Una vegada vençut l'una mica llarg període, quasi agònic, d'incertesa i dubtes, ara, amb el govern ja instal·lat, s'han de començar a veure gestos concrets i decisions decidides i, Déu vulgui que no siguin obstaculitzadores, noves discrepàncies per la diferència real que hi ha entre Junts pel Si i la Cup. Païda l'eufòria, després d'un respir profund, cal anar per feina. Cal preparar-se pels esdeveniments que a partir d'ara se'ns apareixeran.
Cal tirar endavant la gestió del dia a dia, amb totes les dificultats ja conegudes, i el Parlament, amb una oposició que no volia només “carregar-se” Artur Mas, sinó que el seu objectiu prioritari és posar tota mena de traves perquè el procés no avanci.
Cal que la societat civil i les entitats estiguin alerta i preparades pel que convingui. Segurament no faltaran ocasions per la mobilització, per la reivindicació, com també per algun sacrifici per part de tothom i de cadascú.
I, per si no n'hi hagués prou amb tot això, amb la necessitat de mantenir, i ampliar, el 48% del vot independentista, molt important però insuficient si es vol seguir el camí anhelat. S'haurà d'atraure ciutadania acomodada en l'abstencionisme que potser amb les coses més clares a simple vista, ara si, es vulguin expressar electoralment. I s'haurà d'incidir en la part irreal del 52% que es compta pel “no”, senzillament, perquè no s'ha definit pel “sí”.
La tasca és duríssima, més que difícil, i convé que no tremoli la decisió de l'equip polític ni la persistència de la ciutadania que aposta per aquest somni, atenent i en el respecte per la part que vol i defensa, exactament, el contrari, la comoditat.
A partir d'ara, uns amb els altres, i els altres amb els uns, haurem de conviure amb aquesta realitat, de sempre, però ara, gràcies a la inestimable col·laboració de l'Estat, ja ben definida. Nosaltres sols no ho haguérem sabut fer millor.
Cal dir i fer reconèixer que qui no està a gust a la Catalunya que li toca viure s'hi ha hagut de conformar i entomar-ho amb la millor cara possible, i si ara poden canviar les tornes, altres hauran d'esforçar-se a fer el mateix i de la mateixa manera.
