El temps de les cireres

Som en una època de l'any en què dels plaers que tenim a l'abast, el de menjar-se una coca amb cireres és dels més reusencs. Fleques i pastisseries de la ciutat fa dies que les venen, i grans i petits en gaudeixen. Tradició típica a casa nostra, joia de la corona gastronòmica del territori, és igualment una menja habitual al sud del país i al nord del País Valencià, segons es fa constar al bloc de cuina 'A la taula i al llit', que també n'ofereix la recepta. A l'hora d'establir els seus orígens, el més lògic és establir-lo en el costum popular de cruspir-se allò que hi hagi en temporada. A 'La teiera', amb tot, l'etnòleg Salvador Palomar hi apunta a la tradició oral recollida per Güell i Mercader, per la qual a mitjan del segle XIX un sabater del carrer de les Galanes regalava coques perquè era també l'encarregat de pesar la farina de la Farinera. 

A veure Nanos i Gegants

D'aquesta manera, i a partir del producte acumulat durant tot l’any, es va posar a fer coques que després distribuïa entre els veïns. Sigui com sigui, el cert és que a Reus s'ha lligat la menja a la Festa Major, és a dir, a anar veure Nanos i Gegants. Palomar anota que Antoni de Bofarull va recollir el costum en un dels seus escrits, i que a 'Lo somatent' del dia de Corpus de 1898 s'hi va lamentar que a la processó poca canalla en menjava, de coca. L'any 1918, i per iniciativa del llavors alcalde accidental Artemi Aiguader, es van distribuir més de dos milers de coques per als més petits, inclosos els que eren a l'asil.  Temps després, l'any 1931, a 'La Vanguardia', una crònica va assenyalar que al passeig de Mata s'hi van repartir un miler de coques per als petits que les van anar a buscar. 

Per fer-la, recuperem la recepta de Mariona Quadrada a 'La cuina de casa'. Els entesos, per cert, detallen que la cirera que cal usar és la 'negreta', tardana, petita, de carn dura i dolça, molt dolça. Aquesta és la que aconsegueix alliberar un almívar exquisit de color de vi. La coca de Quadrada està feta amb pasta de brioix, tot i que també es pot elaborar amb pasta de pa estirada i fina o feta. Per a la pasta, es necessiten 150 centilitres de llet, 80 grams de sucre, 50 de mantega, tres ous, 25 grams de llevat de pa, un polsim de sal, 500 grams de farina i ratlladura de llimona, si és per a coques dolces.

Per al farciment, caldran dos quilos de cireres negretes, dos rovells d’ou per pintar, força sucre. Pel que fa a l'elaboració, i a l'hora de fer la pasta, cal desfer el llevat amb la llet tèbia. Després s'hi afegeixen la farina, el sucre, la mantega a pomada, la sal i els ous. Es treballa amb les varetes arrissades del batedor elèctric uns 10 minuts, aproximadament, fins que la pasta es fa una bola. S’aboca la pasta damunt d’un paper parafinat, i se li dóna la forma desitjada. Es deixa fermentar una hora, en un lloc calent, fins que comprovem que hagi augmentat de volum.

Finalment, i per al farciment, haureu d'escampar les cireres per damunt de la coca, i deixar reposar-ho tot al llarg d'una hora. Després, pinteu la coca amb el amb rovell d’ou, i espolseu-la amb força sucre per damunt. Per últim, enforneu-la durant 20 minuts, a 180 graus.