sergi 02 d'Agost de 2008
equilibri politic
totalmente i al 100x100 de acord am al pere ganxet.
He de reconèixer que tinc una certa debilitat per l’Ariel Santamaría. Més enllà de les seves excentricitats, al darrere del personatge s’hi amaga una bona persona, un tros de pa sense cap malícia ni mala intenció. A més amb ell comparteixo la meva passió pel Món de Reus i he de reconèixer que el seu magnífic Himne a la nostra ciutat és una de les meves cançons predilectes, que els meus fillets escolten periòdicament per imbuir-se de l’esperit genuïnament reusenc.
Precisament des d’aquest profund respecte a la persona he de reconèixer que em costa molt entendre tota aquesta escudella que està fent l’Ariel amb el tema de les seves fotos. Ell sempre s’ha presentat com un polític diferent, que ha fet de l’extravagància la seva raó de ser i que ha esquitxat en tot moment les seves accions d’un innegable sentit de l’humor, mantenint la sempre saludable màxima de l“enriu-te’n del proïsme com d’un mateix” molt característica de la nostra ciutat.
Per això se’m fa difícil entendre la seva reacció airada més pròpia de polítics rònecs que s’entossudeixen una vegada i una altra en judicialitzar la vida pública presentant querelles a tort i a dret. Penso que n’està fent un gra massa, especialment quan les seves acusacions travessen la sempre fina línia dels representats polítics per atacar directament la responsabilitat dels tècnics que sovint, massa sovint, es converteixen injustament en l’ase dels cops.
No cal dir que està en el seu dret d’actuar d’aquesta manera tenint en compte la magnitud dels fets. Però potser tampoc n’hi ha per tant. Que pensi que molts polítics, sense necessitat de fotos, sovint ensenyen les seves vergonyes amb les seves activitats públiques. I potser és aquí on l’Ariel hauria de destinar esforços i energies per denunciar-ho.
