a les ciutadanes i ciutadans d’arreu de Catalunya.
La gent s’aplegà pel detonant de la sentència del TSJC que, en uns pocs però significatius casos, peixats des de la més radical intransigència antidemocràtica, obligen a doblegar i a sotmetre un país a la indignitat de pagar una escolaritat diferenciada i agressiva. Però relacionem les reivindicacions i els greuges plantejats perquè consti, tot i que es prou sabut l’abast i la profunditat dels atacs vers el nostre model lingüístic i de convivència per part del govern espanyol i dels partits que el forneixen, i els que externament, en aquesta línia anticatalana, també li donen suport. No els oblidem!
Les paraules que pronuncià Muriel Casals en llegir el Manifest de la manifestació són d’una claredat meridiana i tots, al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Reus, les subscrivim sense matisos i reivindiquem fermament: l’Escola Catalana com a eina absolutament fonamental per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa. Un model exemplar que no pot ser usurpat pel model centralista i segregador que ens vol imposar la judicialització de les aules amb la LOMCE o Llei Wert, rebutjada també recentment pel Consistori reusenc.
Quan reclamem l’exercici del dret a decidir, del dret de tots els catalans a decidir el nostre futur, obert, no cal dir-ho, a l’opció a la independència; també pensem en tots aquells àmbits que afecten la qualitat de la nostra vida col·lectiva: és simptomàtic que aquest poble prioritzi la defensa de la seva escola, d’un model de convivència fonamentat en la immersió lingüística, que ha estat d’èxit, i font de pau social.
Des de l’experiència viscuda per la manifestació de dissabte 14 de juny a Barcelona, quan des del Pacte Nacional pel Dret a Decidir reclamem que tingui lloc el Referèndum de novembre, implícitament sempre, sempre, reivindicarem la nostra escola: perquè tots som escola!
Pacte Nacional pel Dret a Decidir, grup promotor a Reus (Òmnium Cultural, ANC, CiU, ERC, ICV-EUiA, Ara Reus, SI, Reagrupament, NECat).
