-
Imatge promocional del grup Tremenda Jauría
Cedida
El reggaeton ha estat considerat tradicionalment com un estil de música masclista i amb unes lletres i coreografies associades que promouen l’objectualització de les dones. Aquesta tendència s’està trencant amb l’aparició recent de dones joves que han donat un gir a aquests missatges a través de lletres que contenen un fort component feminista. Aquest fenomen ha estat objecte d’una recerca liderada per investigadores del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, que han estudiat les pràctiques de feminisme popular en la música que componen o interpreten aquestes dones. L’estudi de tres projectes musicals concrets conclou que és possible donar un nou significat als estils musicals sexistes.
Amb el títol 'Reggaeton feminista a Espanya: dones joves subverteixen el masclisme a través del perreo', aquesta recerca analitza tres projectes musicals de reggaeton femení, com són el hit 'Lo malo', adaptat per Brisa Fenoy i popularitzat pel concurs de talents Operación Triunfo, o les propostes musicals de Tremenda Jauría i Ms Nina. Es tracta de projectes de música feminista que utilitzen l’estil reggaeton com una paròdia i una manera de respondre a tot el que no els agrada d’aquest estil de música i de la societat, i s’està convertint en una eina de reivindicació feminista i de redefinició d’aquest gènere musical.
L’estudi mostra com aquests tres projectes creatius no només utilitzen la lletra de les seves cançons com a via per promoure les idees feministes de les cantants que hi ha darrere sinó també com aquesta música conviu amb l’ús d’altres eines digitals per promocionar-se a través de les xarxes socials i per difondre els missatges que transmeten les seves lletres. Un exemple d’això es va poder veure en les manifestacions feministes que van tenir lloc a diferents punts de l’Estat espanyol el 8 de març del 2018, en què moltes de les pancartes de les persones que es manifestaven recollien missatges de versos d’aquestes cançons —“jo decideixo quan, on i amb qui”, per exemple— sobre la igualtat de drets i una clara oposició a la violència sexista.
Aquestes lletres estan alineades amb una visió de gènere i de la sexualitat liberal, ja que aposten per la llibertat individual de les dones i fan una crida a l’apoderament femení. Els projectes musicals estudiats també han volgut donar un nou significat al moviment corporal associat al reggaeton, conegut com perreo, associat ara a la lliure elecció de la dona de ballar lliurement perquè la fa sentir-se atractiva, i no com a mostra de submissió a l’home.
La recerca, encapçalada per les investigadores Núria Araüna i Yolanda Tortajada, del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, forma part del projecte I+D 'Respect: producció i ús juvenil a les xarxes socials i desigualtat de gènere', liderat per Tortajada, és part de la investigació del grup de recerca ASTERISC i s’ha publicat a la revista indexada 'Young', de l’editorial SAGE. El treball s’editarà en paper en un número especial de la revista sobre joventut, música i crisi editat pels investigadors de la UPF Paula Guerra i Carles Feixa.
