Balanç sanitari: la polèmica judicial no destorba l'excel·lència investigadora

Si una àrea de gestió política ha estat constantment qüestionada durant el darrer mandat, aquesta és la sanitària. No només per les retallades negociades amb els treballadors, i en part, conseqüència del context català i estatal, sinó també per l'impacte de les investigacions judicials en el marc del cas Innova. No obstant, l'esforç dels professionals de l'Hospital de Sant Joan continua donant èxits mèdics a la ciutat i la direcció de Sagessa ha implantat diversos mecanismes de millora interna que han permès reduir les llistes d'espera i potenciar el servei d'urgències, dues de les qüestions de més debat i actualitat. D'altra banda, l'hospital reusenc ha participat en nombroses jornades d'investigació amb experts de Catalunya, Espanya i Europa, i després de diversos canvis en la direcció del Grup Sagessa, Jordi Colomer va guanyar la plaça per ocupar aquest càrrec.

El govern municipal de CiU i PP va heretar un sistema sanitari complex, amb empreses que funcionaven de forma autònoma i que s'incloïen dins del sistema de caixa comuna. En acabar el mandat, aquest model s'ha reformulat, amb l'entrada de l'interventor de l'Ajuntament de Reus per fiscalitzar qualsevol pas i la sortida del 'cash pooling'. A més, el Grup Sagessa i l'Hospital de Sant Joan es troben enmig d'un procés de regularització de molts contractes que no compleixen la llei estatal per a administracions públiques, a través de diversos experts jurídics.

Les dificultats financeres del consistori i el procés judicial d'Innova també van influir en la decisió de convergents i populars d'eliminar l'empresa d'investigació sanitària Shirota Functional Foods, un fet que ha costat 3 milions d'euros a les arques municipals i que s'aprovava amb l'aval de l'interventor per no haver de fer front a futures pèrdues més greus.

En matèria sanitària, la ciutat també s'ha vist condicionada per la impossibilitat de la Generalitat de finançar més places de residència a la ciutat fins que s'han obert parcialment al CAPI Marià Fortuny. Per últim, l'alcalde va anunciar fa més d'un any el desdoblament del CAP Sant Pere, un projecte, que segons Carles Pellicer, continua compromès però no executat.

Les llistes d'espera i les urgències

La política de retallades de la Generalitat de Catalunya ha posat dubtes, durant aquests anys, sobre les llistes d'espera i els criteris d'accés a les intervencions, així com la suposada saturació del servei d'urgències. Malgrat les queixes dels sindicats i treballadors respecte la primera qüestió, les darreres dades proporcionades per l'Hospital de Sant Joan indiquen que s'ha reduït la llista d'espera quirúrgica en un 40,6% en un any. Concretament, a 31 de desembre de 2014 hi havia 1.652 pacients a l'espera de ser intervinguts d'alguns dels catorze procediments en garantia, mentre que un any abans era de 2.781.

En part, aquesta reducció també ha vingut per la derivació d'operacions, amb l'aval de la Generalitat, al Centre MQ de Reus, també gestionat per Sagessa. Des de l'Hospital de Sant Joan asseguren que cap pacient ha d'esperar més de sis mesos per ser intervingut, el termini establert pel CatSalut, i que durant el 2014 es van realitzar 6.495 operacions, un 21,2% més que l'any anterior. Per enguany, la previsió és que s'incrementi en 200 les operacions, amb nous procediments d'oftalmologia i traumatologia.

La direcció de l'Hospital també ha hagut de fer front durant aquest període a un informe de 2013 de la Central de Resultats de l'Agència de Qualitat i Avaluació del Sistema Sanitari, que situa el centre a la cua de l'eficiència sanitària. Els responsables de l'hospital neguen amb rotunditat les dades de l'informe, entre d'altres qüestions, perquè no es valora que el centre és referent oncològic a la demarcació, un fet que provoca moltes cirurgies amb ingrés i durant forces dies. Tot i atacar la gestió política a Sagessa, els partits de l'oposició també criticaven l'informe i no es creien aquestes dades.

