Des de principis de març, quan es va declarar l'estat d'alarma, la Fundació Josep Pont i Gol va haver d'aturar la seva activitat sense saber quan podria reprendre-la. Més de 300 persones, sobretot dones i infants vinguts d'altres països, es quedaven sense les classes i les propostes d'integració i d'acollida de l'entitat de l'Arquebisbat de Tarragona. La seva tasca consisteix en "acollir les persones nouvingudes i ajudar-les en la culturització i l'adaptació als nostres costums", en paraules del seu director actual, Xavier Sirolla.
Sirolla explica que tots els voluntaris que hi treballen són persones jubilades i, com que estan dins de la població de risc de la Covid-19, van creure que el més adequat era tancar. Ara estan "a l'expectativa" de veure què passarà d'aquí a l'inici de curs al setembre. El patronat de la fundació es va reunir a principis de juliol i van acordar "esperar" a veure com es desencadenava la pandèmia. La previsió és reunir-se a finals d'agost i començar a treballar en la línia de les mesures que imposin les autoritats de cara al setembre. No veuen viable fer un pas cap a l'ensenyament en línia, perquè "la majoria d'usuaris no tenen accés a internet ni els dispositius adequats", apunta Sirolla.
L'impacte d'aquesta aturada de més de cinc mesos serà "molt fort" per als usuaris, preveu Sirolla, perquè segurament "perdran part del nivell adquirit fins ara". Tanmateix, avança que "no hi ha pressa" i que "aniran fent" com puguin. Està convençut que la quantitat d'alumnes no baixarà perquè "cada setmana venen entre 6 i 7 persones per apuntar-se", explica. "No podem absorbir tanta gent... tenim els voluntaris i les instal·lacions que tenim", lamenta.
La fundació va néixer com a centre de promoció infantil i de la dona, considerats dos segments "marginats" de la població, recorda Sirolla. La dinàmica de les classes depèn del nivell dels usuaris i de les necessitats de cada grup. Al març, hi havia un total de 15 grups d'una vintena de persones cada un, i una quarantena d'infants, que sumen més de 300 persones matriculades. La majoria provenen del Marroc, d'Algèria, del Senegal i de països Sud-americans.
Sirolla explica que cada professor s'encarrega d'un grup i que estan "periòdicament en contacte". El problema, assenyala, és que la majoria són dones i que ara han d'estar pendents dels fills, cosa que "limita la seva capacitat d'acció". De totes maneres, el director assegura que "si han necessitat alguna cosa, les hem ajudat".
Sirolla preveu que si la crisi sanitària s'allarga "es pot complicar el tema assistencial". Per a ell, fer voluntariat és "una manera de tornar a la societat tot allò que t'ha donat". Remarca que és important adonar-se que "hi ha moltes maneres d'invertir el teu temps a ajudar", perquè sempre hi ha feina "de tota mena" per fer.
Recordant tot el que ha passat aquests últims mesos, Sirolla comenta: "Nosaltres tenim la sort de viure en l'estat del benestar, hem tingut de tot". Afegeix que "amb els canvis que s'estan produint, potser perdrem coses" i tot i que no sabem què vindrà o quant durarà aquesta situació, "hem de ser realistes i viure la vida amb alegria i ajudant els altres".
Seguint el lema de la Fundació, "Fer lloc als que no en tenen", un dels seus objectius també és abordar el racisme arrelat en la nostra societat. "Sempre que hi ha un problema, se les carrega el més pobre", opina Sirolla i sentencia: "Tots tenim un punt de racisme". Assenyala que són les persones grans que "ens posem barreres", ja que en els infants no es veu aquesta por a la diferència. "La nostra voluntat és que aquestes persones que no tenen lloc a la societat, sobretot dones i nens nouvinguts, tinguin el seu espai, la seva vida i la seva felicitat", clou Sirolla.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics