Amb el repte d’afrontar una Festa Major “insòlita i estranya” en paraules de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, la periodista Coia Ballesté ha teixit, aquest dimecres al vespre, un pregó ben documentat, periodísticament viu i amb grans dosis de reivindicació i emoció en el marc d’un saló de plens gairebé buit. “Aquest és l’any que recordarem sempre i que ens ha canviat les vides”, ha afirmat Ballesté a l’inici del seu discurs, en què ha repassat tant episodis històrics relacionats amb la pesta negra de 1348 com la manera amb què els reusencs van enfocar el 1508, el 1551 i el 1918 les conseqüències sanitàries d’altres pandèmies.
És per aquest motiu que Ballesté ha dedicat les seves paraules a totes les persones que han perdut familiars per la Covid-19, als sanitaris, a les persones que han patit o desmoralitzades durant el confinament o a les que han tingut conseqüències econòmiques. “Ciutats furtives i sense ànima”, ha definit Ballesté el so dels dies de confinament mentre ha tingut paraules per denunciar la precarietat laboral dels periodistes i reivindicar la tasca desenvolupada per aquests professionals com a servei essencial durant la crisi iniciada el passat març.
Fent ús dels seus recursos periodístics, Ballesté s’ha atrevit a desplaçar-se des de la sala de plens al balcó de la sala del Tinell, des d’on ha mostrat una atípicament buida plaça del Mercadal el dia del pregó de Festa Major. Una imatge a la qual insistentment ha trobat a faltar “l’espetec” de la Tronada, la remor de la gent que espera el final de la lectura del pregó a la sala de plens o l’olor de pòlvora. En aquesta línia, Ballesté ha recreat, al tram final del seu discurs, una crònica periodística d’una Tronada en base a les imatges d’aquest acte del 1929 i algunes més actuals. “Serà la crònica de la tronada de l’any de la no-tronada”, ha resumit la pregonera per marcar l’excepcionalitat de la Festa Major dl 2020.
“Podria viure en qualsevol lloc sabent que tornaria aquí”, ha comentat Ballesté, qui ha reivindicat el fet d’anomenar-se Coia com “el millor que et pot passar si ets de Reus”. Un nom que per a ella és “un títol, una presentació i una picada d’ullet” de cara a les persones de fora de la ciutat. En el camp dels afectes personals i la Festa Major, la pregonera ha fet esment d’alguns records dels seus familiars (el pare, la tieta Ramona...) i dels diversos llocs de la plaça des d’on han viscut l’espetec de la Tronada al llarg dels anys. “No hi ha res comparable a posar-se a primera fila durant la Tronada”, ha afirmat la pregonera abans de demanar de forma entusiasta poder encendre-la quan la situació ho permeti, un desig que, en el seu discurs posterior, l’alcalde s’ha compromès a materialitzar en el futur.
Tro de Festa
En finalitzar la lectura del pregó, l’alcalde reusenc ha donat la paraula al regidor de Cultura, Daniel Recasens, encarregat de presentar el vídeo del lliurament del Tro de Festa d’enguany.
En l’edició d’enguany aquest guardó simbòlic s’ha lliurat a Joan Ciurana, vinculat a entitats com l’Orfeó Reusenc o el Centre d’Amics de Reus i que s’ha justificat pel seu vincle amb la Festa Major, amb la difusió de la cultura popular (sardanes, castells, bastons) i, especialment, amb la retransmissió radiofònica de les diades castelleres.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics