El Corredor del Mediterrani és el "morir matando" dels nostres temps. És evident que l'Estat no hi té cap interès, que els seus interessos són uns altres, i que li és exactament igual que la Unió Europea (UE) li aconselli que aquesta infraestructura és prioritària per al mateix Estat. Es prefereix que, abans d'afavorir Catalunya pel seu pas, es vagi retardant la seva construcció. Es permet que l'Estat segueixi sense tenir aquesta artèria comercial per tota la costa mediterrània que aportaria riquesa, directa i indirectament, no només als llocs per on circuli, sinó també en el conjunt de l'Estat, encara que no passi per Madrid. No és cap novetat constatar que tot el que no passi per Madrid -quilòmetre zero- no és d'interès estatal.
L'autèntica prioritat de l'Estat, independentment de qui ocupi el govern, és la d'aparentar moviment: autopistes deficitàries i ineficients; quantes més línies d'AVE, sense cap estudi previ i encara que el seu traçat sigui innecessari; aeroports sense avions ni passatgers, i altres despropòsits "públics" que es podrien enumerar i que acabarien de posar els pèls de punta del lector. De fet, no sé de què ens podem sorprendre quan del principal problema que té l'Estat se'n diu "el problema catalán", com si a l'Estat no li afectés, i com si els catalans no tinguéssim el DNI que hi diu "español". És com si, mentre no quedi demostrat el contrari, no tinguéssim el mateix dret a ser respectats, i no col·laboréssim, de manera desproporcionada i injusta, en la seva caixa única. O "no reparar en gastos" per salvaguardar la "unidad", per damunt de millorar els serveis socials i, en definitiva, el millor benestar de tots els seus ciutadans. O que "a por ellos" es quedi, en el millor dels casos, en una frase, i l'històric, i gairebé estàndard internacional, 'no pasarán' passi a ser un crit subversiu i una pretesa prova de delicte.
Tot plegat deixa ben clar com està fet aquest Estat, i el baix nivell d'autoestima en el qual es troba. En qualsevol vent a contracorrent veuen amenaces a la identitat, ombres als seus símbols, fantasmes i enemics a la pàtria per arreu... Es confonen fins al punt de no acceptar, de no respectar, qui senzillament no pensa ni sent igual, i contemplen la pluralitat i diversitat com un perill i no com una riquesa global i per a tots. Confonen unitat i uniformitat. Si no estàs amb mi estàs contra mi.
Tot deixa veure una gran inseguretat perquè, en cas contrari, qualsevol situació imprevista o contraria seria tractada i gestionada sense que es pogués veure afectada el més mínim la seva imatge... I no es tinguessin que fer contra-campanyes i campanyes cada dos per tres explicant al món el grau de democràcia i la separació de poders que hi ha a España.
Però, què ha de saber la Unió Europea del que és millor per al conjunt dels espanyols? I per dir que no és res de res, el que aquí és el més alt delicte i tan perillós com per dictar presó preventiva a tot un govern electe, abans de poder provar unes acusacions?
