Dijous, 15 d'Agost de 2024

La Fira de Sant Jaume de Reus. Fira Mundina o Firam des de fa 665 anys

25 de Juliol de 2008, per Bonaventura Escoda i Solé

La celebració de fires o mercats representa un signe evident de vitalitat econòmica per a les poblacions que les acullen. Reus ha estat sempre un encreuament de camins que ha propiciat el comerç i la creació de riquesa.

Sembla que el nostre mercat setmanal ja es duia a terme amb certa consolidació a començaments del segle XIV. No hi ha dubte que el mercadeig reusenc dels dilluns va influir en el creixement de la vila, en els primers anys de la seva existència. Alguns autors esmenten el pes específic en el sector comercial per part de la població jueva reusenca. El mercat fou autoritzat pel nostre rei Jaume I.

Al voltant de l'any 1300, Reus era ja la segona població del Camp, només darrera de Valls, que també feia el seu mercat setmanal. La situació geogràfica concreta va esdevenir un portal obert al Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà i altres indrets dels voltants, que veien Reus i el seu Mercadal com una plaça activa pel comerç i l'intercanvi econòmic més positiu.

També és a mitjans d'aquest segle XIV que es comença a firar per Reus. En concret tenim notícies de l'any 1342. La fira va ser autoritzada l'any següent, el 1343, pel rei Pere III, l'anomenat el Cerimoniós, que tenia certes predileccions per la Catalunya Nova. Cal recordar que va ser enterrat a Poblet i estableix el Monestir, com a seu del Panteó Reial de la Corona Catalana.

Coneixem força dades del precedent més remot de la nostra actual Fira de Sant Jaume. Sabem que es va realitzar una mena de joc amb bous. Pel pagament de candeles, cal pensar que és tractaria del "bou embolat". Actualment a Reus tenim un bou festiu que ens recorda de forma molt més civilitzada els antics jocs de bous reusencs i que podem remuntar a mitjans del segle XIV. També hi ha indicis que a la fira del 1343 es van menjar el bou i va córrer la teca sense estalviar el bon vi.

La celebració de la "Fira Mundina" o "Firam" del 1343 va ser precedida d'una certa campanya publicitària. Els músics joglars van sortir de la vila i van anunciar l'esdeveniment per pobles del voltant i altres més allunyats com Vilafranca del Penedès, Lleida, Tàrrega, l'Arboç o Montblanc. Encara fa poc temps que existia el costum de les rues publicitàries per divulgar esdeveniments firals. Aquests músics foren llogats també per animar la fira i fer ballar pobladors i forasters, de dia i de nit. Al Firam es podien comprar entre altres articles, llances, espases, calderes, calces, sabates, draps i segurament bestiar i esclaus.

Sembla que l'afluència de forasters a la primera fira va ser exitosa. Els visitants de tot arreu del país buscaven fer negoci i al mateix temps els era proporcionada una certa oferta d'oci. En aquells temps Reus estava emmurallada i calia creuar els portals per accedir-hi. Està descrita l'entrada de força dones forasteres, per assortir els bordells locals, que no donaven a l'abast. El proveïment de meuques dels pobles veïns ens indica que els costums i els gustos no han canviat tant com ens pensem.

Segurament l'èxit d'aquesta primera fira va assegurar la seva continuïtat fins els nostres dies. La seva ubicació i format han sofert canvis d'acord a les èpoques i necessitats. A començaments del segle XX, els ramblers feien cap a la banda de la riera de Miró. Als anys setanta es feia al mateix passeig i enguany estrenarem ubicació a la quinta forca, vull dir el Parc de la Festa, allà al Roquís.

De menut recordo que a dalt de tot del passeig Sunyer hi feien cap els marxants de bestiar de bon matí amb els seus ramats. La resta de la fira era ocupada per xerramecos de quincalla, tómboles rònegues i alguns expositors locals de bona fe. Aquesta fira de Sant Jaume era precedida per la de Santa Marina, plantada al Santuari de Misericòrdia. Qui no recorda aquells sabres de pa de Viena o els llargs gaiatos de caramel de colors.

El format actual és força diferent i amb ingredients molt interessants. El fet d'esdevenir una fira de contingut equí aporta curiosos de tot arreu. Un altre component de caire popular és la cursa de portadors de sacs d'avellana. És un certament que comparteix amb altres fires d'arrel agrària com les de Riudoms o Valls. Les curses o cossos eren antigament un motiu de diversió festiva que propiciava premis, juguesques i molta gresca. Els cossos se celebraven en dates especials com ara les festes grosses de la vila.

Convido tothom a gaudir de la nostra Fira de Sant Jaume, per enllaçar les formes de diversió i esbarjo més actuals, amb el passat històric de la nostra vila amb un caire creatiu i molt emprenedor.

Bona Fira a tots i a totes. Visca Sant Jaume !!! Visca Reus !!

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (26)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pere M.  08 d'Agost de 2008

Èxit

el centre comercial de la presò no té cap mena d'exit sino mes aviat un fracas total que molts locals tancaran d'aqui a pocs mesos, ja ho veureu sino

Domenec  07 d'Agost de 2008

Fires a Reus

 Parleu molt cofois de la Fira de sant Jaume, en uns dies tristos per tots els reusencs de socarel. L'edifici de la plaça Pompeu Fabra està a mig enderrocar. Una ubicació sensata i cèntrica que va inaugurar el president Terradellas. Reus ha d'acotxar el cap de vergonya, i no aixecar-lo mai més. Una empresa que està clausurant els seus negocis i liquidant inversions és la beneficiària de tot plegat. Metrovacesa obrirà un nou centre comercial per ruina dels pobres botiguers de la ciutat. Si té tant d'èxit com la del Pallol anem llestos.

Alèxia  05 d'Agost de 2008

Sempre podem aprendre coses noves

 gracies al redactor de l'article, i als comentaristes que tots enriqueixen a la seva manera - moltes coses no les coneixia i agraeixo la seva feina - bones fires i seguiré llegint el reusdigital cada dia

ANZAME  02 d'Agost de 2008

L'avellana es cosa sana, gracies a les d'importacio.

  Referent a l'avellana que, sempre ha estat materia d'estalvi pels agricultors. Pero, malahuradament, ha estat una pena perque, a pesar de ser, la nostra,la de millor qualitat i gust hem de donar gracies a les de Turquia, perque, quan es establir la competencia, va ser quan les avellanes de qualitat van arrivar als mercat. Les nostres, per culpa d'aguardarles massa va arrivar un moment que ,moltes, arrivabem rancies als mercats de consum.Des de la competencia de Turquia, ara es poden menjar en conjunt avellanes de qualitat, ves per on.
Amb tot segueixen barraijant les collites i els animims de promocionar-les son molt escasos. Algunes marcas vetllan per la seva qualiotat pero, sense perdre de vista las de Turquia. Respecta l'avellana, sempre hem estat uns desastres. Recordo que quan s'exportavaa als paisos de l'Est com Checo-eslovaquia (desti Rusia) veien inspector dels estat receptors
que donaven les expedicions com a bones, com si i hagues barra lliure, barreijat, nou, vell, revells,etc, fotie pena, aixo si, que ni i faltes, en el moment de la inspeccio, la corresponent botella de conyac, la marca era igual, tampoc tenien paladar.La nostre avellana la hem matat entre tots, la pela es la pela
Un article com l'avellana, li tindriem que donar un tractament de "USIA" i dornar bona qualitat i sobre tot promocionarla. Ni han a les fires que s'organitzan.aZm

Pep  02 d'Agost de 2008

Si.

La vellana és cosa sana, si no és Turca o Italiana.

ANTON  01 d'Agost de 2008

AVELLANA DE RIUDOMS LA MILLOR

 ---------------------------------

Joaquim  01 d'Agost de 2008

A mi la fira, ni fu, ni fa

 
Res a veure amb aquelles fires entranyables d'abans. Ho dic per la de Reus i per totes les de la comarca. Soroll, vulgaritat, pols i xurreries brutes. Pubilles tronades, iaios passejant i cotxets per tot arreu. Com que fa calor a casa, tothom surt a donar un tomb per la fira, però la decadència és absoluta. Un producte en franca davallada i futura desaparició. Per sobreviure caldria adaptar-les als nous temps, sense perdre el seu esperit tradicional de sempre. Aprofitar el potencial local en l'àmbit cultural i popular. Si no malament.

Maria  01 d'Agost de 2008

amb permís de l'avellana de Cambrils

 .

Pere Reus  01 d'Agost de 2008

Avellanes de Reus

 denominacio d'origen de la millor vellana

Eudald  01 d'Agost de 2008

Cursa de Sacs

 A Valls hi ha cursa de sacs, i la final a Riudoms amb el premi Xola. Jo vaig participar-hi un cop i és molt dur. Cal estar fort de cames i esquena, tenir un bon ritme respiratori i no afluixar fins el darrer metre de recorregut. El sac d'avellanes pesa 58,5 quilos i costa molt de tenir-lo ben posat a les espatlles. Tots cap a Riudoms, terra d'avellanes i Gaudí. Ja ho he dit.

Reportatges