Tot escoltant poemes de Ferrater mentre passeges per Reus

Gabriel Ferrater torna a reivindicar-se a la ciutat a través d’una ruta realitzada aquest dissabte al matí per l’Associació Gosar Poder per diferents places i carrers. L’activitat, idea original de Fina Masdéu i Montserrat de Anciola, s’ha reprès després de vuit anys. De fet, ha cridat l’atenció de diverses persones interessades, ja que a pocs dies de dur-se a terme, l’associació va anunciar places exhaurides a les seves xarxes socials i pàgina web. L’activitat ha començat al vestíbul del Centre de Lectura amb una aproximació al poeta i traductor reusenc amb descripcions, per part de la filòloga i conductora de l’acte Fina Masdéu, com a una persona amb una “intel·ligència sense límits”. També ha expressat com desenvoluparien la trobada: “Volem aproximar Ferrater a través dels seus poemes i textos en prosa, així com testimonis de gent que li fou propera, perquè les seves paraules són la millor manera d’apreciar-ne la vàlua intel·lectual i personal”.

Un text del filòleg Josep Murgades, qui va ser alumne de Ferrater, també ha estat matèria d’interès a l’itinerari de la ruta. S’ha llegit en públic i s’hi han trobat descripcions de Ferrater com un “anticonvencional”, “creatiu” i s’hi destacava la seva perspicàcia. L’equip encarregat de llegir els diferents textos ha estat estat format per Biel Ferrer, David Figueres, Elisabet Márquez i Carme Simó. Han estat de sort, perquè tot i que la ruta ha començat amb pluja, ha acabat sent un dissabte assolellat. Tot plegat ha permès que el públic s’hagi pogut desplaçar cap a la següent parada: davant l’Ajuntament.

En aquest punt, han destacat els autors Freud i Marx com a fonts d’inspiració per parlar dels seus temes més recurrents com l’erotisme, la història (on apareix la Guerra Civil) i el pas del temps. “Per a Ferrater la ciutat natal era d’allò més important i sovint veurem que en dedica peces, però no la sol esmentar explícitament, així com als seus habitants”, s’ha introduït. Per aquesta raó, han inclòs la lectura de ‘La Ciutat’ a la ruta, entre altres.

La infantesa de Ferrater

La plaça de Catalunya ha estat el lloc escollit per contextualitzar l’època d’infantesa de Ferrater, una època de solitud i on a través de la lectura de fragments elaborats en tercera persona, Ferrater hi copsava com van ser els seus primers anys de vida. A prop d’aquesta localització de la ruta, doncs, hi ha la que va ser la primera casa on va viure, al número 80, tot i que durant poc temps. I és que la família es va acabar desplaçant fins al número 13 del raval de Santa Anna. De fet, hi ha una placa que així ho corrobora. “Ferrater va començar a llegir ben d’hora, però no va anar a l’escola fins als 9 o 10 anys”, han afegit.

La informació l’han exposada amb el suport d’una entrevista feta per Lluís Pascual i publicada a la Revista del Centre de Lectura. Allà, l’equip de l’Associació Gosar Poder, hi corroborava amb textos que el pare de Ferrater tenia “una idea pedagògica” molt determinada. De fet, van viure molt de temps lluny de la ciutat, al Mas del Picarany, a càrrec d’institutrius. En aquest moment, han destacat com a decisiu en l’obra de Ferrater el pas del temps i ho han volgut fer constat amb la recitació dels poemes ‘Punta de dia’ i ‘Tres llimones’.

Per criticar s’ha d’experimentar

Un dels trets més característics de Ferrater, segons han exposat els membres de l’entitat al llarg de la ruta, era el seu afany per aprendre, però també per criticar a partir de l’experimentació. “Ferrater va fer crítiques artístiques i creia que per opinar sobre el tema havia d’experimentar per ell mateix el dibuix. Va fer-ne del Mas del Picarany. Havia de conèixer el mecanisme”, han manifestat.

La ruta ha conclòs davant Casa Navàs, on entre altres suports els intèrprets de l’associació han aprofitat a llegir fragments de cartes de Ferrater enviades a Helena Valentí, on parla dels seus sentiments, i altres peces com ara ‘El distret’.