Pel que fa a la segona qüestió, el servei d'urgències, la direcció de l'Hospital va començar a principis d'any a implantar petits canvis i d'altres més estructurals, després d'analitzar amb els professionals quines són les necessitats. Alguns dels objectius són millorar la coordinació interna, amb la resta de serveis sanitaris, i externa, amb l'atenció primària; valorar si es destinen els recursos econòmics i humans necessaris; identificar correctament a l'acompanyant del pacient o visualitzar els temps d'espera, el tipus de patologia i la gravetat. L'aplicació del pla significava la marxa del fins llavors responsable d'urgències.

En aquest àmbit també cal destacar la intenció de l'Hospital de Sant Joan de ser catalogat com de nivell 5, un fet que suposaria més ingressos per part de la Generalitat. El PSC va denunciar que el manteniment del nivell 4 suposarà una retallada de 15 milions d'euros en els pressupostos del centre sanitari per 2015, un extrem desmentit per la direcció del centre hospitalari, que assegura que la partida prevista és la mateixa.

Les retallades salarials

Els treballadors de l'Hospital de Sant Joan han hagut de fer front a contínues retallades salarials, durant aquests anys, i han protagonitzat sonores protestes tant al centre sanitari com a la plaça del Mercadal. Fins i tot, el conveni laboral del centre reusenc va estar a punt de desaparèixer, arran del decret del govern de Mariano Rajoy que el deixava sense validesa si no s'acabava amb la pròrroga i s'aprovava un de nou. Finalment, els empleats han acceptat en diverses ocasions rebaixes dels seus salaris, amb uns resultats molt ajustats que demostren la disparitat de criteris entre els representants sindicals i els propis treballadors.

"Tot i que els professionals han intentat mantenir els mateixos nivells d'atenció al pacient amb sous més baixos, les retallades han afectat directament a la sanitat, bàsicament al pacient, amb un augment de les llistes d'espera i una saturació del servei d'urgències". Són paraules del president del Comitè d'Empresa de l'Hospital de Sant Joan, Jordi Roig, qui creu que la crisi econòmica viscuda ha estat una "estafa" per a l'estat del benestar. En la mateixa línia es manifesta el representant de Metges de Catalunya al centre, Nicolau Ortiz, qui considera "injust" la retallada d'uns sous que ja són "dels més baixos del món occidental i de Catalunya".

Tot plegat, aquestes disminucions salarials han coincidit amb la descoberta de sous "absolutament desmesurats que tenien els directius de l'empresa gestora", explica Ortiz. Aquests salaris, que en alguns casos superaven els 300.000 euros, s'havien aprovat amb governs anteriors i l'actual va decidir, en la majoria dels casos, acomiadar-los, això sí, pagant una indemnització. Per als que s'han quedat, l'alcalde, Carles Pellicer, va imposar un topall màxim de 135.000 euros, destinat als directius de més alt rang, com el director general de Sagessa.

No obstant, Ortiz considera que "es podria haver retallat molt més aquesta darrera partida pressupostària des de bon començament, una decisió que corresponia a l'equip de govern i que hagués apropat les postures entre empreses i treballadors". "Augmentar o mantenir el nombre de persones que treballen en tasques suposadament administratives, en moments de crisi, a canvi de disminuir el personal assistencial provocat tot el contrari del que es vol aconseguir", rebla el representant de Metges de Catalunya.

El malestar dels treballadors s'ha vist agreujat per les continues revelacions del cas Innova, que han posat en entredit la gestió sanitària de la darrera dècada. "Els efectes de la suposada corrupció han estat diversos, per una part l'hospital ha estat intervingut amb les conseqüències que això suposa en la presa de decisions, i per l'altra, s'ha creat un període de provisionalitat que ha fet que durant un temps no hi hagi hagut una decisió consolidada", opina Jordi Roig.

L'acabament del sistema de caixa comuna

Amb l'explosió del cas Innova i la reestructuració de l'organigrama municipal, l'alcalde, Carles Pellicer, va decidir acabar, definitivament, amb el sistema de caixa comuna de les empreses, després de les pressions exercides per alguns grups de l'oposició, com Ara Reus i la CUP. A la vegada, els altres socis del Grup Sagessa, com els ajuntaments de Tortosa i Amposta, havien mostrat al seu rebuig a un sistema que donava via lliure per tal que els ingressos finalistes de la Generalitat, per donar servei sanitari, poguessin anar a tapar forats d'altres empreses municipals amb dèficit.

"No s'ha entès gens que mentre les butxaques de les seves famílies patien un sotrac, Innova dirigís diners que el servei català pagava per l'atenció sanitària, a d'altres empreses municipals. Creiem que l'eliminació d'aquestes pràctiques pot ser la solució als problemes econòmics de l'hospital", assegura Nicolau Ortiz, qui també incideix que l'Hospital paga un lloguer elevat a l'ajuntament per la utilització de l'edifici, uns diners que deriven del seu pressupost i que poden provocar tensions econòmiques. En ocasions, la situació s'ha fet més difícil per impagaments puntuals de la Generalitat.

El procés de regularització de contractes

Un informe de control financer dels exercicis 2009, 2010 i 2011, signat per l'interventor municipal, Baldomero Rovira i encarregat per l'actual govern, demostrava l'existència de diverses anomalies en la gestió del Grup Sagessa, com un suposat impagament justificat de dietes. A la vegada, Rovira alertava que calia fer canvis en els processos contractuals, per tal de complir els canvis exigits per la normativa pública estatal, modificada a partir del 2011.

En el consell d'administració del 30 d'octubre de 2014, la direcció de Sagessa explicava als consellers les mesures implementades des del 2012 per regularitzar la contractació i s'aprovava un altre paquets de mesures per tal d'acabar amb aquest procés. Segons el govern municipal, no es poden tallar d'arrel els serveis que es dóna a l'hospital de Sant Joan, i per això, la regularització s'ha allargat en el temps. A hores d'ara, el Grup Sagessa compta amb especialistes en dret mercantil i econòmic per legalitzar aquesta situació, que ha donat peu a una de les operacions policials més impactants a la ciutat.

Èxits d'investigació i Museu de la Medicina

Totes les polèmiques judicials que han envoltat a l'Hospital de Sant Joan no han impedit l'èxit sanitari de molts dels seus professionals. L'actual director i responsable d'Oftalmologia, Pere Romero, guanyava un dels premis Hinnovar, lliurat per la companyia farmacèutica Novartis per la investigació ocular en pacients diabètics. La Unitat del Consell Genètic del Càncer avança per trobar patrons de predicció de la malaltia. Dos joves sorgits de la URV, Roger Mallol i Núria Amigó, han creat un nou mètode de reducció del risc cardiovascular. També en l'àmbit universitari, molts investigadors treballen amb insistència per validar nous medicaments que tractin la infecció del virus VIH. I l'Hospital ha desenvolupat el DECOPIN, un sistema innovador de detecció precoç de la hipercolesterolèmia familiar en la població infantil. Són alguns d'aquests exemples.

Per últim, cal ressaltar que l'Hospital de Sant Joan ha apostat per un projecte que no és estrictament sanitari però sí recorda la memòria històrica d'aquesta matèria. Es tracta del Museu de la Medicina, que compta amb més de 150 objectes antics donat per exprofessionals i repassa amb diversos plafons els principals personatges i esdeveniments de la medicina a Reus. La intenció del govern municipal és constituir un veritable Museu de la Medicina de Catalunya, amb el fons del Museu de la Ciència i de la Tècnica, situat a Terrassa. De moment, l'espai expositiu es pot veure a la planta menys u de l'Hospital.