'Tot inclòs per 450 euros'

L’Anna, el Gerard i l’Adrià comparteixen, almenys, quatre característiques: ser jove, estar independitzat, compartir pis i viure a Reus. Amb tota l’amabilitat del món, ens han obert les portes per conèixer una realitat que, a part de seva, és la de molts altres nois i noies d’aquesta ciutat.

Webs especialitzats

L’Anna té 29 anys i comparteix pis, precisament, amb l’Adrià, de 27, i amb una altra noia, després de conèixer-se per una pàgina web especialment dedicada a això. “Vam quedar un dia, em va ensenyar la casa, vam xerrar una mica i ja està”, recorda l’Adrià. Els dos viuen a Reus perquè els queda a prop de la feina. L’Anna ja té experiència en conviure; aquests últims anys ha estat vivint amb “diversos amics, companys i altra gent” que ha conegut també per internet.

El Gerard va conèixer la seva companya de pis ja fa 22 anys en un hospital; i és que es tracta de la seva germana, l’Ariadna. Ell explica que van decidir anar a viure junts perquè es volien “independitzar i viure més separats dels pares” però seguir a la seva ciutat, tot i que ell entre setmana viu a Barcelona perquè estudia allà.

450 euros, tot inclòs

Els tres tenen les despeses típiques d’un pis qualsevol: llum, aigua, gas, menjar, internet. El Gerard no té la càrrega del lloguer, ja que és un habitatge comprat. L’Adrià indica que paguen 450 euros, amb tot inclòs, en un pis “que és prou gran”. Però remarca que és perquè la propietària és família de la seva companya: “Si no, sortiria més car”, augura. En el dia a dia, és necessària la col·laboració a través de l’empatia: “No hem concretat res, simplement tenim en compte l’altre”, explica el Gerard. L’Anna assenyala que totes les despeses les gestiona ella a través d’un compte comú  i que la neteja es fa entre tots: “Per sort, som molt polits”. Davant d’això, l’Adrià es confessa: “Jo netejo poc, la veritat, però perquè pràcticament no hi sóc mai”.

I ara ve el moment de fer balanç: allò positiu i allò negatiu d’estar sota el mateix sostre. Com a part bona, el Gerard destaca “la divisió econòmica” i “tenir algú de confiança a prop”, com l’Anna, que també valora molt la companyia i l’Adrià, que situa l’avantatge en la vessant econòmica. La part dolenta: “la convivència”, segons el Gerard, “la falta d'intimitat”, segons l’Anna i “els diferents horaris”, segons l’Adrià.

'Els preus no són una bogeria, com en altres ciutats'

Tot i que de portes endins sempre hi ha picabaralles (que acaben tenint solució), un cop surten al carrer els tres estan contents de viure on viuen: “Reus té vida tot l’any”, expressa l’Adrià. “És genial, els preus no són una bogeria com en altres ciutats”, remarca el Gerard, i l’Anna afegeix: “Tot queda a prop, hi ha llocs on sortir de festa, bars i restaurants”.

Els tres són joves i encara els queda molta vida. El Gerard i l’Adrià no descarten establir-se a Reus, però tampoc neguen que el futur és incert. L’Anna és la que més clar ho té: “Vull que Reus sigui la meva ciutat!”, conclou.