Un any d'aquell CF Reus que va enamorar contra el Girona

Aquest dijous fa un any de la celebració del primer (i qui sap si l'últim) trofeu Ciutat de Reus. Com a local, el CF Reus de Xavi Bartolo es va imposar per la mínima (1-0) a tot un Girona de Primera, en què el golejador Christian Stuani va perdre els papers per acabar expulsat abans del descans. La diana que va donar el triomf als roig-i-negres va ser obra de Miguel Linares, cridat a ser l'estrella de l'equip i que va arribar a negar-se a jugar a la recta final de la primera volta de la Lliga per recalar al Real Zaragoza. D'aquell matx amistós, l'afició en recorda la gran imatge transmesa pel conjunt reusenc. No només va dominar el joc, sinó que el va fer bonic, tot convidant a somiar grans tardes a la gespa de l'Estadi.

365 dies després, però, la realitat és una altra. I ben dolorosa. En ple concurs de creditors, amb una nova propietat abanderada pel nord-americà Clifton Onolfo, la SAE sembla haver entrat en una (lenta) agonia que ja fa mesos que s'allarga. L'administrador concursal, David López, va albirar llum al final del túnel en inscriure el primer equip i el 'B' a la Segona B i la Tercera, divisió, respectivament, però la Federació espanyola de futbol (RFEF) ha castigat el dèbil club roig-i-negre amb un nou descens pels deutes amb els jugadors. 

Davant d'aquest escenari, amb Onolfo per un costat amb Ramon Maria Calderé i una colla de futbolistes amb precontracte; i un hermètic López a l'altre, el futur del CF Reus és impossible de pronosticar. El conflicte generat per la crisi del club, això sí, ha descol·locat tothom, federacions incloses. La catalana (FCF) ha rebut els 30.000 euros per cobrir les despeses de la campanya que començarà a finals de mes, però la RFEF manté bloquejades les llicències pel deute ja comentat. En paral·lel, un grup d'aficionats ha creat un club, el CF Reus roig-i-negre, que podria començar a competir tot sortint des de la Quarta catalana. 

Mentre tot plegat no es resolgui, sempre ens quedarà la rematada de Linares que va batre Iraizoz, un any enrere. I la sensació que, si tan sols de futbol s'hagués tractat, el CF Reus seguiria sent un magnífic equip de futbol, malgrat Joan Oliver, Xavier Llastarri i companyia.