Família i empresa, el binomi possible

“El pitjor és tractar la família com a l’empresa i a l’empresa com a la família”. Amb una presentació amena i gens lineal on han destacat frases com aquesta, l’advocat i consultor Jordi Tarragona ha presentat, aquest dimecres al matí a la Cambra de Comerç de Reus, el seu llibre ‘Continuar? Vendre? Tancar? Apunts d’un empresari familiar’ (Profit Editorial, 2018). Una obra que ha definit com “un popurri” de recomanacions i consells al voltant de l’empresa familiar i adreçada a oferir “reflexió” sobre les tres possibilitats que planteja aquest tipus de negoci en què el repte és doble: “empresarial” però també adreçat a “mantenir la unió familiar”.

De fet, Tarragona ha dit que els termes empresa i família són entesos, a vegades, com a “contradictoris” però que ben gestionats poden ser compatibles. “Almenys cada generació convé que la família es plantegi si el millor és continuar, vendre o tancar” ha explicat Tarragona qui ha descartat “els xantatges emocionals” en la transmissió de les empreses familiars a les persones successores i ha recomanat evitar “els socis xampinyons que es troben a les fosques” amb escassa informació i que, segons ha definit, “poden esclatar en el pitjor moment” de la vida de l’empresa. Ben al contrari, Tarragona ha apostat per la formació “professional i responsable” de tots els propietaris i per “gestionar bé la comunicació” sigui quina sigui l’alternativa triada al final per l’empresa familiar sobre el seu futur.

Respecte a la continuïtat davant el futur relleu, l’autor ha aconsellat explorar l’eina del pacte successori establerta el 2009 o, si es prefereix, el protocol familiar que “no cal que sigui la Bíblia en vers sinó només quatre fulls” on es recullin temes tan essencials com “la missió, la visió, els valors, temes d’economia i d’empresa i família”. Tot i així, ha precisat que “el més important és el diàleg” i que és recomanable “parlar quan no hi ha tensions” a l’empresa. Amb absoluta claredat, l’autor ha convidat a pensar als empresaris sobre els conflictes que poden sorgir i a evitar situacions dramàtiques on diferents membres de la família poden prendre-hi part fins i tot de manera inesperada: “No és el mateix l’empresa del fundador que una de germans o de cosins”.

En conclusió, Tarragona ha considerat que “una poda ben planificada” sempre és preferible “a una gàbia daurada” dels integrants d’una empresa d’aquestes característiques. Vendre? i Tancar? Amb una mirada gens nostàlgica, Tarragona també ha introduït unes petites píndoles sobre les altres dues possibilitats que planteja l’obra. Com a matèria de reflexió, l’autor ha dit que “la vida mitjana d’aquestes empreses és de 12 anys” i que “hi ha empreses mortes que continuen al mercat” perquè no han assumit amb maduresa les possibles decisions respecte la venda o el tancament. “És important fer una venda ordenada” tot recordant que el maquillatge de resultats que fan algunes empreses pot anar incrementant “el passiu social” de l’empresa només “retardant allò que és inevitable”.

Respecte la venda ha recomanat “vendre-la quan va a tot drap” i explorar la possibilitat de si es pot fer “a personal intern” i sobre la segona ha aclarit que és “un procés molt formatiu similar a la posada en marxa però sense les alegries” d’aquesta actuació. En totes les circumstàncies, l’autor ha recomanat parlar amb “algú de fora” que aporti objectivitat i que ajudi a l’empresari a definir aspectes que l’ajudaran en la seva decisió final i en la relació amb la resta de propietaris.

En representació de la Cambra de Comerç de Reus, la xerrada de Tarragona ha comptat amb la introducció d’Enric Olesti i del president d’honor de Borges, Antoni Pont, qui ha reflexionat sobre algunes de les qüestions que planteja l’obra i n’ha lloat l’enfoc.