L'estiu dels llaços grocs

Aquest setembre deixarem enrere un estiu informativament marcat per la presència de llaços grocs en places i carrers del país i la croada iniciada per Cs per retirar tota simbologia independentista de la via pública. A Reus, el grup municipal taronja va despenjar la pancarta per la llibertat dels presos d'un dels balcons de l'Ajuntament, el que va generar una forta polèmica. A banda, el territori ha acollit un esdeveniment esportiu d'interès mediàtic arreu. Els Jocs del Mediterrani van començar amb una cerimònia inaugural criticada per la seva absència de representació cultural catalana. Sense xifres de les entrades venudes, els seus organitzadors han evitat l'autocrítica tot i els no pocs incidents en les competicions que s'han fet públics a través dels mitjans. Finalment, el primer aniversari de l'atemptat a Cambrils i la inauguració del Memorial per la pau han centrat també l'actualitat de les darreres setmanes. 

Els llaços grocs, al pregó de Sant Pere

En clau local, la Festa Major de Sant Pere a finals de juny va donar el tret de sortida al període estival. Un cop va saber-se que el pregoner escollit era el periodista Xavier Graset, Cs i PP ja van advertir que no hi assistirien. La CUP, a petició dels avis del Mercadal, va col·locar llaços grocs als seients que ocupen al ple els regidors unionistes. En plena intervenció del comunicador, Pepa Labrador i Dolors Compte van accedir al saló per retirar-los. El vespre de Sant Pere, per l'última Tronada, el Mercadal es va tenyir de groc i va entonar l'himne nacional. Diversos representants del Seguici Festiu es van queixar de l'actitud de diversos agents de la Guàrdia Urbana quan es va fer elevar una pancarta republicana. 

Temps després, Cs va fer que "simpatitzants o militants" de la seva formació s'enfilessin a una escala per despenjar la pancarta que llueix en un dels balcons del palau consistorial. Els regidors taronges Juan Carlos Sánchez i Guillem Figueras eren a plaça. Els fets van originar una picabaralla entre els veïns presents, tal i com va mostrar en exclusiva Reusdigital.cat en un vídeo gravat al lloc dels fets. Poc després, però, la pancarta va tornar al seu lloc mentre el batlle Pellicer va anunciar una denúncia per haver rebut amenaces mentre havia intentat posar pau entre uns i altres al costat del regidor Daniel Rubio. Aquell migdia, els avis van aplegar 200 persones per reclamar l'alliberament dels empresonats i el retorn dels exiliats. Per tot plegat, la CUP va impulsar una reunió oberta a la ciutadania amb la voluntat de construir una comissió antifeixista a Reus. 

La reacció taronja no es va fer esperar. Dies més tard, Sánchez i Figueras van comparèixer davant dels mitjans per anunciar una nova denúncia contra Pellicer, aquesta per haver penjat altre cop la pancarta a l'Ajuntament. Mentre, dia sí dia també s'han detectat grups unionistes d'incògnit que retiren llaços, estelades i altres símbols republicans. Uns brètols van malmetre el monument de Companys a Tarragona, mentre que Resistència reusenca ha reivindicat l'acció duta a terme a Riudoms la passada setmana. El grup duia objectes tallants per treure llaços. Encara en clau unionista, la presència del partit d'ultradreta VOX a la Selva va generar les protestes dels republicans locals. A Salou i a Cambrils, finalment, reduïts grups d'unionistes van increpar els assistents en marxes republicanes. A la primera localitat, l'alcade Pere Granados va criticar la Generalitat per autoritzar la trobada al passeig de Jaume I. 

L'accelerador de l'Hospital 

Més enllà de la república, però, l'estiu que deixarem aviat enrere serà recordat per la polèmica arran de l'aturada provisional d'un dels acceleradors lineals de l'Hospital Sant Joan. Si bé des del govern s'ha apuntat de manera reiterada que es va tractar d'una acció prevista, el grup municipal del PSC va carregar amb duresa contra la mesura adoptada, tot adreçant-se fins i tot per carta al president Torra per queixar-se. Des d'oncologia del centre es va apuntar que en cap cas l'aturada de l'accelerador suposaria un dèficit en l'atenció sanitària als pacients en tractament, però el cas és que finalment es va optar per reobrir l'equipament tres hores al dia. En paral·lel, l'oposició ha estat crítica amb la gestió de Llauradó al capdavant de la regidoria de Salut amb la posada en marxa del consorci que ha de gestionar el Sant Joan sense data definida. 

Esperat durant anys i previst per al 2018, l'esdeveniment dels Jocs del Mediterrani s'ha celebrat sense que per ara pugui analitzar-se quin ha de ser el seu llegat. La cerimònia d'inauguració, amb el Nou Estadi buit i amb les actuacions de Lucrecia i Antonio Orozco com a reclam, va ser criticada pel sobiranisme. La presència del rei espanyol, Felip VI, va enfrontar republicans i constitucionalistes a l'exterior del camp. A la graderia, la presència de simpatitzants de forces com el PP, Cs i VOX va conduir a xiulades cap a les autoritats de la Generalitat. L'alcalde Ballesteros encara no ha precisat què va passar exactament amb el repartiment de les entrades, de la mateixa manera que no s'ha detallat quantes se'n van despatxar en tota la competició. 

L'acte d'homenatge a les víctimes de l'atemptat

Aquesta, precisament, va quedar certament deslluïda per les incidències que es van anar succeint un dia rere l'altre. Defectes en les instal·lacions, retards en l'inici de partits, errors de protocol i altres anomalies van ser una constant recollida pels mitjans nacionals i estatals amb certa maldat. Cs va lamentar que els Jocs hagin estat "una oportunitat perduda" per a Tarragona i els cupaires Estrada i Martí van demanar la dimissió del batlle i Villamayor. El club local de rugbi, per part seva, va alertar que el camp que havia d'usar acabats els Jocs no era l'apropiat per a la pràctica del seu esport. 

A banda, aquest passat agost s'ha commemorat el primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. A la vila del Baix Camp s'hi va inaugurar el Memorial per la pau en un acte sobri, no exempt però de tensió política. El líder del PP català, Xavier Garcia Albiol, va ser escridassat. L'alcaldessa Mendoza, amb tot, va centrar-se en el caràcter "obert, tolerant i integrador" del poble cambrilenc. La republicana, a més, va recordar la feina de Trapero i el conseller Forn en la gestió de l'operatiu policial per desmantellar el grup terrorista. Moltes altres ciutats del territori van organitzar actes d'homenatge a les víctimes i als ferits.