Diumenge, 24 de Novembre de 2024

Juantxo Skalari, esperit ‘rudie’ pels carrers de Reus

'Rudi records' (2018), el darrer disc de Juantxo Skalari i la Rude Band, reivindica els valors de l'antifeixisme i l'antiracisme

10 d'Agost de 2018, per Enric Garcia Jardí
  • El cantant Juantxo Skalari, a l'entrada del Bar Campus.

    Enric Garcia

Després de tres mesos treballant en una hamburgueseria, Juantxo Skalari es va comprar, amb els diners estalviats, una guitarra elèctrica. Aleshores devia tenir uns 19 anys. Feia poc que ell i el seu germà Peio havien decidit muntar una banda per difondre la música jamaicana a Pamplona, la seva ciutat natal, on encara predominava, a principis dels noranta, la influència del rock radical basc. D’entrada, però, Skalari necessitava adquirir un mínim de coneixements musicals per poder pujar als escenaris. Durant dos mesos, un professor particular de guitarra el va ajudar a tocar els seus primers acords. La classe inicial es va convertir en tota una declaració ‘skalari’ de principis. El Juantxo adolescent es va acostar amb determinació al professor, li va lliurar un casset de música i li va dir, ras i curt: “Jo vull tocar això. No m’ensenyis res més”. Era un recopilatori d’ska.

Abans de començar a fer sonar la guitarra, la música ja havia esdevingut per a ell un refugi vital. De ben jovenet, el seu germà Josetxo li havia contagiat l’afició per la música amb el rock radical basc dels Kortatu i companyia, i amb una colla d'amics es va endinsar en el món de l’ska, un estil de música que havia nascut a finals de la dècada dels cinquanta a l'illa de Jamaica. A les aules, desmotivat, Skalari omplia les hores tedioses redactant les lletres de les cançons dels seus grups preferits i cantant-les en veu alta.

Durant els anys previs a la fundació d’Skalariak, ambdós germans van formar part d’un col·lectiu de música jamaicana i van col·laborar amb el ‘fanzine’ especialitzat ‘Black & White’. Aquest va ser el pòsit cultural de la banda navarresa, que entre els anys 1994 i 2007 va cultivar diferents estils com ara l’ska, el rocksteady, l’skinhead reggae i el calypso, va editar sis discos i va fer-se un nom en l’escena estatal i internacional.

‘Rudi not dead’. Han transcorregut uns 25 anys des dels inicis d'una història que va començar amb una guitarra, un casset i un jurament d’amor incondicional per l’ska, i Skalari continua essent fidel a la música i l’estil de vida que el van captivar quan era un barbamec melòman que es desplaçava fins a Bilbao per firar-se discos a la botiga Brixton Records. Encara parla amb entusiasme dels ‘rude boys’, els joves jamaicans de condició humil que protagonitzaven escenes de delinqüència als carrers, de la vinculació de l’ska amb l'antiracisme i d’aquell primer concert, a Bilbao, en què va veure en directe, per primera vegada, els llegendaris The Skatalites. “Per molt que la música jamaicana ara estigui en hores baixes a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol, nosaltres reivindiquem que el ‘rudie no ha muerto’, que aquí seguim”, afirma Skalari.

El grup Skalariak es va dissoldre l’octubre de 2007 amb un concert a la Sala Razzmatazz de Barcelona, però l’esperit d’aquella banda es manté en la figura de Juantxo Skalari. “Skalari sigue”, diu el músic en una de les cançons del darrer disc, intitulat ‘Rudi Records’. El projecte Juantxo Skalari i la Rude Band, nascut el 2014, després d’uns anys d’incursió en el rockabilly amb The Kluba, recupera els sons més netament skatalítics, així com les ‘Sarrera’, els temes instrumentals que servien a manera d’introducció en tots els discos d’Skalariak. Aquesta última formació, que ja ha publicat dos discos (‘Rude Station’ i ‘Rudi records’), recull el llegat del grup navarrès i el renova amb repertori nou.

El ‘Klub ska’, ‘En la calle’, ‘Radio Ghetto’, ‘Ska Republik’, ‘Rude Station’... Els discos d’Skalari confegeixen, des de l'etapa d'Skalariak fins a l'actualitat, un imaginari que transporta el públic per diferents localitzacions fictícies, que tenen en comú la defensa dels valors de la multiculturalitat, l’antiracisme i l’antifeixisme. “Es tracta de crear una petita història que unifiqui tot el camí recorregut”, explica Skalari, que en el darrer disc ha optat per parlar de ‘Rudi Records’, una botiga de música on es poden aconseguir discos que van des dels The Wailers, The Specials, The Clash i Rancid, fins al Northern Soul i Aretha Franklin, i que simbolitza una mirada melancòlica als records de tots aquests anys de carrera musical.

El passat mes de setembre, Juantxo Skalari i La Rude Band van compartir escenari, en el Non stop Ska Music Festival de Mèxic, amb grups reconeguts de l’escena com els britànics Bad Manners, els japonesos Tokyo Ska Paradise Orchestra i els americans Hepcat i New York Ska Jazz Ensemble, davant d'unes 10.000 persones. L’Amèrica Llatina, ja des de l’època d’Skalariak, ha estat un focus important de difusió de la música d'Skalari.

Des de l’any 2005, Skalari viu a Reus. El primer bar que va trepitjar en arribar a la a capital del Baix Camp va ser el Campus, un espai de trobada per als amants de la música jamaicana. En aquests anys de vida reusenca, ha après a parlar català i diu que s’ha sentit molt a gust a la ciutat. El passat mes de juny es va implicar en la iniciativa ‘Gent del Camp - No Callarem’, amb l’organització d’una jornada de concerts de grups locals a Reus en solidaritat amb el raper Valtonyc i tots els músics represaliats per l’Estat espanyol. “Em sembla radicalment injust censurar l’art, i condemnar-lo amb una sentència és directament surrealista. Com pots saber què està pensant un artista quan escriu una cançó?”, afirma. Han passat els anys, però Skalari manté el seu caràcter reivindicatiu, així com la bandera blanc i negra de l’ska hissada. La flama del ‘Fuego de revolución’ continua encesa.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics