L'Orfeó Reusenc ha donat el tret de sortida a les més de quaranta activitats previstes durant l'any amb motiu del seu centenari. En el primer acte, celebrat al teatre de la seva seu, aquest diumenge, a la tarda, amb la presència de més d'un centenar de persones, s'ha pogut visualitzar un audiovisual anomenat 'Cent anys cantant', un documental que aplega la trajectòria de l'agrupació, des del seu naixement fins a l'actualitat. També s'ha pogut gaudir de diverses peces musicals cantades pel cor amb una peculiaritat ben original: els integrants han pujat a l'escenari amb pentinats i vestits propis d'inicis del segle vint, data en què es va fundar l'Orfeó Reusenc.
'Cent anys cantant'
En el documental hi apareixen els relats d'alguns dels personatges més rellevants de l'entitat com ara Enric Zaragoza (fill del fundador, excantaire i arxiver); unes de les primeres cantaires, dansaires i actrius com Teresa Aulés o Maria Teresa Sardà, o la primera presidenta, Mercè Olesti, entre d'altres.
En el film es pot observar que l'entitat va ser capaç de vèncer qualsevol obstacle que es va trobar pel camí, com ara la censura de la llengua catalana i els seus costums imposada pel règim franquista. El catalanisme i la defensa de la llengua catalana sempre han estat un dels valors principals de l'Orfeó Reusenc. L'Orfeó Reusenc només ha aturat la seva activitat al llarg de la Guerra Civil i els següents anys de repressió.
Innovació constant
Al llarg de la centenària història, l'Orfeó ha comptat amb nombrosos directors i directores que han deixat bona empremta. Des del 2002, qui dirigeix el cor és Albert Galcerà, un músic que amb només 24 anys va recollir el càrrec rellevant Glòria Estalella. Galcerà al llarg d'aquests setze anys ha innovat el cor notòriament. Una de les seves particularitats es troba en l'adopció de cançons de llengües com l'anglès o el suahili, o la creació d''Encís' un cor format per cantants veterans, entre altres accions.
Galcerà afirma que "el cor no ha de perdre de vista els cent anys, però hem de renovar-nos constantment". Així, doncs, l'Orfeó ha recollit diversos estils musicals com el txa-txa-txa o orquestra de ball, i participa anualment en diferents celebracions ben diferents, des de concerts a diferents pobles de la comarca, revetlles, i cants més clàssics com el que interpreten per la Festa Major de Misericòrdia al Santuari.
El director també valora que Reus hagi esdevingut Capital de la Cultura Catalana aquest passat 2017 perquè ha ajudat a incrementar el nombre de cantants a l'Orfeó: "Actualment hi ha un boom de persones joves que volen participar-hi, gràcies en bona part a les actuacions que vam realitzar dins el marc de la capitalitat cultural".
De les activitats destinades per commemorar el centenari, Albert Galcerà destaca la Trobada d'Orfeons que realitzaran el pròxim 6 d'octubre al Teatre Fortuny ,amb la presència de l'Orfeó Català, l'Orfeó Lleidatà el de Sants i el reusenc.
En l'acte, els presents han pogut escoltar un missatge de l'exconseller de Cultura, Lluís Puig ara mateix exiliat a Bèlgica. Puig ha donat “l'enhorabona al cor per la gran fita aconseguida i l'ha encoratjat a celebrar molts més anys”.
L'acte ha conclòs amb el 'Cant de la senyera', himne de l'Orfeó Català compost pel mestre Lluís Millet, a partir d'un poema de Maragall. Al llarg del 2018, el nom de l'Orfeó estarà ben present entre els reusencs.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics