-
L'avinguda de l'Onze de Setembre, de Reus, deserta en una nit d'aquest estiu amb toc de queda
Marc Busquets
L'estiu ja s'acaba i, com és habitual, a Reusdigital.cat tanquem la secció especial amb un resum informatiu de tot allò que ha estat rellevant en clau local i territorial. Més enllà del debatut al saló de plens, de la Festa Major de Sant Pere i la recuperació, amb aquesta, de certa presencialitat al carrer, el cert és que les conseqüències de la covid-19 encara segueixen marcant l'actualitat.
Ens hem acostumat a viure amb la pandèmia, i a haver-nos d'adaptar a les canviant restriccions a causa d'un context sanitari inestable. El toc de queda n'ha estat un clar exemple, durant és últimes setmanes: el Govern ha demanat l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aplicar-lo i s'ha imposat arreu, si bé a posteriori ha tombat altres demandes similars. De cara a les properes setmanes es fa difícil preveure quina pot ser l'evolució del nombre de contagis a casa nostra, més si es té en compte que les entrompades són cada cop més freqüents.
Sant Pere és, per a molts, l'inici de l'estiu. Enguany, i com a gran novetat, la Festa Major ha traslladat els actes massius amb el Seguici a la gran carpa habilitada a tocar del parc dels Capellans, on hi van tenir lloc les noves passades dels elements. Dies abans, la pregonera, la consellera Tània Verge, ja va apel·lar a viure la celebració amb il·lusió i l'esperança que un futur millor ha de venir. Concerts, varietats al Mas Iglésias (alterades per la pluja, fins i tot) i altres actes van ser la tònica d'un esdeveniment que sembla camí de recuperar el seu format habitual, de cara l'any que ve, sempre i quan la pandèmia estigui controlada.
Si l'anàlisi és ara política, el ple del passat mes de juliol va escriure un nou capítol del contracte de la brossa. Un cop es va saber que s'havien desestimat els recursos de la fins ara adjudicatària del servei, Fomento de construcciones y contratas (FCC), tot va semblar indicar que el camí de l'empresa guanyadora del concurs, Valoriza, era clar. No obstant això, FCC s'ha adreçat ara al TSJC contra l'adjudicació i el nou contracte corresponent. Admès a tràmit el recurs, doncs, el consistori s'hi personarà.
La sessió de juliol va servir igualment per abordar altres qüestions, com ara l'acord per a la construcció de la futura estació de Bellissens, si bé tot plegat dependrà del vistiplau del Ministeri d'Hisenda, l'encarregat de validar el conveni corresponent. Cal recordar que la previsió és que l'equipament estigui en funcionament el 2025, que costi uns 10,7 milions i que compti, a més, amb un pas soterrat. A banda, però fora del saló de plens, el govern va presentar el seu projecte per transformar la zona sud en general i el Carrilet en concret. Es va apuntar a un procés participatiu que ha de començar al setembre, i a la construcció d'un equipament cultural, d'un alberg, a la millora de l'estació de busos i a l'establiment d'un anomenat punt de venda de producte fresc. "En podríem dir mercat", va precisar Llauradó.
L'altra gran cita política a l'Ajuntament de Reus ha estat la convocatòria i celebració d'un ple extraordinari per debatre sobre l'estat de la ciutat. Justament a l'equador del mandat, els grups amb representació van voler fer balanç de la seva gestió i de l'acció duta a terme en els dos últims anys. Des de l'equip del batlle, Carles Pellicer, la vicealcadessa Noemí Llauradó va tornar a referir-se al Pla d'acció municipal (PAM) 2019-2023 com un "full de ruta" del govern que ha estat alterat per la irrupció de la pandèmia. En aquest sentit, va celebrar el "consens" que es va produir per gestar l'anomenat pla Reactivem Reus, dotat de 9 milions en dos exercicis.
L'oposició, la cupaire Marta Llorens i el socialista Andreu Martín, va carregar amb duresa contra "l'exercici de propaganda" que segons el parer de la primera van ser les intervencions dels socis del govern. Potser va ser pel format telemàtic, o per la complexitat i la diversitat de qüestions a tractar i el temps limitat de la sessió, però al debat s'hi va a trobar a faltar autocrítica per part d'uns i propostes constructives per part dels altres. Al tancament del ple, Llauradó va subratllar "l'oportunitat" que la societat i la classe política tenen amb el pla estratègic Reus horitzó 32, del qual els fòrum territorial i ciutadà ja treballen.
Sense deixar la política, si bé obrint-la al territori, una altra protagonista de l'estiu ha estat l'estació intermodal a l'Aeroport de Reus. Les reunions entre el Govern i l'executiu central han donat, com a aparent resultat, l'ampliació del Prat; i d'aquesta, la construcció d'un equipament llargament reivindicat al Baix Camp i al conjunt de la demarcació, adjudicada fa més d'una dècada per gairebé 55 milions d'euros. L'endemà de l'anunci, Pellicer va celebrar-lo amb Martín, la regidora Marina Berasategui i el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just. No obstant això, la connexió de l'estació amb la base barcelonina o la capital del país van generar certa polèmica. El cas és que l'alcalde va fer, dies després, una segona compareixença davant dels mitjans per apuntar que l'equipament "no tindrà sentit" si no s'enllaça directament amb la ciutat comtal.
Si tot prospera, l'estació intermodal serà una realitat el 2027. Enrere quedaran, doncs, anys de demora en l'execució de les obres, les reclamacions del territori i les veus que en el seu moment van apostar per un model més "auster", tipus baixador, per desencallar el projecte i començar els treballs als terrenys.
Sense deixar encara les infraestructures, si bé menors, aquest estiu s'ha posat en funcionament la parada de busos interurbans a tocar de la Biblioteca central Xavier Amorós. Hi ha hagut queixes d'entitats veïnals de la zona, pel trànsit, el que ha fet que recentment s'hagin instal·lat dispositius per controlar les cues que es formen a les vies properes, tot regulant els semàfors.
A banda, i en clau esportiva, l'activitat ha tornat a l'estadi amb els Barcelona Dragons, que hi han disputat els seus partits com a local a la Lliga europea de futbol americà. Segellat l'acord entre la Fundació futbol base Reus (FBBR), el CF Reddis i la plataforma Sempre Reus 1909, i supervisat pel consistori, l'afició podrà tornar al camp un cop s'ha donat l'ordre de liquidar la SAE del CF Reus Deportiu. El conjunt blanc-i-blau es traslladarà al polígon Agro Reus per intentar l'ascens a la Primera catalana, convertit en el referent futbolístic de la capital del Baix Camp. A més, el projecte de la FBBR passa per impulsar un amateur femení que pugui créixer amb el temps. El 3 de setembre, de fet, es disputarà el 3r Torneig Ciutat de Reus.
En essència, l'estiu que deixarem aviat enrere ha estat més tranquil que altres, almenys en clau política. A nivell social, és evident que les restriccions han passat factura emocional a molts, ja no tan disposats a obeir i acatar les limitacions imposades. Han estat més o menys freqüents les intervencions policials per aturar festes més enllà del límit del toc de queda, o per impedir entrompades convocades a la xarxa. A Reus, dies enrere, el llavors alcalde en funcions Daniel Rubio va apuntar que la mesura del confinament nocturn havia estat "eficaç", i a Tarragona, i a través de la xarxa, el batlle Pau Ricomà va ser objecte de no poques crítiques per una piulada en què s'expressava en termes similars.
Ens hem acostumat a viure amb la pandèmia, i a haver-nos d'adaptar a les canviant restriccions a causa d'un context sanitari inestable. El toc de queda n'ha estat un clar exemple, durant és últimes setmanes: el Govern ha demanat l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aplicar-lo i s'ha imposat arreu, si bé a posteriori ha tombat altres demandes similars. De cara a les properes setmanes es fa difícil preveure quina pot ser l'evolució del nombre de contagis a casa nostra, més si es té en compte que les entrompades són cada cop més freqüents.
L'estiu comença amb Sant Pere
Sant Pere és, per a molts, l'inici de l'estiu. Enguany, i com a gran novetat, la Festa Major ha traslladat els actes massius amb el Seguici a la gran carpa habilitada a tocar del parc dels Capellans, on hi van tenir lloc les noves passades dels elements. Dies abans, la pregonera, la consellera Tània Verge, ja va apel·lar a viure la celebració amb il·lusió i l'esperança que un futur millor ha de venir. Concerts, varietats al Mas Iglésias (alterades per la pluja, fins i tot) i altres actes van ser la tònica d'un esdeveniment que sembla camí de recuperar el seu format habitual, de cara l'any que ve, sempre i quan la pandèmia estigui controlada.
Si l'anàlisi és ara política, el ple del passat mes de juliol va escriure un nou capítol del contracte de la brossa. Un cop es va saber que s'havien desestimat els recursos de la fins ara adjudicatària del servei, Fomento de construcciones y contratas (FCC), tot va semblar indicar que el camí de l'empresa guanyadora del concurs, Valoriza, era clar. No obstant això, FCC s'ha adreçat ara al TSJC contra l'adjudicació i el nou contracte corresponent. Admès a tràmit el recurs, doncs, el consistori s'hi personarà.
La sessió de juliol va servir igualment per abordar altres qüestions, com ara l'acord per a la construcció de la futura estació de Bellissens, si bé tot plegat dependrà del vistiplau del Ministeri d'Hisenda, l'encarregat de validar el conveni corresponent. Cal recordar que la previsió és que l'equipament estigui en funcionament el 2025, que costi uns 10,7 milions i que compti, a més, amb un pas soterrat. A banda, però fora del saló de plens, el govern va presentar el seu projecte per transformar la zona sud en general i el Carrilet en concret. Es va apuntar a un procés participatiu que ha de començar al setembre, i a la construcció d'un equipament cultural, d'un alberg, a la millora de l'estació de busos i a l'establiment d'un anomenat punt de venda de producte fresc. "En podríem dir mercat", va precisar Llauradó.
L'altra gran cita política a l'Ajuntament de Reus ha estat la convocatòria i celebració d'un ple extraordinari per debatre sobre l'estat de la ciutat. Justament a l'equador del mandat, els grups amb representació van voler fer balanç de la seva gestió i de l'acció duta a terme en els dos últims anys. Des de l'equip del batlle, Carles Pellicer, la vicealcadessa Noemí Llauradó va tornar a referir-se al Pla d'acció municipal (PAM) 2019-2023 com un "full de ruta" del govern que ha estat alterat per la irrupció de la pandèmia. En aquest sentit, va celebrar el "consens" que es va produir per gestar l'anomenat pla Reactivem Reus, dotat de 9 milions en dos exercicis.
L'estació intermodal torna a l'agenda
L'oposició, la cupaire Marta Llorens i el socialista Andreu Martín, va carregar amb duresa contra "l'exercici de propaganda" que segons el parer de la primera van ser les intervencions dels socis del govern. Potser va ser pel format telemàtic, o per la complexitat i la diversitat de qüestions a tractar i el temps limitat de la sessió, però al debat s'hi va a trobar a faltar autocrítica per part d'uns i propostes constructives per part dels altres. Al tancament del ple, Llauradó va subratllar "l'oportunitat" que la societat i la classe política tenen amb el pla estratègic Reus horitzó 32, del qual els fòrum territorial i ciutadà ja treballen.
Sense deixar la política, si bé obrint-la al territori, una altra protagonista de l'estiu ha estat l'estació intermodal a l'Aeroport de Reus. Les reunions entre el Govern i l'executiu central han donat, com a aparent resultat, l'ampliació del Prat; i d'aquesta, la construcció d'un equipament llargament reivindicat al Baix Camp i al conjunt de la demarcació, adjudicada fa més d'una dècada per gairebé 55 milions d'euros. L'endemà de l'anunci, Pellicer va celebrar-lo amb Martín, la regidora Marina Berasategui i el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just. No obstant això, la connexió de l'estació amb la base barcelonina o la capital del país van generar certa polèmica. El cas és que l'alcalde va fer, dies després, una segona compareixença davant dels mitjans per apuntar que l'equipament "no tindrà sentit" si no s'enllaça directament amb la ciutat comtal.
Si tot prospera, l'estació intermodal serà una realitat el 2027. Enrere quedaran, doncs, anys de demora en l'execució de les obres, les reclamacions del territori i les veus que en el seu moment van apostar per un model més "auster", tipus baixador, per desencallar el projecte i començar els treballs als terrenys.
Sense deixar encara les infraestructures, si bé menors, aquest estiu s'ha posat en funcionament la parada de busos interurbans a tocar de la Biblioteca central Xavier Amorós. Hi ha hagut queixes d'entitats veïnals de la zona, pel trànsit, el que ha fet que recentment s'hagin instal·lat dispositius per controlar les cues que es formen a les vies properes, tot regulant els semàfors.
A banda, i en clau esportiva, l'activitat ha tornat a l'estadi amb els Barcelona Dragons, que hi han disputat els seus partits com a local a la Lliga europea de futbol americà. Segellat l'acord entre la Fundació futbol base Reus (FBBR), el CF Reddis i la plataforma Sempre Reus 1909, i supervisat pel consistori, l'afició podrà tornar al camp un cop s'ha donat l'ordre de liquidar la SAE del CF Reus Deportiu. El conjunt blanc-i-blau es traslladarà al polígon Agro Reus per intentar l'ascens a la Primera catalana, convertit en el referent futbolístic de la capital del Baix Camp. A més, el projecte de la FBBR passa per impulsar un amateur femení que pugui créixer amb el temps. El 3 de setembre, de fet, es disputarà el 3r Torneig Ciutat de Reus.
En essència, l'estiu que deixarem aviat enrere ha estat més tranquil que altres, almenys en clau política. A nivell social, és evident que les restriccions han passat factura emocional a molts, ja no tan disposats a obeir i acatar les limitacions imposades. Han estat més o menys freqüents les intervencions policials per aturar festes més enllà del límit del toc de queda, o per impedir entrompades convocades a la xarxa. A Reus, dies enrere, el llavors alcalde en funcions Daniel Rubio va apuntar que la mesura del confinament nocturn havia estat "eficaç", i a Tarragona, i a través de la xarxa, el batlle Pau Ricomà va ser objecte de no poques crítiques per una piulada en què s'expressava en termes similars.
Etiquetes:
