Torrent denuncia l'empresonament dels polítics independentistes davant l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia

El president del Parlament, Roger Torrent, ha denunciat aquest diumenge al Quebec (Canadà) l'empresonament dels dirigents polítics independentistes davant la comissió política de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF). Torrent ha recordat que fa un any la seva predecessora al capdavant de la cambra catalana, Carme Forcadell, ja els va alertar de la "accions judicials" contra càrrecs electes sobiranistes, en la trobada que va mantenir l'APF a Luxemburg. "Ara és a la presó", ha lamentat Torrent: "És en presó preventiva per haver permès el lliure debat en un parlament democràtic", ha insistit. El president de la cambra catalana ha dit que el cas de Forcadell "no és aïllat" i ha denunciat que "membres del Govern català i els dirigents de dues de les grans entitats socials del país són empresonats o a l'exili per la defensa de les seves idees". El president del Parlament ha alertat que a Espanya es viu "un context de regressió de drets i llibertats fonamentals". Torrent ha intervingut davant de representants de desenes de parlaments estatals i subestatals, com el de França, Canadà, el Quebec, Bèlgica o Suïssa i els ha demanat que "la situació política de Catalunya continuï sent objecte de seguiment".

Torrent ha assegurat que "des de les institucions" i "des de la societat" catalanes es vol "revertir" la "regressió de drets fonamentals, i substituir la repressió per diàleg polític, negociació i llibertats democràtiques". Torrent ha explicat que "els darrers mesos s'han dictat ordres de presó contra cantants, per les lletres de les seves cançons, i contra ciutadans pels seus comentaris a les xarxes socials". El president de la cambra catalana també ha fet referència a l'1 d'octubre: "S'ha reprimit violentament ciutadanes i ciutadans que només volien dipositar un vot en una urna", ha dit Torrent. El president del Parlament també participarà aquest dilluns i dimarts, dies 9 i 10 de juliol, a l'Assemblea Plenària juntament amb representants d'una cinquantena de parlamentes estatals i subestatals d'arreu del món.

El Parlament forma part de l’APF des del 2008 i és una assemblea consultiva formada per parlaments i organitzacions interparlamentàries que comparteixen els valors de la Carta de la Francofonia. Creada l’any 1967, actualment 83 parlaments en formen part, la majoria estatals. N'hi ha 52 que en són membres de ple dret, 14 que en són membres associats i 17 més, entre els quals hi ha el Parlament de Catalunya, que en són observadors permanents. A finals d'octubre el president de l'APF, Jacques Chagnon, va demanar en un comunicat que es mantinguessin "les institucions parlamentàries catalanes i els poders dels parlamentaris catalans, elegits democràticament” i es protegís "la sobirania” del Parlament. També va instar el govern català i espanyol a "dialogar per trobar una sortida pacífica a la crisi" i va exigir que es respectessin "els valors democràtics i els drets parlamentaris".