Dimarts, 16 de Juliol de 2024

El triple ‘sí’ de la CUP tanca la campanya del 9N a Reus

David Fernández i Manel Busqueta, caps de cartell de l’acte viscut a la Palma de Reus

07 de Novembre de 2014, per Joan Marc Salvat
  • Marta Llorens, de CUP Reus, a la Palma

    JM.Salvat

  • L'economista Manel Busqueta

    JM.Salvat

  • La sala polivalent de la Palma, plena com un ou

    Casal Despertaferro

Els discursos de la CUP han volgut marcar distàncies amb la resta de partits que aposten per la via independentista. Busqueta ha subratllat que “per nosaltres el Sí-Sí no ens serveix de res sinó és per canviar l’actual sistema, tant per l’esgotament que viu l’Estat espanyol com per un model que premia els interessos econòmics d’una minoria per davant de les necessitats vitals de la majoria”. Busqueta ho ha resumit de la següent manera: “La independència no és un contingut en sí mateix, és el continent per construir una vida millor per a tots i totes”.

Garantir la sobirania 

L’economista nascut a Bellpuig ha fet especial èmfasi en què la independència vagi de bracet la sobirania en un sentit ampli del concepte. “És sobirà un país de la Unió Europea que no pot aprovar els seus pressupostos nacionals sense el vist-i-plau de la Comissió?”, s’ha qüestionat. Per aquest motiu, Busqueta defensa que hi ha certes sobiranies innegociables.

En primer lloc, l’alimentària: “Cal garantir mecanismes i circuits de distribució curts en què no només hi guanyi el pagès perquè se li pagarà el que mereix sinó que el consumidor també tindrà el benefici de menjar un producte de qualitat i no el que ens arriba adulterat per les grans cadenes de distribució”. En segon terme ha parlat de la sobirania residencial: “Hi ha coses que són de lògica i coses que no, com que tinguem un parc enorme d’habitatges buits i gent que està sent desnonada dia sí dia també per acabar vivint al carrer”. 

Per garantir aquests drets que s’han anat perdent amb la crisi, Busqueta defensa que cal posar “barricades” perquè “els interessos d’uns pocs no s’imposin a la necessitat de la majoria”. Uns dics de contenció metafòrics que només es faran realitat “amb la implicació de les persones que, en col·lectivitat, mirem de canviar les coses. No ens vindrà res regalat i el procés constituent que hem engegat no caurà del cel, però serà gratificant i ens farà millor com a persones”.

Fernàndez, per videoconferència

Fernàndez, que ha obert el torn dels paralments, ha excusat la seva presència ‘analògica’ en detriment de la seva aparició per videoconferència atesa la coincidència amb l’acte de CUP Nacional a Barcelona. Fernàndez veu el 9N com una victòria anticipada: “És la manera que tenim de tornar el país als seus legítims propietaris, al poble. Venim d’una cultura de la resistència política que ens ha portat a un dilema binari: acatar el que digui el poble o la voluntat dels tribunals”. 

El diputat de la CUP al Parlament ha fet un seguit de referències històriques per expressar el malestar i cansament existent entre l’esquerra independentista: “Com tants exemples de desobediència civil, Rosa Parks va decidir no acatar i va seure a la part de l’autobús destinada als blancs. Quan li van preguntar perquè ho havia fet, va respondre que n’estava farta”. 

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

reusdigital.cat reus diari digital cup reus acte 9N
reusdigital.cat reus diari digital cup reus acte 9N
Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Andreu  08 de Novembre de 2014

Vergonyós

El periodista que signa la notícia deu pensar que la població som estúpids, ahir la CUP va utilitzar el nom del seu cap parlamentari (als cartells hi sortia ben gran) per atraure gent i ens van enganyar com a imbècils.

Està molt bé que siguis alternatiu Salvat, però explica les veritats i no les camuflis.

Reportatges