“L’objectiu és recuperar aquesta història i fer un espai memorial recordant aquestes víctimes i que serveixi per tal que més endavant poguem recordar-ne d’altres”, explica l’historiador Axel Baiget, membre del Centre d’Estudis Selvatans que promou, juntament amb altres entitats, l’homenatge als selvatans i a l’albiolenc deportats als camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. En el marc del 75è aniversari de l’alliberament d’aquests camps commemorat enguany, diferents entitats de La Selva del Camp (el Centre d’Estudis Selvatans, el col·lectiu 25A, la secció de memòria històrica del casal La Raconera i La Plegadora) juntament amb el consistori d’aquesta població i el de L’Albiol treballen per rescatar de l’oblit les víctimes de l’horror nazi nascudes als seus municipis i retre’ls homenatge a través de la col·locació de les anomenades llambordes de la memòria ('stolpersteine').
Una iniciativa que compta amb la col·laboració del Memorial Democràtic i el suport de l’Amical Mauthausen. Com a fase inicial d’aquest procés, els plenaris dels respectius municipis (L’Albiol, el 7 d’octubre i La Selva del Camp, el 14 d’octubre) han aprovat cadascun una moció on se sol·licita la col·locació d’aquests elements elaborats per l’artista alemany Günter Demning. Les 'stolspersteine' s’instal·len en espais públics, davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l'empresonament o la deportació, i són elements únics realitzats a mà com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l'exterminació industrialitzada dels nazis.
Iniciat el primer pas amb l’aprovació de les mocions, el Centre d’Estudis Selvatans està treballant en la realització d’un estudi històric detallat de cadascun dels deportats i, finalment, s’impulsarà un projecte educatiu destinat als centres educatius i al públic en general.
Quatre selvatans i un albiolenc, deportats
En total, les llambordes homenatjarien cinc persones, de les quals quatre van nèixer a La Selva del Camp i una a l’Albiol. Precisament, aquesta última, Miquel Maydeu Pallerola, es considera el primer català assassinat en un camp de concentració en ser internat el 13 de setembre de 1940 i morir-hi tan sols un mes després.
Pel que fa als selvatans als quals es retria homenatge serien Pere Baseda Murlà (1900-1941); Ramon Guinovart Rabassa (1916-1942); Alexandre Simó Dulcet (1895-1941) i Andreu Blasi Rabassa (1910-1990), l’únic supervivent de la deportació, qui acabaria residint a Àustria després del seu alliberament el 5 de maig de 1945.
D’inequívoca ideologia republicana, les dades biogràfiques d’aquestes víctimes són encara parcials a causa del pas del temps i les represàlies a les famílies provocades per la seva adscripció política. “Sabem, per exemple que la dona d’una de les víctimes va cremar totes les cartes i les fotos en una mena d’acte catàrquic”, explica Baiget qui, d’altra banda, destaca la localització de parents de les víctimes que ha produït un contacte “molt emotiu” en conèixer la iniciativa que s’està posant en marxa.
La llamborda a Companys, la darrera
En l’actualitat, més de 20 països ja han realitzat la proposta d’impulsar les llambordes 'stolpersteine' i, actualment hi ha col·locats 60.000 elements d’aquest tipus. A Catalunya fins ara se n’han instal·lat a: Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Constantí (8), Cubelles (1), Els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Olugues (1), Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-Reig (4), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1) Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3), Vilafranca del Penedès (9) i Sabadell (61).
De fet, recentment s’ha col·locat una llamborda stolpersteine davant del Palau de la Generalitat en memòria del president Lluís Companys.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics