El grup de trastorn bipolar reprèn les trobades al centre cívic del Carme amb l’abordatge de la prevenció del suïcidi

El grup de trastorn bipolar de Reus reprèn aquest dimarts, 17 de setembre, l’activitat amb una primera sessió dedicada a la prevenció del suïcidi, amb motiu del dia mundial de la prevenció del suïcidi, que se celebra a tot el món el 10 de setembre. Les sessions tenen lloc el tercer dimarts de cada mes a les 7 de la tarda al centre cívic del Carme (plaça de la Patacada, 10), organitzades per l'Associació de trastorn bipolar de les comarques de Tarragona amb el suport de la regidoria de Benestar Social.

A les trobades, que són gratuïtes i van a càrrec de Teresa Carot, psicòloga especialitzada en trastorn bipolar, assisteixen persones afectades per aquest trastorn i familiars. La regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, destaca la importància d’aquestes trobades: "El fet de reconèixer una malaltia mental i afrontar-la amb informació i suport professional, com fa el Grup de Trastorn Bipolar de Reus, contribueix de manera decisiva a fer front a l’estigmatització, un dels reptes de la societat actual".

El grup de trastorn bipolar de Reus

Es tracta d’un grup psicoeducatiu en què es proporciona informació detallada de la malaltia i dels recursos disponibles per mantenir-la estabilitzada, amb el lideratge d'una professional sanitària especialitzada en trastorn bipolar, que es responsabilitza del grup i dels continguts i que garanteix que les estratègies terapèutiques que es plantegen són les que han demostrat eficàcia en el tractament d'aquest trastorn.

Què és el trastorn bipolar? A Catalunya, més de 100.000 persones pateixen el trastorn bipolar. Es tracta d’una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim. Les persones que el pateixen poden oscil·lar des de l’eufòria patològica, anomenada mania, fins a la depressió, passant per una fase de normalitat, coneguda com a eutímia.

Així doncs, el trastorn bipolar és una malaltia greu que no té per què ser incapacitant, atès que en l'actualitat hi ha tractaments eficaços que permeten millorar la funcionalitat i la qualitat de vida de les persones afectades. En canvi, el desconeixement d'aquests recursos, així com la manca d'adherència als tractaments, es relaciona amb un curs i pronòstic de la malaltia més desfavorable.