Milions d’homes i de dones conformen la legió d’éssers humans que van creuar la frontera buscant el seu lloc al món, on construir un futur digne i que ara veuen perillar la seva estabilitat, aconseguida molts cops a partir de treballs ‘en negre’, mal remunerats i amb feines que els europeus no volen fer. La crisi econòmica converteix aquesta mà d’obra que va ser necessària en un llast que s’ha de despendre segons els governs del vell continent. Berlusconi a Itàlia, Sarkozy a França i Merkel a Alemanya han estat ‘punters’ en aquesta ofensiva. El primer d’ells, amb el seu govern neofeixista, va proclamar que netejaria d’immigrants ‘indesitjables’ les ciutats italianes. Primer objectiu: els ‘rom’, com anomenen despectivament els gitanos d’origen rumanès. La prèdica equipara la immigració irregular amb la criminalitat. Els desallotjaments i les expulsions de les comunes gitanes van recordar els procediments de les tropes nazis, però funcionaris i molt mitjans van ‘explicar’ que això era necessari. Dels fets, en va quedar la imatge dels grups familiars fugint en qualsevol tipus de vehicle o a peu. Però els silencis han superat les protestes dels italians.
‘…Que l’injust no em sigui indiferent…’
El passat cap de setmana un horrible succés en el litoral de Nàpols va confirmar que almenys, part de la societat europea ja és permeable a la prèdica dels governs i dels poders econòmics i prescindeix dels més elementals sentiments de solidaritat i compassió amb les víctimes del sistema. La breu història és que dues gitanetes de 11 i 12 anys havian anat a vendre les seves llaminadures als turistes de la platja de Torregaveta. Segurament no savien nedar, però degut al fort calor van decidir fer cap a l’aigua. Una ona les arrastrà i finalment van morir ofegades. Els seus cossos van restar a la platja coberts amb unes tovalloles. No tenien ningú que les plorés i es preocupés per elles. Els estiuejants van continuar posant-se broncejador o comentant per mòbils amb els seus amics el succeït, com un fet que havia trencat la rutina estival. Poc més. Les fotografies publicades per la premsa mostren els cadàvers de les nenes davant la indiferència dels qui segueixen gaudint de la platja. Hi ha menys consideració i respecte que per un animal marí o per un cranc. Això és el que estan sembrant… i el que comencem a recollir en el continent que pregona ser el ‘bressol’ dels drets de l’home.
