Prades dedica unes jornades a la reina Margarida

Margarida de Prades (1387/1388-1429), filla del comte de Prades i rebesneta del rei Jaume II, es va educar, en morir de forma prematura el seu pare, a la cort de la reina Maria de Luna. Poc es devia imaginar aleshores aquesta jove, filla de l’alta noblesa catalana —els falsetans en reivindiquen el lloc de naixement—, el càrrec que durant un breu lapse de temps assumiria.

Quan el rei Martí l’Humà va enviduar, va decidir casar-se de nou amb l'objectiu de solucionar el problema de la falta de descendència directa —el seu fill Martí el Jove havia mort a la ciutat sarda de Càller—, i l’escollida va ser Margarida de Prades, amb qui es va unir en matrimoni el 17 de setembre de 1409, amb la benedicció del papa Benet XIII. D’aquesta manera, Margarida de Prades va esdevenir reina consort de la Corona d’Aragó.

Pocs mesos després de l’enllaç, però, Martí l’Humà, de 53 anys, va morir sense haver aconseguit engendrar un fill que pogués fer-se càrrec del seu títol. En conseqüència, Margarida de Prades es va convertir en la darrera reina del casal de Barcelona, i la corona va passar a mans de Ferran I, dels Trastàmara. A partir d’aquell moment, el rumb vital de Margarida de Prades va prendre noves direccions. Per bé que va poder mantenir durant uns anys el seu estatus com a vídua reial, l’any 1415 es va casar, secretament, amb un noble de llinatge valencià, Joan de Vilaragut i Álvarez de Haro, amb qui va tenir un fill, Joan Jeroni de Vilaragut. Els estudiosos plantegen la possibilitat que la divulgació d’aquests fets, a l’entorn del 1420, podrien haver provocat que tant Margarida de Prades com el seu segon marit s’instal·lessin, a partir d’aquell any, en el monestir de Valldonzella.

Altra vegada vídua, el 1423 es va professar monja i l’any 1428 va arribar a ser l’abadessa del Monestir de Santa Maria de Bonrepòs, ubicat a la Morera de Montsant. Poc després, el 1429, Margarida de Prades va morir.

Cicle de conferències per contextualitzar la vida de la reina

Aquest dilluns, 6 d’agost, s’inicien els actes de les Jornades Reina Margarida amb una conferència sobre la política de la Corona d’Aragó en temps de la reina Margarida, de Vicent Baydal Sala (Universitat Jaume I). L’endemà, a dos quarts de 8 del vespre, serà el torn de l’anàlisi política de Prades i el seu comtat en temps de la reina, que anirà a càrrec d’Eduard Juncosa Bonet (Universidad Complutense de Madrid). El dimecres, 8 d’agost, Jacobo Vidal Franquet explicarà l’art que es va desenvolupar en aquells temps i el dijous, 9 d’agost, Marina Navàs Farré (Aix-Marseille Université), acompanyada del rapsoda Eduard Carmona, introduirà el públic assistent en la literatura de l’època. Totes aquestes conferències es duran a terme a dos quarts de 8 del vespre. Clourà el cicle d’intervencions Sophie Hirel (Université Paris-Sorbonne) amb una intervenció intitulada ‘Les paraules de la reina’, a les 7 de la tarda.

Teatre i música

Les jornades comptaran amb un monòleg sobre la vida i l’època de la Reina Margarida, intitulat ‘Margarida de Prades: història i emocions’, i protagonitzat per Rat Cebrian, amb l’acompanyament de Paloma Vicente a la viola de gamba. La representació teatral se celebrarà els divendres, 10 i 17 d’agost, a la capella del castell de Prades i a l’església, respectivament, amb un preu de 5 euros.

La música també tindrà un paper rellevant en l’esdeveniment, amb el concert ‘Margarida de Prades. Schön und zart’, que se celebrarà el dijous 16 d’agost, a les 10 de la nit, a l’església d’aquesta població. L’actuació, amb un cor de cinc veus, llaüt, viella i ‘organetto’, estarà dirigida per Xavier Pastrana.