Molt més que tres punts en joc

El d'aquest diumenge a la tarda (a les 6 a l'Estadi, en directe a 'LANOVA En joc') és ja el cinquè derbi del Camp al futbol professional. I, per ara, el Nàstic no n'ha guanyat cap. Tan sols ha estat capaç de sumar un punt dels 12 disputats, precisament com a visitant, i amb una gran dosi de fortuna. Per palmarès i història, però, el club tarragoní hauria d'haver tret un rèdit més gran dels seus duels contra el club roig-i-negre. El cas, amb tot, és que l'entitat reusenca té a les seves mans la possibilitat de canviar l'hegemonia del futbol a casa nostra. Un nou triomf local, i més en les circumstàncies actuals, pot ser un pas en ferm per canviar els rols entre uns i altres. Per tant, hi ha força més en joc que no pas tres punts. 

Des de Reus

Sovint, el seguidor grana ha mirat el roig-i-negre amb cert menysteniment. Ho diu algú que ha viscut uns quants anys a Tarragona, envoltat de nastiquers. El passat esplendorós dels tarragonins pesa, i molt, mentre que a can Reus la Segona A és una festa que mitja ciutat sembla no saber ni que se celebra. Temporada que el club ganxet és on és, més mèrit té la gesta. No hi ha un gran massa social. És cert, el Nàstic té seguidors arreu de les nostres comarques. Però el cas és que un cop la pilota comenci a rodar, per sort, la història no comptarà. A banda, cada gol dels Carbia, Ledes, Máyor i Silva és un cop més en l'orgull de l'etern rival. 

Se sol dir que el futbol és un estat d'ànim. És cert. El vestidor roig-i-negre sembla haver-se conjurat contra Tebas i La Liga, i on no hi han arribat les cames hi ha arribat l'esforç i la voluntat. Assaltar el Martínez Valero d'Elx i el Sadar de Pamplona no és pas poca cosa. Que nanos que serien a Tercera, amb el Reus B, estiguin jugant com ho fan és l'evidència que la fragilitat moral roig-i-negra d'aquells tristos anys estavellant-se un cop i un altre a les promocions d'ascens a Segona B és lluny, molt lluny. Per contra, la grandesa del Nàstic és una llosa. Precisament per això el seu infern particular és i serà Llagostera, perquè van caure al parany (antiesportiu, tot sigui dit de passada) de l'equip petit. 

L'afició roig-i-negra en té tantes, a la memòria, d'aquest tipus d'experiències, que no pot sentir altra cosa que orgull pels seus per haver-se aixecat un cop i un altre. Perquè de 'Llagosteres' n'hem patit uns quants (Sangonera, l'Osasuna promesas...) però som on som, i ja toca guanyar a casa. El dia de la Festa Major dels veïns. Aviam si Bartolo és capaç de tocar la tecla màgica per vèncer, doncs, si se'm permet l'acudit. 

Des de Tarragona 

Viure a Tarragona i treballar a Reus ubica el qui escriu aquestes línies en una posició incòmoda per als 'hooligans' de totes dues bandes. Aquest punt de provocació té el seu atractiu: ets vist com un sospitós entre els puristes d'ambdós llocs, cosa que anima una mica les sobretaules.

Aquests dies previs al partit, però, de moment, he sentit a parlar més del derbi a Tarragona més que no pas a Reus. Potser perquè conec millor l'entorn grana, tot i que crec que també hi influeix la situació esportiva dels granes. Després d'unes primeres jornades en les quals el Nàstic no ha convençut en termes futbolístics, crec que al Nou Estadi s'hi respira preocupació. Ja fa unes quantes temporades que el projecte esportiu del club no respon a les expectatives dels seguidors granes, i els socis es comencen a inquietar. Temps enrere, molts 'nastiquers' miraven el derbi amb una confiança i una tranquil·litat inimaginables en l'actualitat. En els darrers anys, el conjunt grana ha patit de valent en els enfrontaments contra el Reus.

Les temporades, però, com les novel·les, són plenes de punts de girs. Els començaments són sempre importants, perquè, o bé et conviden a seguir el fil amb interès, o bé et convencen que més val desconnectar. En el cas del futbol, però, el que més importa és el desenllaç. Per al Nàstic, el derbi pot ser una manera d'entrar en una dinàmica positiva, després de la victòria inesperada contra l'Osasuna, i recuperar l'esperança. Que Santa Tecla ens acompanyi.