L'hoquei portuguès, imparable

Canvi de poder a les pistes d'hoquei sobre patins europees. En els darrers anys hi havia hagut una certa igualtat entre les lligues de l'Estat espanyol i de Portugal. Ara bé, amb el pas de les temporades i el canvi de paradigma, Portugal ha agafat un rol primordial i capdavanter respecte a les altres lligues domèstiques d'arreu del món.

La presència catalana i estatal hi ha estat preeminent fins que els equips portuguesos han començat, de mica en mica, a monopolitzar la competició. El camí ha estat llarg. Per primera vegada en gairebé 30 anys, a la final de la Lliga europea d'hoquei sobre patins no hi haurà presència d'equips estatals, ja que tots seran portuguesos. L'accés a la ‘final four’, que es va disputar a mitjans d'aquest mes d'abril a Luso (Portugal), va deixar en evidència un fet que es podia anar intuint: els conjunts portuguesos d'hoquei han arribat per quedar-se i governar les pistes europees, almenys en un futur no gaire llunyà. Aquesta temporada, la ‘final four’ la disputaran el Porto, l'Sporting, el Benfica i l'Oliveirense, els quatre genets de l'apocalipsi de la nova època daurada d'aquest esport.

L'evidència teòrica del creixement de l'hoquei sobre patins a Portugal ja és una realitat palpable. Ara per ara, els equips portuguesos no tenen rival sobre la pista, i aquesta inversió econòmica ha passat factura als conjunts més petits. No hi ha competidor que els pugui fer ombra: tenen més patrocinadors, més poder mediàtic i han fet que l'hoquei es posicioni com un esport capdavanter en aquest país. Un clar exemple d'aquesta monopolització no només financera, sinó també esportiva, es pot veure amb el cas de l'Oliveirense, el propietari del qual és António Rodrigues, amo de Simoldes, una empresa capital per a la fabricació de peces per a l'automoció. A la força monetària d'aquest esport a Portugal també s'hi pot afegir un altre fet diferencial: la federació i les altres instàncies portugueses s'han encarregat de situar-lo en la segona posició dels esports més seguits al país, després del futbol. És prou significatiu el fet que a un jugador d'hoquei se li demani un autògraf pels carrers de Lisboa.

El segon esport de Portugal

A banda d'una gestió esportiva amb matisos, com podria ser la necessitat de llargues plantilles per generar una convocatòria a l'hora dels partits, tal com passa en altres esports, com el futbol, l'OK Lliga veu com l'èxode de jugadors cap al país veí va en augment. El fet diferencial: els diners. L'economia mou el món, i això ha fet que la inversió econòmica de la lliga portuguesa es dispari d'una manera tan esfereïdora que els equips de la lliga espanyola, amb alguna petita (gran) excepció, amb prou feines hi puguin competir.

Albert Casanovas, que ha jugat tant a la lliga espanyola com a la portuguesa, destaca que "a Portugal el nivell de competitivitat no té res a veure amb cap altra competició regular d'hoquei. Tenen cinc equips (Porto, Benfica, Sporting, Oliveirense i Barcelos) que poden aspirar a guanyar la lliga; en canvi, a la nostra només hi ha un club que la pugui guanyar, que és el Barça. Això no vol dir que sempre l'hagi de guanyar, però té la solvència per fer-ho any rere any".

Casanovas, que va jugar a les files del Reus Deportiu, el Barça, l'Oliveirense i el Benfica, entre molts altres equips, afegeix que la lliga portuguesa aporta un fet diferencial a la resta de competicions d'hoquei del món: "Tenen una velocitat de joc altíssima, l'agressivitat és molt forta, però sempre respectant les normes i, sobretot, la verticalitat que tenen els equips. És un espectacle i una filosofia totalment diferent." Respecte a una de les parts més importants de la competició, com és l'economia i els sous dels jugadors, Casanovas afirma que "no s'hi pot competir; només el Barça podria arribar a pagar els elevats sous que s'estan pagant en els grans clubs portuguesos".

Les diferències són abismals. Els clubs petits, que no poden competir amb les noves potències emergents del món de l'hoquei, són a la vora del precipici. Amb tot, són poques les entitats capaces de produir i generar mercat per, després, poder oferir als seus jugadors unes fitxes prou substancioses i seductores per evitar, d'aquesta manera, que canviïn d'aires. Casanovas afegeix que, ara per ara, hi ha un petit grup selecte dins d'aquest esport, que inclou clubs com el Barça, el Porto, el Benfica, l'Sporting, el Barcelos i l'Oliveirense, que "estan pagant unes quantitats elevades per aquest esport, de manera que la cosa és molt més complicada". L'enemic és potent i disposa d'un conjunt d'eines per apropiar-se dels actius dels seus rivals directes.

Sense color entre les dues lligues

Les lligues no només no es poden comparar en l'àmbit esportiu o econòmic, sinó que també hi ha diferències en el poder mediàtic i l'enorme professionalització dels clubs. A Portugal "la gent et coneix pel carrer, surts en diaris, televisions, ràdios... És incomparable amb qualsevol altra lliga del món. És on hi ha els millors jugadors i els espectacles més grans cada cap de setmana, amb molts partits atractius de cara a l'aficionat", conclou Casanovas.

El reusenc destaca la gran diferència esportiva entre la lliga espanyola i la professionalització d'aquest esport a la lliga portuguesa, i afegeix que "hi ha una professionalitat màxima; la majoria de dies tens entrenaments diaris de dobles sessions, a més de tot un seguiment personal de dietistes, psicòlegs... És excepcional. Les instal·lacions estan totalment adaptades i professionalitzades, amb una cobertura gairebé diària i molt completa per part dels mitjans de comunicació. En definitiva, et fan sentir com un esportista d'elit. Ara per ara, no hi ha color amb la resta de lligues".

Els fets diferencials entre les dues lligues ja són una realitat. De mica en mica, el Reus Deportiu, com molts altres equips, han anat perdent potencial pels cants de sirena que arriben des de Portugal. El parquet és el mateix, però les condicions econòmiques, esportives i mediàtiques són totalment diferents. Són dos pols oposats. L’hoquei de casa nostra és l'antítesi del que, ara per ara, és el nou dominador de l'hoquei mundial.