Tres aspirants a liderar Primàries i 621 votants als quals convèncer

Fins a 621 inscrits estan cridats aquest dissabte a escollir el cap de llista de Primàries a Reus. Els tres candidats que s'hi postulen dins d'aquesta eina instrumental que volia agrupar als independentistes en una única proposta de cara a les municipals del maig vinent i que, fracassat en aquest intent, té ara com objectiu garantir majories republicanes, van participar el passat dimecres en un debat a la seu d'Òmnium.

Lluís Pallejà, procedent de DeNouReus, Lluís Agustench, responsable del centre de formació vial STOP i advocat, i Jordi Pouget, polifacètic polític que es defineix com 'Reusenc de Tota la Vida' al seu currículum i que fa bandera de la seva participació en les mobilitzacions de La Sedera, van coincidir en gairebé tot en una xerrada informal plena, però, de matisos. Conduïda pel portaveu de Primàries a la ciutat, Lluís Gibert, la trobada va servir per explicitar el rebuig a donar poder a cap dels partits signats del 155.

Ara bé, Pallejà va posar damunt de la taula la "fragmentació" que es preveu al consistori ("no veurem cap majoria absoluta de cap color") i va admetre que "serà necessari consensuar" temes de ciutat. "El botiguer, per molt republicà que sigui, voldrà que li arreglin els carrers", va afegir donant per entés que Primàries juga a màxims. Agustench, per la seva banda, va introduir la necessitat de "seduir els barris" per "portar-los cap a la independència". "Als barris molts no en volen ni sentir parlar, d'independència", reblava Pouget, que apostava per desplaçar el debat cap "a la República".

"Amb aquest paraula podrem tenir més vots perquè els fa recordar a molts la lluita dels seus avis", deixava anar. I Pallejà aprofitava per defensar-se de les crítiques dels partits tradicionals assegurant que "si aconseguim 2.000 vots podem aconseguir representació i no es podrà dir que són vots que s'han perdut per a la República". Més enllà del gran tema, la cita va comptar amb la participació oberta del públic. I les seves preguntes van obligar a perfilar discursos dels candidats.

Pallejà va reclamar en tot moment la concreció d'un "projecte de ciutat" previ a fer volar coloms. "Després ja concretarem cada cosa", afirmava completant el seu model amb una denúncia de la "partitocràcia" actual i mostrant-se especialment contundent en la necessitat d'esperar a "obrir calaixos" per veure com es troba la hisenda municipal. De fet, va arribar a questionar si en cas de ser decisius caldria donar-li o no l'alcaldia a Carles Pellicer.

Agustench sí que es va atrevir a apuntar alguna cosa semblant a punts programàtics, com la creació d'un centre per a la cultura i les arts, l'encàrrec d'una auditoria per conèixer l'estat dels comptes i la rebaixa de sou d'alcade, regidors i càrrecs de confiança "en un 20%". I Pouget va mostrar el vessant combatiu carregant contra les actuacions dels darrers vuit anys al consistori (va refrescar la memòria dels presents recordant el mandat conjunt de Pellicer i el PP) i acusant-lo de "no tenir cap model de ciutat. Només s'ha dedicat a tapar forats econòmics", va subratllar.

Alhora, va voler protagonitzar qüestions com el polèmic contracte de la brossa que atenalla la ciutat des de diferents vessants: la comercial ("hi ha locals tancats en els que els propietaris paguen IBI i una brossa que no generen") fins al polític, tot qüestionant si no caldria la remunicipalització del servei i lamentant de pas el fet que "s'hagin acomiadat bons gerents com el d'Aigües i Salut per no ser del mateix color polític".

Més enllà de qui guanyi la cursa per a encapçalar la llista, Primàries ja porta escollits per vot telèmatic o presencial 15 dels 27 membres que han de conformar la candidatura. La decisió de si es presenten o no a les municipals resta pendent d'una assemblea en la que s'espera la ratificació definitiva, i que serà també la responsable d'aprovar la "borsa d'il·lustres" que acceptin formar part del tiquet electoral encara que sigui a títol testimonial.