'El que ens distancia és el desconeixement'

'Calmécac' és la paraula en nàhuatl que denominava el lloc on s'estudiava a Mèxic-Tenochtitlan, la capital de l'Imperi mexicà (més conegut com a Imperi asteca) abans de la invasió espanyola. Fent referència a aquest concepte, va néixer l'any 1997 l'associació mexicana Calmécac, concretament a Guerrero, una de les localitats amb més població indígena. Qui ho havia de dir que, 20 anys més tard, l'aprenentatge d'aquell projecte de treball comunitari i d'autogestió, arribaria als carrers de la nostra ciutat.

Educació, igualtat i integració

Irina Ravelo és historiadora i la presidenta de l'Associació Calmécac de Reus, situada al raval Santa Anna. Casada amb un català, van venir a viure aquí expulsats per la violència de la guerra contra el narcotràfic. Juntament amb una parella de francesos que van residir molt de temps a Mèxic, van crear aquest projecte social que, amb el pas del temps, ha anat encisant més gent.

L'associació treballa en tres línies que s'entrellacen: l'educació, des de la "multiculturalitat, la convivència i la promoció del català"; la igualtat, a través de projectes que parlen de dones, també de les que no van néixer aquí però que "formem part d'aquesta comunitat"; i la integració, no des de la "mimetització" dels nouvinguts, sinó des de l'enriquiment de les relacions entre persones de diferents procedències.

El problema 'és la ignorància'

Reconeix que, com a parella intercultural, han tingut "alguns problemes" amb gent que se sent "amenaçada". Però són "pors irracionals basades en estereotips sorgits de la ignorància", assenyala, i n'està segura: "El que ens distancia entre nosaltres és el desconeixement". Per aquest motiu, davant de la "crispació social", és important "establir espais de convivència" entre tota la comunitat. I precisament això és el que pretén amb la seva associació, ser una porta oberta al coneixement en totes les seves vessants.

Ravelo explica que la metodologia que utilitzen és herència d'aquella primera associació i es basa en la "investigació-acció": construir el saber "amb els subjectes socials, no sobre ells", remarca. A la pràctica, vol dir que a les classes (i en tots els espais) hi impera el sentit de col·laboració, i tant els professors com els alumnes tenen clar que l'aprenentatge és multidireccional i es construeix conjuntament.

Un altre dels grans eixos de treball és la "pèrdua a la por d'equivocar-se". Ravelo reflexiona: "Vivim en una societat que no accepta l'error, i el que hem vist és que no fer-ho bé també és necessari per aprendre. Els infants han de saber reconèixer aquest error i ser capaços de transformar-lo en una millora". Recorda que hi ha un director mexicà a qui li preguntaven molt pel seu èxit i deia que no li preguntessin per això, que només era el punt "on culminaven tots els seus fracassos".

L'acte del Dia dels Morts

Un èxit recent de l'associació va ser l'esdeveniment del Dia dels Morts al Casal de les dones de Reus perquè va servir per forjar "relacions institucionals". Ravelo avança que estan treballant un projecte per promoure una fira de la interculturalitat, però "no només en el sentit folklòric" sinó que "la gent expliqui quina és la cultura d'allà on ve" perquè "dins dels vestits i els colors hi ha tota una conjunció intercultural".

L'objectiu seria, tal com ho va ser a l'acte del passat 31 d'octubre, "donar profunditat a la cultura" i fer visible tot el que s'hi relaciona, com els vincles socials, la mort o la vida. "A Mèxic tenim un problema: no valorem el que tenim i donem més valor a allò que ve de fora", indica, i "aquí el problema és el contrari: els catalans valoren molt el que tenen i això fa que a vegades els sigui difícil obrir-se". Posa de relleu que els països que han estat colonitzats necessiten passar "per un procés de revaloració d'allò propi, no només en l'àmbit estètic sinó a un nivell més profund".

Cuidar-se col·lectivament

Ravelo recorda l'existència d'un concepte en la llengua nàhuatl, el 'Nahual', que vol dir transmutar-se. El nahualisme, doncs, és la capacitat de cobrir-se d'alguna cosa per passar desapercebut. "Això és el que els va passar a les cultures prehispàniques a Mèxic, d'alguna manera", raona. "Va haver-hi una voluntat d'evangelització" però els invasors "es van veure superats perquè no comprenien de fons la cosmovisió" dels habitants, afegeix.

Aquella manera d'entendre el món es plasma en el símbol que dóna imatge a l'associació Cálmecac: l'Ollín. És propi de les cultures del Mèxic prehispànic i significa moviment, però no qualsevol, sinó el moviment que dóna vida a un moviment original. Això ve a dir que la vida es genera a partir de la interacció amb l'altre, que hi ha unes forces que s'uneixen i generen alguna cosa nova. "Aquest sentit comunitari de cuidar-se col·lectivament és molt important", reivindica Ravelo.