Casal de les dones, del carrer de Santa Teresa al Carme

En el marc dels actes del Dia de les Dones, el 8 de març de l’any 2005 s’inaugurava l’espai provisional del Casal de les Dones ubicat a un primer pis d’una casa del carrer de Santa Teresa. Un equipament que ja reclamava la Marxa mundial de les Dones contra la violència i la pobresa l’any 2000. Despatxos, una cuina, una sala de conferències i una sala de reunions. Aquesta era la matèria primera de la qual partia el primer espai adequat a la ciutat per aquestes tasques i que era fins aleshores inèdit a la ciutat. Una proposta que s’emmirallava en experiències similars a ciutats com Barcelona, Terrassa i Lleida.

A banda de ser un centre d’informació, d’assessorament, de derivació i d’orientació per a dones, el Casal es plantejava com a espai de trobada i reflexió femení obert tant a associacions de dones com a persones sense cap mena d’adscripció associativa. En un primer moment, el Casal de les Dones es va constituir en la seu permanent del Banc del Temps, una iniciativa impulsada per la regidoria de Polítiques per a la Igualat en col·laboració amb dues entitats de la xarxa associativa de la ciutat, Dones 2000 i l’Associació de Gent Gran de Reus i Baix Camp per un Benestar Social.

A nivell polític, l’impuls definitiu per aquest equipament va arribar de la mà de l’aleshores regidora de Polítiques per a la Igualtat (2003-2007), Maria Teresa Vallverdú. Des del principi, la idea era traslladar el Casal a un nou edifici annex als antics rentadors del barri del Carme en el marc del projecte que acabaria acollint-se a l’anomenada llei de barris de la Generalitat de Catalunya. Les basses del barri del Carme s’havien construït al segle XVIII i, posteriorment, s’havien tancat amb uns murs i una porta d’accés.

Els trets bàsics del projecte als rentadors

Amb un disseny arquitectònic de 1.000 metres quadrats a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Botey, el projecte del nou Casal reproduia l’estructura d’una casa convencional i preveia la restauració dels antics rentadors tancats des de l’any 1993 en jubilar-se la darrera encarregada, Maria Vallverdú. La importància històrica de la rehabilitació d’aquest espai radicava en el fet de constituir el darrer exemple arquitectònic d’aquest tipus a Reus de l’ampli varietat que va arribar a haver en diferents èpoques.

En total, el nou Casal tindria quatre plantes d’alçada més una de subterràni, on s’ubica actualment la sala d’actes amb capacitat per un centenar de persones. Dalt de tot, una terrassa, encara sense ús, garantia unes magnífiques vistes del barri del Carme i del centre de la ciutat.

Primera pedra del projecte i inauguració

Quatre anys després de la seva posada en marxa al carrer de Santa Teresa, el març de 2009 l’Ajuntament de Reus posava la primera pedra del projecte a la seva ubicació definitiva. Finalment, el projecte es va reformular i afegia un centre cívic contigu que substituia les instal·lacions del barri del Carrilet. Abans del final del mandat 2007-2011, el nou Casal ja era una realitat definitiva i permetia redimensionar les iniciatives que es duien a terme a l’espai provisional.

Després d’integrar-se en la regidoria de Participació i Ciutadania encapçalada per Pilar Pérez en el mandat 2007-2011, les regidores Àngels Tello i M. Dolors Sardà se’n van fer càrrec de les accions impulsades pel Casal durant el període 2011-2016, durant el qual va quedar englobat en regidories com la de Participació i de la Gent Gran.

El retorn dels republicans al consistori, el 2015, va propiciar que la regidora Montserrat Flores n’assumís l’impuls des del 2016 quan es va incorporar al consistori després de la marxa de Joan Guix, de nou sota el paraigües de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència. Ara fa un lustre, el Casal de les Dones havia atès 800 dones al llarg del 2015 en relació a camps diversos i les atencions relacionades amb el Servei d’Informació i Assessorament de les Dones (SIAD) se situava en 256 dones, de les quals al voltant de les noranta tenien relació amb temes de violència masclista.