Bon (i reusenc) Nadal!

Una festa tan comuna i seguida arreu com és la del Nadal fa difícil recollir tradicions úniques d'un territori o d'un municipi en concret. Almenys, aquest és el parer de l'etnòleg local Salvador Palomar, que ha fet una recerca a petició de Reusdigital.cat per recuperar el component més ganxet de la celebració. D'aquesta manera, i si d'entrada ens centrem en el Tió, aquest apunta que la cançó per fer-lo cagar varia la seva lletra en tot just uns quilòmetres de distància. "A Reus, la resta de localitats del Baix Camp i al Priorat la cantem d'una manera però, segons com, a Valls i a l'Alt Camp hi trobaríem algunes diferències", revela. 

Trapelles a la missa del Gall 

Les tradicions es perden o es mantenen. Si aquest és el cas, el més probable és que canviïn, que evolucionin. Temps enrere, el costum passava per "anar a veure els pessebres de les cases", apunta Palomar. És un hàbit que a Reus ja no es du a terme, certament, si bé en diverses viles de les nostres comarques encara és un ritual. Els més petits de casa, protagonistes de les festes, esperaven aquesta visita amb il·lusió. Ho va recollir Andreu de Bofarull a 'Reus en el bolsillo' (1850), que va descriure la passejada com "una de les diversions abans de Reis". 

"A l'amo (de la casa) el complau mostrar-lo a curiosa concurrència, les serralades de les muntanyes nevades i florides al mateix temps", segueix. Per la missa del Gall, a banda, alguns feien trapelleries. El mateix escrit apunta que n'hi havia que feien soroll abans de l'inici de la celebració amb bufetes de titot que feien petar, tot i que Palomar puntualitza que "era un fet força comú". "Els petits feien xivarri i feien petar bufetes, el que ara ens pot sorprendre una mica a tots però que llavors estava força extès", manifesta. 

El pa foradat alegra la taula 

A taula, amb tot, és on l'orgull reusenc pot lluir el típic pa foradat de Nadal. "El pots trobar en altres pobles del territori, però és típic de la nostra ciutat", assenyala amb orgull el forner Xavier Pàmies, del Forn Sistaré. "Les famílies amb menys recursos es trobaven que arribaven festes i no tenien ametlles, ni mel, com les riques", detalla. "És per això que feien pa i hi posaven herbes com matafaluga i celandre, per fer festa", afegeix. Joan Amades va assenyalar, al 'Costumari català', que "antigament l'havien repartit a l'església". 

A banda, la mateixa obra va incloure la celebració ("tots els anys que la temperatura era benigna") del 'Ball del naixement de Jesús a Betlem', que representava el misteri del Naixement de Jesús i en què "els intèrprets portaven atxes de vent". Era "una mena de representació dels Pastorets, feta al carrer i d'acord amb el patró típic dels balls de parlaments o de danses dramàtiques", que sortia altres cops durant les festes reusenques del segle XIX.