La violència de les 'maras' a Centreamèrica, en una mostra al centre cívic Llevant

El centre cívic Llevant de Reus acull, a partir d’aquest dilluns 21 de setembre i fins el 30 de setembre, l'exposició 'Més enllà dels tatuatges. Les 'maras' al Salvador, Hondures i Guatemala'. En el marc dels actes que organitza l’Ajuntament de Reus amb motiu del Dia internacional de la Pau, aquesta mostra, impulsada pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, "vol donar a conèixer i sensibilitzar a través del món municipal, sobre la violència estructural provocada pels grups coneguts com a 'maras' als tres països del triangle nord de Centreamèrica", segons s'ha indicat des del consistori.

L’acte de presentació de l’exposició ha comptat amb la presència de la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores; la vicealcaldessa de la ciutat, Noemí Llauradó; Dilara Ekmen de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CEAR) i treballadora del Centre d'Acollida de Reus i el testimoni d’una demandant d’asil salvadorenya, l'Anna (nom fictici). La iniciativa "és una oportunitat per fer visible la problemàtica del desplaçament forçós i la sol·licitud d’asil per raons de violència estructural fora de context bèl·lic com és el cas de la violència estructural provocada per les maras als tres països del Triangle Nord de Centreamèrica, la regió on neix, allà pels anys 1980, la cooperació catalana", han subratllat fonts municipals.

Flores ha destacat el potencial de sensibilització social de la temàtica de les maras en l’administració local “ja que en permet involucrar diverses àrees com ara cooperació, joventut, serveis socials o nova ciutadania”. Per la seva banda, l'Anna ha realitzat un breu relat de la situació del seu país; com les 'maras' condicionen el futur del jovent captant-los a l'edat de 8 o 9 anys, i els motius perquè persones com ella abandonen els països de Centreamèrica fugint de la violència perpetrada per aquestes bandes.

L’exposició s’articula en tres blocs temàtics: violències, joventut i desplaçaments forçosos. Amb el tatuatges com a fil conductor de l’exposició, una metàfora de l’estigmatització i els prejudicis que marquen el jovent centreamericà, l’exposició convida a reflexionar sobre la quotidianitat de la violència i les limitacions que es troba el jovent centreamericà a l’hora de triar camins a la vida; com la violència retalla les possibilitats de desenvolupament personal, que dificulten la construcció d’una vida lliure i plena.