Tanca la botiga Joguines Guasch, del carrer del Vent

Nova pèrdua emblemàtica en el sector comercial de la ciutat de Reus. Després de quaranta-set anys de dedicació al sector botiguer, Maria Teresa Guasch, propietària de Joguines Guasch del carrer del Vent, tancarà el seu establiment a finals d’anym, des d’on es dedicava a la venda d’objectes pel joc infantil. Especialitzada, sobretot, en joguines de fusta de qualitat i introductora, fa anys, de la marca Hello Kitty a la ciutat, el seu doble aparador a la cantonada dels carrers del Vent i el de l’Àguila no deixava indiferent al passejant ocasional o als infants que s’hi apropaven per contemplar embadalits els seus productes preferits. 

Segons recorda Guasch, la seva àvia i els seus tiets ja venien joguines per les fires dels pobles dècades enrere i el primer establiment comercial de la família, Joguines Esteve, es va establir al raval de Jesús número 4, el 1969. “Encara recordo com per Santa Marina i Sant Jaume venien a les fires”, explica. Un establiment, el de l’Estevet renom pel qual era conegut el seu oncle, en el qual ella va començar a treballar d’adolescent i que, posteriorment, va rebatejar-lo amb el nom actual, Joguines Guasch.  “No hem tingut sort amb els lloguers”, comenta, mentre explica que ara fa uns 15 anys va traslladar la botiga de tradició familiar al seu actual emplaçament al carrer del Vent on ha fet llarga estada. 

Malgrat que les grans lletres pintades als aparadors amb els descomptes per la compra dels darrers productes indiquen que la causa del tancament és la jubilació, Guasch reconeix que la llarga crisi econòmica ha estat determinant en la decisió de plegar. “Tinc 62 anys i jo hauria aguantat fins l’edat de jubilació” però assegura que “en els darrers exercicis he anat perdent l’autoestima i els estalvis”, motiu pel qual ha decidit abandonar l’activitat econòmica de la jogueteria. “M’agrada treballar i si trobo feina en aquest ram completaré els anys fins a l’edat reglamentària”, explica, tot i que és conscient de les dificultats d'acomplir aquest objectiu.

Dificultats comercials al carrer del Vent

“El carrer del Vent s’està morint comercialment”, afirma Guasch, mentre enumera els darrers canvis entre els veïns botiguers de tota la vida i assegura que “s’està apostant per l’eix de ravals cap endins”, mentre es descuida un carrer cèntric i que fins fa poc era molt bo comercialment parlant. Al seu parer, un factor especialment advers de la decadència de vendes dels darrers temps d’aquest indret viari ha estat també la marxa del Zara del raval Jesús i els alts lloguers que s’han de pagar que converteix en impossible la supervivència en èpoques de crisi com l’actual.

“Si tingués 5 anys menys m’establiria en un altre carrer més cèntric i m’adaptaria als canvis com ara la venda per Internet”, diu, tot i que opina que no li paga la pena perquè el negoci no ha de tenir tampoc continuïtat familiar. “La gent es fa gran i els seus fills ja no compren de la mateixa manera perquè no tenen temps pel treball o perquè ho fan per la xarxa”, comenta. Fora de l’etapa nadalenca que és el període d’or de la venda de joguines, Guasch també recorda que el mes de maig era “boníssim” gràcies a les llistes de les comunions, una tradició que considera que ha minvat de forma important alhora que ara “les famílies volen diners” i ja no aposten pel format tradicional de llista.

“Sempre és important vendre el que t’agrada”, reflexiona, mentre reconeix que durant bona part de la seva trajectòria professional ho ha pogut fer d’aquesta manera.”Des que vaig decidir-me definitivament a plegar, he intentat passar el dol” per una situació que no ha triat, però que respon a les circumstàncies que dóna la vida. “M’huria agradat que el negoci hagués pogut continuar amb un canvi de titular” i per això va participar en el programa Reempresa destinat a negocis sedents, però finalment tampoc aquesta opció va acabar quallant.